Si seguim uns pocs decennis com fins ara, la civilització haurà esgotat els recursos que són la base de tot, i per tant el capitalisme s’haurà autodestruït

El nombre de conferències que Arcadi Oliveres va fer arreu del país és incommensurable; els oients sempre quedaven encantats per la contundència del seu discurs i per la claredat de la seva exposició. Tanmateix, una de les idees sobre les quals l’Arcadi insistia més era la de la coherència, i em temo que la majoria dels seus oients hem estat poc coherents amb les seves propostes, que tant ens agradaven.

Comptat i debatut, l’Arcadi deia que mentre estiguéssim dins del sistema capitalista, el món aniria a mal borràs: desigualtats socials creixents, escandalosa falta de respecte als drets humans de les persones de països pobres, conflictes bèl·lics atiats pel negoci de les armes, indústries contaminants i consumisme depredador dels hàbitats naturals. Per això, les seves propostes sempre estaven al marge del sistema; també per això, rares vegades l’ortodòxia acadèmica les tolerava com a respectables.

Ara bé: ser ideològicament contrari al sistema és plausible; però a la pràctica, sortir-ne realment és molt difícil. El capitalisme és present en el que mengem, en el que vestim, en el mòbil que portem a la butxaca, a la feina on treballem i en els mitjans amb els quals ens desplacem. Som turistes capitalistes, conductors capitalistes, compradors capitalistes; no se n’escapa ni la classe obrera. Hom pot ser més sibarita o més auster, però renunciar a allò que s’aprecia, a allò que ens permet guanyar-nos la vida, o simplement al que hem fet sempre, és molt complicat. Per això ens és tan difícil ser coherents amb les idees de l’Arcadi, per més que ens convencin.

El que passa és que, com més va, més demostra el capitalisme la seva tendència a l’autofàgia. Si seguim uns pocs decennis com fins ara, la civilització haurà esgotat els recursos que són la base de tot, i per tant el capitalisme s’haurà autodestruït. Cap espècie animal ha estat responsable de la seva pròpia extinció. Serà la humanitat, amb la seva enorme capacitat intel·lectual, científica i tecnològica, incapaç d’esquivar el col·lapse energètic, el desastre climàtic, l’extinció de la majoria d’espècies? Ens imaginem el nivell de conflictivitat que es pot arribar a produir quan l’escassetat de recursos i les migracions climàtiques s’elevin exponencialment?

La coherència que ens reclamava l’Arcadi no és fàcil, perquè no estem entrenats per fer renúncies. Però ens haurem d’anar mentalitzant que el preu de no fer cap renúncia encara serà molt més alt. Individualment, el consum conscient i responsable; i col·lectivament, l’exigència de transparència en l’exportació d’armament, em semblen els passos més peremptoris. També en l’àmbit educatiu ens hi haurem de posar entre tots, sobretot ara que l’Arcadi ja no pot anar als instituts del país a explicar als vailets i a les xicotes de què va el món.