On anirem a parar
Primer vaig deixar d’anar a comprar la roba interior al poble perquè m’incomodava l’obrir i tancar el provador amb la sensació que segons qui –perquè mira que hi ha xafarderes– t’espiava per l’escletxa de la cortina. Després van ser els llençols i la roba de casa, que ja aprofito per renovar quan baixo a fer el volt a l’Ikea algun dissabte. Per descomptat, des que ens vam ajuntar que no hem tornat al fuster ni al matalasser per fer mobles i cortines a mida, pobra…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't