Més val començar a pensar plans B, la logìstica pels mesos en què hi hagi classe i una pels que no

Ara que ja hem anat a la Ballena Alegre i a fer l’arrosset a Calella i –tot i la mascareta– ens hem oblidat per cinc minuts de l’apocalipsi que ve, reapareix Quim Torra fent de Pere i el llop amb una nova amenaça de “mesures dràstiques”, sense especificar si es refereix a un nou confinament o a prohibir els gelats pel carrer, vés a saber. Encarem finals d’agost amb la certesa que la patacada econòmica vindrà sense anestèsia –el sector turístic perdrà 19.000 milions, només per dir una xifra– i amb els reflexos en tensió per veure per on ens enxamparà. S’acosta el temut setembre amb els responsables de Salut i Educació que no es posen d’acord sobre quants alumnes hi haurà per aula, si caldran mascaretes, si faltarà habilitar nous espais, si els aïllaments de classes duraran 14 dies o menys; en fi, tenim l’inici de curs potes enlaire i els pares i mestres aterrits. Una de les respostes que s’ha donat –en concret el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon– és que caldrà estudiar cas per cas. A Catalunya hi ha 5.455 centres escolars, així que ja em direu si és creïble que en plena voràgine pandèmica filin tan prim, vistos els precedents –és a dir, vista la nefasta gestió política del curs passat, en què es va abandonar escoles i famílies a la seva sort. A aquestes altures ja es veu que fiar-ho tot al fet que obriran les escoles és massa demanar. Més val començar a pensar plans B. I això vol dir planificar una logística pels mesos en què hi hagi classe i una pels que no. Estudiar com podríem fer factible les quinzenes d’aïllament dins de casa. És l’any d’aplicar el màxim estalvi per poder cobrir necessitats futures (excedències, baixes, cures, atur). Per exemple, no veig tan lluny la cooperació entre famílies per fitxar una cangur per tutelar grups reduïts. Això a banda de reivindicar nous drets laborals perquè es garanteixin els confinaments i que es pugui tenir cura dels aïllats. I tot això comptant que el virus sigui benevolent amb els de casa. Davant d’aquest curs tan incert, el perill que el caos s’apoderi de les nostres vides és més real que mai. Una mala previsió o una organització precària pot fer-ho volar tot pels aires. Cal estar previngut. Ara bé, si la nova normalitat ha de ser un full d’Excel infernal, posem-l’hi tot! Reservem espai per a la salut i per als plaers: els amics, els bars, els teatres, els passejos i els paisatges. Que la prevenció i la logística d’una economia de guerra no ens faci oblidar per què fèiem la guerra.

Més val començar a pensar plans B, la logìstica pels mesos en què hi hagi classe i una pels que no

Preparats, llestos