El broc gros i la descoordinació en la gestió de la pandèmia fan perillosos els nostres polítics

La cosa funciona així. Algun conseller del govern fa un comentari de passada sobre una hipotètica nova restricció. Imaginem que posa d’exemple que a França han decretat confinament domiciliari. El periodista caça la idea al vol per al següent bloc informatiu. Com més extrema sigui la mesura, molt millor, més ressò. I així –no sabem si per la ineptitud del polític o pel ganxo del periodista, perquè amb aquest govern tant pot ser poca traça com un globus sonda premeditat– doncs ja s’ha posat sobre la taula la possibilitat de tancar-nos de nou a casa. Els ciutadans es familiaritzen amb la idea. Si en parlem molt, ja ho tenim mig mastegat. Pocs dies després, cau un confinament domiciliari. Sabíeu que passaria, ara no exagereu. Nosaltres mateixos estem accelerant les mesures contra la Covid que dia rere dia es posen sobre la famosa taula. Les temem tant, que les invoquem amb la nostra frisança. Quan es decretava l’estat d’alarma els titulars ja avançaven el toc de queda. Quan estàvem sitiats als vespres, ja pensàvem en el nou confinament que vindrà: serà perimetral, de cap de setmana, total? Escoles tancades. Llevat de fer pa. Stay Homas. I a cuinar. El pitjor de tot és veure que l’administració va ensumant darrere de totes les mesures que algú llança. Surt la idea de tancar-nos els caps de setmana, compren. Que el millor és fer de policia de balcó, ja tens pla per la castanyada. Ves a saber què més vindrà. La imprevisibilitat, el broc gros i la descoordinació –teletreball ara sí, ara no– fan perillosos els nostres polítics. I en comptes de patir per emmalaltir, patim per saber amb quina nova restricció serem torturats. Ja sembla indiferent que la transmissió sigui en espais poc ventilats, sense distància, sense mascareta, amb trobades de llarga durada. La qüestió és sumar limitacions, no pas revisar les males decisions preses, no pas millorar els punts febles del sistema (com ara l’anxovament del transport públic). Es tracta de culpabilitzar el pobre ciutadà. D’escurçar-li la corretja. És pel teu bé. No siguis insolidari o, pitjor, negacionista. Arribem al novembre més que cansats; pobres i emprenyats. Tenim coneixement i tenim experiència, el que no tenim és confiança. Segur que fins a la vacuna no hi haurà receptes màgiques ni governs perfectes, però el desori que existeix a l’Estat entre comunitats, confinaments i estadístiques, sumat a l’alarmitis, la inconsistència i la manca d’estratègia del govern fan témer que hi ha mala planificació i nul·la estratègia, sí, sobre la ditxosa taula.

El broc gros i la descoordinació en la gestió de la pandèmia fan perillosos els nostres polítics

Què tenim sobre la taula