Si tens aquestes tres coses, tot anirà bé. Això diu la saviesa popular vaja

Si tens aquestes tres coses, tot anirà bé. Això diu la saviesa popular vaja. Jo sempre he vinculat aquests conceptes senzills i fàcils de comptabilitzar amb idees més àmplies. I de les tres anem fatal. Miraré d’explicar-me. Salut. Aquesta és la més fàcil. Estàs bé? No et fa mal res? Doncs endavant. I no ho dic en conya. Quan m’agafa un atac d’asma us juro que no veig res més que el que em costa de respirar. Doncs ja ni t’explico si estàs fotut de debò o tens algú que t’estimes –que potser encara és pitjor– passant-ho malament. La salut, però, també és com ens cuidem, com ens sentim físicament i mentalment i, per tant, també és com ens atenen els que ens han de cuidar, els que ens han d’ajudar amb aquesta salut. No cal dir que la Sanitat i la salut, aquí a casa nostra, no deu anar gaire fina quan els metges, els que ens atenen –i no pas nosaltres que som els que ho hauríem d’estar reivindicant– fan vaga per exigir poder atendre cada pacient 12 minuts. Dotze minuts que no són res. I encara menys que res és el que tenim cada cop que anem al metge perquè ens miri com anem. Malament. De salut, malament. I de diners? Aquesta pregunta és molt personal i cadascú se la respondrà. Per a mi, els diners estan molt vinculats a l’educació. Quina barbaritat!, pensareu, quan hi ha gent que neix amb un feix de bitllets a cada butxaca i d’educació, res de res. I teniu raó. Els veiem cada dia. Però crec fermament que com més educació tens, com més eines i coneixements, més pots arribar a posicionar-te una mica en aquesta vida i mirar d’omplir –per viure, simplement– aquestes butxaques. Una educació de qualitat, pública, garantida per als que han nascut amb bitllets i per als que no, és l’única manera d’equilibrar una mica la riquesa ara per ara. No cal que us digui que veig l’educació sota mínims. Els preocupa als polítics l’educació? Crec que sí, crec que volen que no ens eduquem. Malament. De diners, malament. I d’amor? Ai, l’amor. Mireu: hi ha l’amor personal de cadascú per un mateix i pels seus. Enamoreu-vos moltíssim. Sempre. Estimeu com si fos l’últim segon que ho pugueu fer. No hi ha res millor. I després deixeu-me dir que l’amor també s’ha de fer córrer cap a la cultura, cap a les tradicions, cap a l’idioma, cap a l’art… Porto una setmana negra –i no parlo de l’invent comercial infame del Black Friday–. Sabíeu que només el 0,7% del pressupost de la Generalitat es dedica a la cultura? I que el 73% de la població no va mai al teatre? Mai? D’amor, doncs, estem encara pitjor que de salut i de diners. I ja és dir. Sanitat, educació i cultura. Salut, diners i amor. Si tens aquestes tres coses, tot va bé. Doncs això.