Volem celebrar Sant Jordi sense futbol perquè el futbol pugui continuar sent poesia

Jacinta Lluch Volem celebrar Sant Jordi sense futbol. Sí. I això, aquesta setmana ha estat un clam. Quan hem sabut que volen que el Barça-Atlètic de Madrid de lliga es jugui la tarda de Sant Jordi, l’oposició ha estat massiva. Hem dit que no. Que el dia de Sant Jordi a quarts de 5 de la tarda no hi ha d’haver futbol. I hem demanat que canviïn el dia o l’horari del partit. Quan la pilota ho taca tot, perd la màgia. I de fet, el futbol ha anat perdent aquesta màgia. Precisament, per això, perquè volen que sigui pertot arreu i a tothora. Volen que ho taqui tot. I, al final, pot arribar a fer bola. Que el futbol s’ha fet indústria és una evidència. Només així s’entén que cada any el primer equip del Barça, o de qualsevol dels grans clubs, presenti fins a tres o quatre samarretes del primer equip per fer diners. I l’any següent, quatre samarretes més. I, després, quatre més. La samarreta, cada dia més impersonal. La samarreta com a símbol de l’estimbada. Com a metàfora de la pèrdua d’identitat i valors. La mort estratosfèrica. El símbol d’un camí que intueixo equivocat. Cada cop més buit d’essència, però, el futbol encara viu dels ancoratges emocionals col·lectius. L’essència de la tribu. I és poc conscient que són, precisament aquests ancoratges emocionals, els que li donaran l’aire, la vida, la supervivència. El negoci com a única bandera, el matarà. I, de fet, ja el té mig mort. I el mirall: la Kings League. Hi ha qui veu en la Kings League l’exemple de com s’ha de transformar el futbol per sobreviure. I hi ha, com jo, qui creu que se n’ha d’allunyar. La Kings League és un joc de consum massiu. Curiós. Sorprenent. I divertit. Un videojoc atractiu però sense identitat. I per tant, sense èpica. Sense poesia. L’antítesi del futbol. EL FUTBOL ÉS TRIBU. ÉS EL NOSALTRESPerquè el futbol és tribu. És el nosaltres. És l’alegria i la tristesa. És un espai emocional col·lectiu. Però és només un espai més que ens configura i ens explica. Però ni és ni ha de ser mai l’únic. I el clam d’aquests dies demostra que encara hi ha esperança. Perquè encara és més important el dia més bonic de l’any que la pilota. Perquè la tarda del dia de Sant Jordi és per sortir a passejar amb la família i els amics. Perquè volem que els carrers dels nostres pobles i ciutats siguin plens, com sempre. Perquè volem comprar llibres. I perquè ens agrada el futbol, i molt, no volem que sigui pertot arreu i a tothora. Perquè, precisament, no volem que ho taqui tot. Ni que faci nosa. Ni que perdi la màgia. Ni que mai, mai, mai arribi a fer bola. Volem celebrar Sant Jordi sense futbol perquè el futbol pugui continuar sent poesia.

Volem celebrar Sant Jordi sense futbol perquè el futbol pugui continuar sent poesia

Sempre, la tribu