S’ha acabat la (s)opa
A Sant Esteve dels Roures, l’abril de 2024, van començar les negociacions amistoses entre les dues entitats més prestigioses del rodal: la Confraria de la Germandat de l’Estricta Observança (CGEO) i l’ONG Meuques Sense Fronteres (MSF). Estudis de mercat encarregats pels màxims òrgans de govern –el prior de la Confraria i la Meuca Major, respectivament– es van adonar que, tot i que els valors i les missions fundacionals d’una i altra entitat eren divergents, el públic objectiu era el mateix; senyors i nois de bona família que s’esplaiaven en privat i expiaven les seves culpes en públic. Com que les negociacions no van arribar a bon port –per l’oposició frontal del consell d’administració de les meuques–, CGEO va optar per llançar una opa hostil.
L’oferta inicial consistia en un intercanvi d’accions; per cada divendres d’estricte dejuni i continència, els germans de CGEO tindrien una tarda de dissabte de barra lliure a MSF. No hi havia diners en metàl·lic pel mig, només serveis espirituals. MSF va rebutjar l’oferta, considerant que s’infravalorava la seva aportació al bé comú. La CGEO, lluny de retirar-se, va portar directament la seva oferta a la Comissió Nacional del Mercat de Calaf per començar els tràmits legals. El govern es va passar mesos marejant la perdiu, amb revisions i al·legacions. El retorn de la seu de MSF a Sant Esteve, després que l’octubre del 2017 es traslladés a Madrid, a instàncies de la Zarzuela, era un argument de pes a favor de la normalització de la vida privada del país. Finalment, l’opa va ser autoritzada a primers de setembre del 25.
Arribats a aquest punt, la darrera paraula la tenien els accionistes de MSF. Llavors, la Confraria va començar una agressiva campanya publicitària per convèncer el petit accionariat i els usuaris de MSF; entre els espais que dedicaven al tema els successius noticiaris, els anuncis que feien a tota hora, i aquella cançoneta publicitària (que s’havia de saber llatí per descodificar-la), tota l’audiència va tenir ocasió de seguir dia a dia l’estira-i-arronsa entre els de l’observança estricta i els que no tenen fronteres. Fins a la sopa, vaja.
Com que els accionistes i els usuaris de l’ONG veien que les intencions de la Germandat de l’Estricta Observança no eren aigua clara, es van mostrar repatanis a l’hora d’acceptar l’oferta. Però el prior, convençut que la seva missió de salvar ànimes profanes bé valia una missa i una promesa de majors dividends, va anunciar una segona opa, més ambiciosa i generosa que la primera. Com acabarà tot plegat?
Sospito que, si d’aquí a uns mesos la cosa segueix empantanegada, Sa Majestat, experta coneixedora de les escabrositats de MSF, aprofitarà el discurs de Cap d’Any per exercir el paper d’àrbitre i moderador que la Constitució li atorga. Aleshores és previsible que MSF posi el crit al cel (on el pare prior el sentirà magníficament) i acusi de falta d’imparcialitat la Corona, per haver engaltat un discurs que perfectament es podria titular “A per elles!”.
La que ja s’ha acabat, d’opa, és l’altra, la del BBVA sobre el Sabadell.