Malgrat el sobrecàrrec impositiu criticat per la dreta i les patronals, la banca i les energètiques han tingut beneficis importants

El govern espanyol va instaurar impostos extraordinaris als grans bancs i companyies energètiques, amb efecte pels exercicis 2023 i 2024, per tal que contribuïssin de manera raonable tenint en compte els beneficis extraordinaris ingressats a compte de la Covid i dels canvis geopolítics que provocaren un encariment important de l’energia. Aquesta càrrega impositiva suplementària recau sobre grans corporacions que en realitat operen en règim d’oligopoli, amb participacions creuades, i que el seu pes en l’economia fa que quan pateixen situacions de crisi, no es poden deixar caure i l’administració els subministra tot l’oxigen que els cal. Beneficis privats i pèrdues públiques. Haver augmentat els beneficis de manera gairebé immoral tot aprofitant la situació crítica de la ciutadania justifica sobradament que se’ls faci aportar una mica més al comú, tenint en compte que de manera ordinària ja ho fan ben poc. De fet, són empreses que tenen nombrosos mecanismes d’elusió fiscal que provoca que, habitualment, cotitzin molt per sota del que marca l’impost de societats. L’impost extraordinari a la banca en aquesta dos anys ha estat, en el seu nivell màxim, del 4,8% només sobre interessos i comissions netes, el que ha reportat en els dos exercicis uns 3.000 milions d’euros a l’erari públic. Pel que fa a les grans energètiques, el tipus impositiu ha estat de l’1,2% de la facturació o, el que és el mateix, un agregat d’uns 4.000 milions d’euros. Ingressos suplementaris per a l’Agència Tributària, justament per fer front a la major despesa social que es requereix en èpoques en què ha quedat força més gent exclosa. És pretensió del govern de Pedro Sánchez, de prorrogar-ho, ja que aquests dos sectors continuen tenint un nivell de beneficis a causa de circumstàncies atípiques que resulta just que cotitzin una mica més. La patronal d’ambdós sectors, així com la dreta catalana i espanyola, han posat el crit el cel tot parlant d’apropiació de beneficis privats i d’una pèrdua insuportable de la competitivitat. Però les grans xifres són molt explícites. Tot i el sobrecàrrec impositiu, aquest any que acaba la gran banca acumula uns beneficis de 30.000 milions d’euros, el que significa un 20% més que l’any passat. Pel que fa a les energètiques, els beneficis van fins als 15.000 milions d’euros i un 12% més que l’anterior exercici. Davant la dreta que ha assumit la defensa dels interessos dels de sempre, el govern es veurà obligat a fer la pròrroga mitjançant un Reial Decret i no com a Projecte de Llei. El Partit Popular i Junts han escenificat la seva convergència política, que en aquest tema els resulta molt còmode. Pel Partit Popular, quedar bé amb els seus finançadors, complir amb un dels seus mantres ideològics com és el de reduir els impostos i abandonar la gent a la seva sort, i mostrar com la majoria governamental es desfà a trossos. Objectiu acomplert, debilitar el govern actual, però també l’Estat i el finançament dels serveis socials bàsics. Per Junts, recuperar la seva ànima més business friendly –no sé si més convergent–, tot brandant una capacitat més imaginària que real de poder fer caure quan vulgui el govern de Pedro Sánchez. El cinisme d’uns i altres resulta brutal. No importa el país, només l’economia dels amics i crear inestabilitat política. I després què? Per part de Junts, res. El funambulista de Waterloo, que curiosament encara és tractat com el “president legítim” pels periodistes de TV3, no té més projecte que escenificar un patètic protagonisme que ja no té, unes ínfules de polític transcendent que, a hores d’ara, ja fa una mica de vergonya aliena. Si no fos que el país i els seus ciutadans no s’ho mereixen, m’agradaria que tastessin la medecina d’un govern de l’Estat en mans de PP i de Vox perquè entenguessin que la consideració i respecte que se’ls guarda ara està poc en consonància amb el que ells ens han tingut als altres i que, de fet, en la seva supèrbia son lluny d’haver-s’ho guanyat.

Malgrat el sobrecàrrec impositiu criticat per la dreta i les patronals, la banca i les energètiques han tingut beneficis importants

Sobre impostos i beneficis extraordinaris