Europa serà la gran perdedora en aquests conflictes. Hi deixarà la seva autonomia política, augmentaran les dissensions internes a la Unió Europea, patirà greus problemes d’abastiment energètic i haurà de fer front a tots els problemes col·laterals que generen conflictes gairebé irresolubles a les seves portes

Entre els molts conflictes militars i geoestratègics amb el perill que derivin en bèl·lics, n’hi ha dos que generen especialment preocupació, no perquè uns morts importin més que d’altres, sinó pel perill que escalin i esdevinguin, pràcticament, enfrontaments globals amb el que això significaria a nivell humanitari, però també els seus efectes polítics, econòmics i socials que se’n derivarien. Parlo d’Ucraïna i de Gaza, per posar-hi nom a agressions tot centrant-ho amb els que en són els principals perdedors. La invasió d’Ucraïna per part d’una Rússia que pretén rememorar el somni imperial dels tsars i de la Unió Soviètica és també el resultat de la imperícia occidental a l’hora d’ajudar a ressituar Rússia en el marc global després de la implosió del sistema comunista. Més enllà de les dèries de Putin, ni l’OTAN ni la Unió Europea han tingut estratègia ni tacte per incorporar-la, o bé no fer moviments que la poguessin fer sentir assetjada. No ha estat una bona idea portar soldats i armament a les seves portes, tractant el país com a enemic durant les darreres dècades. Per Europa, el seguiment acrític de l’estratègia nord-americana d’aïllar la Xina tot neutralitzant els seus aliats ha estat nefast. Tant amb un país com l’altre, Europa hi ha de comerciar i col·laborar, no pas buscar l’enfrontament. En aquests moments la guerra d’Ucraïna està empantanada i cada vegada agafa més volada. La resistència només se sosté amb la profusió d’armament i recursos que hi envia Europa Occidental. Una guerra que de cap manera es pot guanyar, perquè Rússia, que és una potència nuclear, no la pot perdre. L’escalada verbal i bèl·lica va fent un in crescendo, i es corre el perill que agafi molta més dimensió. Líders europeus, dia sí i dia també, apel·len a augmentar la despesa militar i a preparar-nos per a la guerra. Un escenari, aquest, que acabaria essent dantesc. El tema d’Ucraïna o bé es força a una sortida pactada o no té sortida. Les soflames de guerra poc aportaran a la solució del problema. Al tema de Gaza costa una mica dir-ne “guerra”. De fet, és una massacre organitzada sobre un poble empresonat a cel obert. En sis mesos, portem prop de cinquanta mil morts, la immensa majoria dels quals no tenen res a veure amb el terrorisme. Israel incompleix, sistemàticament –de fet, des del 1948–, totes les resolucions de les Nacions Unides respecte al territori palestí i es passa pel folre qualsevol noció del dret internacional i dels tractats que obliguen, fins i tot en cas de guerra, a mantenir alguns comportaments bàsics. S’ha destruït el territori ocupat, es cometen tota mena d’assassinats que es té la indecència de dir-ne selectius, no queda un pam de terra que no hagi estat bombardejada, s’han inutilitzat tots els hospitals, es desplaça la població de manera humiliant, es condemna la gent a morir de fam i malalties no deixant entrar ajut internacional... Netanyahu és, clarament, un criminal de guerra juntament amb tota la cúpula militar i política de l’estat d’Israel. Tot això, amb el beneplàcit dels Estats Units i una Europa que, només en comptades excepcions, mira cap a una altra banda. Una vegada més, un sotmetiment al lideratge diplomàtic i polític dels Estats Units, que no té sentit i que ens sortirà molt car. Tot i que molt dividit, almenys una part del món àrab respondrà i no ens agradarà quan ho faci. L’estratègia militar criminal de Netanyahu és fer escalar el conflicte, que agafi una gran dimensió tot forçant l’Iran que s’hi involucri, cosa a la qual fins ara s’havia resistit, i així reagrupar el món occidental clarament darrere la defensa d’un estat israelià en perill. Si inacceptable és, es miri com es miri, el que s’està fent amb els palestins a Gaza, provocar una dimensió globalitzadora d’aquesta brutalitat resulta d’una frivolitat esfereïdora. Els efectes econòmics, socials, polítics i geoestratègics poden agafar un calat enorme, en un món cada vegada més insegur i en el qual les grans potències entren ja en conflicte de manera descarnada. Després dels massacrats per les guerres, Europa serà la gran perdedora en aquests conflictes. Hi deixarà la seva autonomia política, augmentaran les dissensions internes a la Unió Europea, patirà greus problemes d’abastiment energètic i haurà de fer front a tots els problemes col·laterals que generen conflictes gairebé irresolubles a les seves portes. Però hi perdrà, sobretot, qualsevol mena d’autoritat política i de respecte moral.

Tambors de guerra