No hi haurà dinàmica comercial i econòmica sòlida si la situació sanitària resulta descontrolada o molt fràgil

Les reunificacions nadalenques, les celebracions en grups familiars amplis, tenen una forta tradició en la nostra cultura. Són un hàbit sòlidament adquirit. L’entorn de Nadal significa comerç a gran escala i és també replegament i sociabilitat. L’esperit nadalenc, bona part del qual ha estat impulsat, fomentat i relatat per estratègies publicitàries, ja fa temps que ha quedat sòlidament incorporat a la nostra manera d’entendre la vida i al com ens relacionem i interaccionem en l’àmbit familiar, entès aquest concepte de grup en un sentit ampli. Tot ha adquirit i està carregat de components emocionals molt poderosos. Que les dinàmiques habituals en aquestes festes puguin estar condicionades per les mesures contra la pandèmia genera preocupació i unes certes dosis de desassossec a una bona part de la societat.

Els governs saben que relaxar les precaucions i els aïllaments al voltant d’aquestes dates pot significar un empitjorament notori en la dinàmica de contagis, que a començaments d’any ho pagarem. Però saben també les autoritats polítiques que prendre mesures restrictives resultarà molt impopular, perquè ara i aquí es discuteix tot es tingui o no coneixement per fer-ho. En el món digitalitzat, més que mai, la ignorància s’ha tornat molt atrevida. Hi ha, però, també l’impacte econòmic que té obrir la mànega de les restriccions o bé mantenir-les. Per al sector comercial la campanya nadalenca és sempre crucial i limitar la seva activitat ara després de vuit mesos de penúries pot resultar per a molts letal, el seu tancament definitiu. El debat entre si cal prioritzar l’economia o bé la salut està servit.

Aquesta dicotomia és en realitat falsa, una manera de simplificar i escapar de la complexitat de la situació, de les dosis de vacil·lació inherents a les actuals circumstàncies i dels desconeixements profunds que encara hi ha sobre tota aquesta qüestió. No hi ha economia sense salut. Els països amb efectes econòmics menors de la pandèmia són aquells que o bé han minimitzat els contagis o els que han adoptat mesures més contundents al respecte. No hi haurà dinàmica comercial i econòmica sòlida si la situació sanitària resulta descontrolada o molt fràgil. Això ho saben els responsables polítics, del color que siguin, el problema és que han apostat per polititzar la incertesa i polaritzar la societat fent-los prendre posicionaments que sovint poc tenen a veure amb la ciència i el coneixement. S’han abonat dreceres mentals que porten a dualitats inexistents i a posicionaments extrems: tests a les farmàcies, sí o no? Tests d’antígens o PCR? Confinaments perimetrals, sí o no? Toc de queda o llibertat de moviments? Restriccions de grups, sí o no? Limitacions a l’hostaleria o obertura de bars i restaurants? Salvar el Nadal, o no? En realitat, res és bo o dolent per naturalesa, depèn de la situació i, especialment, dels matisos. Però tot serveix ara per estimular políticament la confrontació de posicions antagòniques.

Els falsos dilemes que es plantegen en relació amb la Covid-19 des de la política no fan sinó polaritzar i confondre, alhora que fer dir al coneixement i la ciència allò que no diuen. Cada gir en el camí de la pandèmia, cada mesura, provoquen un debat enconat, una discussió final on es busca i predomina l’adscripció partidària però, sobretot, la falta de prudència, el desconeixement i la derrota de l’adversari. Tot s’ha convertit en terreny de joc pel conflicte, tot ens va bé per fer una exhibició de tribalisme. L’efecte immediat és que al crear confusió sobre la lògica de les mesures el que es provoca és el debilitament del seu compliment, ja que una part de la societat les percep com a incongruents o injustes. I no som enlloc. La confrontació de posicions, segurament protagonitzat per indocumentats, que ens espera sobre les vacunes serà especialment sorollosa i virulenta. Un àmbit aquest molt abonant per desplegar tota mena de teories conspiratives i perquè el protagonitzin els molts il·luminats que campen pel món de la medicina i de les veritats alternatives. Si hi ha un àmbit on resulta especialment perillós de frivolitzar, aquest és el de la salut.