Hi ha sectors de l'independentisme que es comporten com la dreta extrema que opera en tants altres països

S’acaba de commemorar el cinquè aniversari de l’atemptat que va tenir lloc a la Rambla de Barcelona. Com que la finalitat del terrorisme, és això, crear el màxim dolor possible i la mort de com més persones millor, van triar de manera improvisada aquest lloc tan concorregut i emblemàtic de Barcelona, sabedors que a més del mal comès, tindria una repercussió mediàtica global. La forma de l’acció barcelonina, amb una furgoneta encarant i atropellant de manera voluntària tots els vianants que trobava al seu pas, va ser especialment brutal i despietada, a més de deixar-nos clar que infligir tant mal és relativament fàcil, només cal tenir la voluntat i la falta de moralitat per fer-ho. Va preocupar, a més, com joves que aparentment feien vida normal, que vivien força integrats en ciutats catalanes, es podien fanatitzar en relativament poc temps i de manera poc visible, fins a voler fer malbé allò que fins feia poc compartien. Vam copsar la vulnerabilitat i la inseguretat per a tots que representa el fanatisme extrem. Com una arma poderosa, incontrolable i incomprensible, un punt de fuga a les frustracions que sembla tenir poc a veure amb els valors de bondat i respecte a la vida humana que preconitza qualsevol religió. És propi de societats democràtiques condemnar de manera unànime qualsevol acció terrorista i no donar-li a la violència cap bri de justificació. També hauria de ser consubstancial a la noció de ciutadania fer costat a tots aquells que han patit els efectes d’aquesta violència cega. A la Rambls, l’agost del 2017, va ser molta la gent que va veure destrossada la seva família i la seva vida. De donar suport en el temps no en sabem gaire, i les institucions que haurien de fer-ho en nom nostre, tampoc. Amb successos d’aquest tipus les declaracions contundents i impostades dels primers moments, en calent, tenen poc recorregut. Els afectats, la gent a la que el dolor dels fets li durarà, passen aviat de la condició de màrtirs a la d’oblidats. Caldria ser molt més empàtics. No abandonar els que pateixen és una obligació de les institucions de qualsevol societat sana, com ho és complir amb les seves obligacions i compromisos. Calia aquest record i reconeixement cinc anys després, però pel camí ens hem oblidat de fer-los costat, ajudar-los més enllà de les paraules amables. Tal i com havien dit que farien. En aquest context de dolor i sensibilitat a flor de pell, resulta incomprensible que hi hagués centenars de persones organitzades i mobilitzades per rebentar un acte com aquest, que no es tingués cap mena d’estima pels morts ni pels seus familiars tot convertint el que havia de ser solidaritat i recolliment en un acte amb pretensions polítiques. Hi ha sectors de l’independentisme, espero que petits, que han perdut completament la carta de navegar i es comporten com la dreta extrema que opera en tants altres països i que, per exemple, va intentar ocupar el Capitoli de Washington en nom de Donald Trump. Portadors de teories conspiranoiques i veritats alternatives, neguen els fets i les investigacions oficials per tal d’erigir una pretesa connivència, o ves a saber si organització, de la policia espanyola amb l’atemptat. Es veu que amb això, també la culpa ha de ser d’Espanya. Una part del país s’ha instal·lat en una irrealitat i té uns comportaments antidemocràtics que ens acaben per afectar a tots i ens degraden com a societat, perquè no són anecdòtics sinó que es repeteixen i mantenen el país fracturat. Com es va veure en aquest cas, les accions no són gens espontànies i responen a una organització i a líders polítics que jugant a una rebel·lia impostada, estan disposats a fer terra cremada. La visió de tot plegat resulta trista i indignant. El preocupant és que això no és un fet puntual ni aigua passada. Segur que continuarà, perquè viuen immersos en aquests happenings El país ja ha perdut molts llençols en aquesta bugada que dura una dècada. Potser és l’hora que aquells que diuen apostar pel camí de la raó i posar l’accent en governar el país deixant-se de quimeres, que diguessin al trumpisme local que ja s’ha acabat.

Hi ha sectors de l'independentisme que es comporten com la dreta extrema que opera en tants altres països

Trump a la Rambla