Iván Beas i Arnau Valverde. Barcelona
La seu de Barcelona de la Comissió Europea va presentar el passat dilluns el debat “A 100 dies de les eleccions europees”. Un col·loqui en el que es va analitzar els punts més destacats dels comicis que arriben el pròxim 26 de maig. El debat va ser moderat pel periodista i presentador del TN Migdia de TV3, Carles Prats, amb la presencia de l’analista polític, Pablo Simon, la periodista de El País, Milagros Pérez Oliva i la professora de Filosofia de la UB, Núria Sara Miras.
Un dels punts a destacar és l’arribada del Brexit, que ha suposat un canvi dràstic en el funcionament del Parlament Europeu. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha suposat que es redueixi el nombre d’escons de l’Eurocambra de 751 a 705, dels quals 59 seran espanyols. En referència als vots a Catalunya, Núria Sara va assegurar que “per les qüestions que passen aquí, a Catalunya hi haurà un vot de càstig. Dificultarà que les regions de l’est tinguin mes poder”.
Tot i que és un canvi dràstic amb la sortida del Regne Unit, el que més preocupa és la participació als comicis, que ha anat a la baixa. Pablo Simón va assegurar que “la participació en les eleccions europees sempre ha estat inferior per ser percebudes com de segon nivell”. “Han servit per fer mal als governs nacionals”, assegurava el mateix Simón fent referència a la importància que li dona tant els votants com els mateixos partits a les eleccions europees.
La UE no està passant pel seu millor moment. Així ho explica l’analista polític: “s’ha travessat una crisi que ha deixat clar que la UE no ha basculat. Està començant a que la gent sigui critica, però que hi hagi consciència europea. Molts voten a aquells projectes de regressió i contra Europa, per desconfiança. Aquesta reflexió, des de la Unió, no es va fer”.
Un dels grans problemes que té el Parlament Europeu és que s’ha convertit en un ambient perfecte per a que sorgeixin partits euroescèptics. Això és degut a que els votants dipositen el seu vot pensant en clau nacional i no europea. En referència a això, Pablo Simón va exemplificar aquesta situació amb la d’Itàlia dient que “un país de la Euro amb polítiques gamberres com Itàlia pot ser molt perillós per les Eleccions Europees”.
La periodista Milagros Pérez Oliva ha fet una crítica a la Unió pel que fa a les seves polítiques i decisions. Primer ha criticat la política de l’austeritat, que s’han empassat alguns països com per exemple Espanya. Pérez Oliva també va destacar la debilitat d’Europa pel que fa als drets socials. “No s’han aplicat les lleis europees en el tema dels refugiats. El tractat de Dublín s’incompleix i segueix així”.
Respecte als partits de l’extrema dreta que guanyen força a l’Eurocambra, la periodista ha apuntat que “els lideratges nacionals estan en crisis i , per tant, s’està reforçant l’extrema dreta”. Apunta també que des de la Unió Europea “les seves propostes més antidemocràtiques s’han acceptat. Un punt a tenir en compte és que l’auge d’aquests partits han provocat que s’acabin blanquejant les seves idees i, fins i tot, “es legitimen com passa a Espanya amb el PP, que ha incorporat punts del programa per fer-li la competència”.
Un dels altres punts a destacar és la paritat que es busca a la UE tant en els òrgans de govern com en el Parlament. Núria Sara Miras va ser contundent amb aquest tema: “tot i que la igualtat es un dret europeu, no es compleix, però s’està fent molta feina”.
El moviment feminista que ha començat, gràcies en part al MeToo. “Aquest moviment ha fet remoure consciències, però encara ha d’haver-hi un canvi de pensament a Europa perquè hi hagi més igualtat entre homes i dones”. Europa dona motius perquè la gent vagi a votar, ara només fa falta saber si confien o no en el Parlament Europeu.
{{ comment.text }}