Marc Garcia i Víctor Berro. Vic
La ciberaddicció, el trastorn d’addicció a internet (internet addiction disorder, IAD) és un terme que es refereix a una suposada patologia per un abús d’Internet a través de diversos dispositius (ordinadors, telèfons, tauletes, etc.) que interfereix amb la vida diària. Segons un estudi de psicòlegs d’Espanya publicat a Europa Press, el 99% dels joves de 15 anys tenen accés a Internet i un 6% dels menors podría desenvolupar una addicció a Internet. Els sistemes de seguretat d’Internet són prou dèbils com per suposar un perill per molts joves.
A Espanya, 39,4 milions de persones es connecten a internet, 27 milions són usuaris de les xarxes socials, mentre que 37,2 milions de persones fan ús d’un telèfon mòbil. El 92% dels usuaris espanyols es connecta a Internet cada dia, un 6% ho fa, com a mínim, un cop a la setmana i un 2% ho fa de manera mensual. Segons un informe de Hootsuite i We Llauri Social, el temps que passem els espanyols, de mitjana, connectats a la xarxa és de 5,20 hores. L’informe afegeix que el nombre d’usuaris connectats a Internet arreu del món ascendeix a 4.000 milions.
Font: Hootsuite
La societat actual té diverses formes d’accés a Internet, això ha generat problemes greus d’addicció, però també cal tenir en compte que hi ha molts usuaris que en són addictes, però no se’ls reconeix com a tal. Internet pot ser una activitat d’oci prou interessant, però pot interposar-se en la vida laboral, familiar, social i, fins i tot, econòmica. Quan afecta a algun d’aquests aspectes és quan l’oci es converteix en addicció. De fet, hi ha dos factors que són clau per què l’Internet sigui una addicció: el temps dedicat i el temps d’ús.
El psicòleg Ferran Roig assegura que els psiquiatres i els psicòlegs han desenvolupat unes teories sobre l’addicció a Internet molt coincidents. L’opinió generalitzada és que es tracta d’una addicció amb les mateixes conseqüències psíquiques que les addiccions químiques i amb algun trastorn físic que pot tenir uns efectes menors que els de les addiccions químiques. Els factors de risc que poden fer una persona addicte a la xarxa són: introversió, baixa autoestima, timidesa, fantasia sense control, dispersió de l’atenció, sentiments d’insuficiència, por a la desaprovació social, depressió, ansietat, etc. Un estudi del psicòleg Ferran Roig assegura que “internet genera addicció si la persona que l’utilitza té característiques additives i mancances de tipus persona, afectives o socials”.
Nous desenvolupaments de telefonia mòbil incorporen una aplicació que informa del temps que passa l’usuari connectat al dispositiu i, fins i tot, hi ha aplicacions que es poden configurar perquè bloquegin temporalment l’accés a determinades pàgines web.
D’aquesta addicció una de les majors víctimes són les menors d’edat. La falta de control i les mancances educatives en les noves tecnologies per part dels pares suposa un problema, ja que no utilitzen cap mena de filtre alhora de connectar-se a internet. El bulling i l’assetjament sexual a menors és un problema que afecta la societat. El bulling ha passat de les aules dels col·legis a l’espai cibernètic i, fins i tot, la pràctica del sexting (converses amb finalitats sexuals) estan fent que els menors pateixin assetjament, extorsió i xantatge. bitqt
Un dels principals perfils són els “ciber depredadors”, majors d’edat que segueixen noies de 12 i 15 anys per demana’ls-hi fotografies del seu cos utilitzant diferents tècniques. Una d’elles, posar-se fotos de perfil falses de nois joves i atractius, o intentar guanyar-se la confiança de la víctima. Des de pàgines webs com Teenhealths.com, pàgina dedicada a la protecció del menor en internet, donen directrius a seguir en cas de ser acusat. Directrius com allunyar-se, bloquejar qualsevol xarxa social, no donar dades privades i informar sobre l’assetjador a terceres persones.
Alguns psicòlogues han declarat a la revista digital La información que “cal intensificar el control de les xarxes dels menors a casa i a l’escola, i vigilar l’entrada a internet dels menors d’edat”. A més, també demanen limitar l’ús de la navegació a Internet: no utilitzar-lo durant els àpats, durant les reunions familiars o a les escoles.
{{ comment.text }}