Queralt Arias i Patricia Moral. Roda de Ter
L’Alba Begara de 18 anys i de Roda de Ter des dels 2 anys que té una malaltia minoritària, una immunodeficiència primària. Aquesta situació feia que el seu cos no generés defenses per poder-se curar. “Jo agafava moltes infeccions. Per mi un refredat comú era com una pneumònia”, explica l’Alba. No va ser fins als 10 anys que després de tantes proves van saber que tenia una immunodeficiència primària combinada amb el dèficit de Jack 3. Des de petita va començar a fer un tractament de gammaglobulinas, que consisteix en l’aplicació de defenses al seu cos cada mes. “Cada 4 setmanes havia d’anar a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per fer-me el tractament per via endovenosa”, afegeix Begara.
Quan van saber quin tipus de immunodeficiència primària tenia, li van dir que la cura seria un trasplantament de medul·la. Amb l’ajuda de la Fundació Josep Carreras van buscar donants que fossin compatibles amb l’Alba. “Em van demanar si tenia família al Brasil, ja que 3 dels donants més compatibles eren brasilers”, comenta l’Alba. La jove trasplantada explica que estava molt angoixada i sensible, ho va passar molt malament però a la vegada tenia ganes de fer-se el trasplantament. “Em vaig alegrar quan em van comunicar que tenia un donant compatible, però tenia por i no sabia el que m’esperava”, explica Begara.
Un mes abans més o menys li van fer quimioteràpia. Durant aquest temps estava sola en una habitació només podia entrar una persona, va estar tancada en una habitació per tenir el mínim contacte amb l’exterior. L’Alba no es podia creure que li anés a caure el cabell, va ser una cosa que li va fer molt mal. Recorda perfectament el moment que em va començar a caure el cabell. “En aquell moment estava sola a l’habitació i de cop em toco el cabell i veig que el coixí i el terra està ple dels meus cabells. Vaig pensar que m’estava morint”, relata l’Alba. Tot i això, ara que ho veu amb perspectiva, l’Alba comenta que perdre el cabell és el que menys li hauria de preocupar. El dia del trasplant va ser el 26 de novembre del 2016 i l’Alba comenta que els metges la van sedar perquè estava molt nerviosa i ho va passar molt malament. “Em vaig adormir i quan em vaig despertar ja m’havien trasplantat la medul·la del donant”, explica ella.
L’Alba no sap qui és el donant, però li diria que li ha salvat la vida. “Jo estava molt malament, molt malalta i que gràcies a ell m’he curat”, afegeix ella. L’Alba vol animar a tothom a ser donant de medul·la ja que no suposa cap risc per a tu i ajuda a persones com ella a curar-se.
No recorda molt bé el despertar després del trasplantament, només se’n recorda que estava dins d’una habitació amb la seva mare i la resta de familiars es van quedar fora. El primer que va fer l’Alba va ser mirar cap amunt i veure que ja no tenia la bossa de la medul·la. “Això era una bona notícia, volia dir que ja m’havien transplantat”, explica Begara. Ell va estar a l’hospital fins el 6 de gener que va ser quan els metges li van donar l’alta, “un regal de Reis”, el defineix l’Alba. A la tornada a casa ella es trobava molt cansada, però estava contenta perquè després de tants mesos podia tornar al seu llit de sempre. Va estar tant de temps sola en l’habitació d’hospital, sense sorolls i sense tenir contacte amb l’exterior, que quan va arribar a casa tot li semblava més gran del que era i sobretot, estrany.
A banda de la immunodeficiència, des de ben petita també té problemes pulmonars i també pateix artritis als genolls. Al pulmó té una bronquiectasia, una malaltia pulmonar obstructiva crònica que fa que el seu pulmó generi uns espais que li provoquen més mocs perquè es dilaten. Per això, és més propensa a agafar malalties pulmonars com refredats o bronquitis. “Per combatre-ho m’estic prenent unes pastilles que em regulen el pulmó i fa que no agafi tantes infeccions”, explica l’Alba. Però l’angoixa continua estant i no marxa mai. Segons l’Alba “Ara amb la situació del Covid-19, l’ús de la mascareta em va bé ja que no tinc tant contacte amb els virus i, d’alguna manera el meu pulmó no té tants factors externs que em puguin empitjorar la situació”. Avui dia, l’Alba es troba bé, cada 6 mesos va fer-se revisions, i sobretot, li agafen mostres per si la medul·la segueix sent compatible al 100%. Segons l’Alba “de moment si que ho està”. Els metges li van dir que el seu cos podria no acceptar la nova medul·la i que si és així li haurien de tornar a fer un altre transplantment amb un altre donant compatible, però el seu cos respon bé. “Ja no agafo tantes infeccions i les que agafo no són tant fortes com abans, em curo més ràpid. Gràcies al trasplantament m’he curat de la immunodeficiència primària”, afegeix l’Alba. El trasplantament li va impactar molt, era una cosa nova per ella, però el fet de veure que les inferemeres es portessin tant bé amb ella era una ajuda a poder superar el que li estava passant.
Ara, l’Alba està estudiant 2n any de Grau Mitjà d’Infermeria a l’IES Vic. “Des de petita he tingut vocació, sempre he estat veient aquest entorn i vull ajudar a la gent com m’han ajudat a mi. I si en algun futur treballo amb persones que han de ser transplantades, els hi diria que no pateixin, és una situació dura i molt complicada però, jo estaré allà per ajudar-los si tenen qualsevol preocupació”, explica l’Alba.
{{ comment.text }}