Javier López i Álex Rodríguez. Vic/Pachuca
En aquesta entrevista, Albert Rudé (@AlbertRude) repassa com arriba el seu conjunt al torneig i explica la seva trajectòria personal fins arribar al moment on es troba ara. El ripollenc també explica com és la seva nova vida a Mèxic i recorda la seva estada a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya com a professor i estudiant.
Com acaba un ripollenc a Mèxic fent d’entrenador assistent d’un dels equips que disputarà la fase final de la competició de futbol més important a nivell de clubs?
Diuen que només aquells que són capaços de perseguir els seus somnis fins allà on aquests els portin seran mereixedors de complir-los. Suposo que aquest és el meu cas. M’he entregat de forma incondicional al futbol des de fa més de 10 anys, i després de tan sembrar he pogut recollir alguns fruits, com pot ser el Campionat de Lliga MX 2016, la ScotiaBank CONCACAF Champions League 2016/2017 o el Mundial de Clubs que es disputarà a Emirats Àrabs en 15 dies.
Quina diferència hi ha entre la vida a Mèxic i la vida a Catalunya?
Els diferents trets culturals, les costums pròpies, la idiosincràsia mexicana, l’argot, la inseguretat del país, la corrupció, la falta de polítiques socials… Mèxic és un país complex, però alhora té indrets increïbles i he trobat gent fantàstica que m’ha acollit com si fos part de la seva família. Estic feliç vivint aquí, encara que trobo molt a faltar la meva estimada terra i la meva estimada gent.
Hi ha diferència entre el joc que es practica a Mèxic i el joc europeu?
Depèn de quin joc europeu parlem. Entre Espanya, Itàlia i Anglaterra, ja tenim grans diferències. El joc que es practica a Mèxic, gràcies al llegat de Ricardo La Volpe, busca sortir amb la pilota des de darrera, donar valor a la possessió i llançar ràpids contraatacs. La diferència més notòria seria la mentalitat dels jugadors, ja que a Europa tenen costums intrínseques molt professionals i de gran dedicació, i a Mèxic hem d’intentar induir-les de forma extrínseca.
Anecdòticament, en la nostra gira europea de preparació pel Mundial de Clubs vam perdre als últims minuts contra el Celta de Vigo 4-3 i vam empatar 0-0 amb el PSV Eindhoven, resultats que ens van permetre mesurar el nostre nivell competitiu amb equips del vell continent.
CF Pachuca debutarà al Mundial de Clubs el proper 9 de desembre davant del Wydad Casablanca | Imago
De mica en mica, veiem com s’intenta cuidar més el futbol base arreu del món. Què opines del futbol base mexicà i la feina que s’està fent per desenvolupar-lo?
Realment s’està fent una enorme feina i la Lliga MX ja és considerada com la millor del continent americà. A nivell de base, clubs com Pachuca, Chivas o Atlas, estan portant a terme programes de desenvolupament excepcionals i nodreixen les seleccions mexicanes inferiors amb jugadors de molt alta qualitat, els quals ja han aconseguit alguns èxits en les últims competicions internacionals. De fet, penso que Mèxic pot fer un bon paper en el pròxim Mundial de Rússia 2018.
Què enyores més de casa teva?
Enyoro molt les muntanyes de Ripoll, l’embotit d’Osona, les tardes al bar amb els amics, la família i la tranquil·litat de poder viure sense cap tipus d’inseguretat.
Per què vas decidir ser entrenador?
Jugant a la Tercera Divisió amb l’AEC Manlleu vaig patir una greu lesió que em va apartar dels terrenys de joc de forma molt prematura. Aquest esdeveniment em va donar a entendre que el futbol m’oferia l’oportunitat de començar el camí com a entrenador, i no vaig dubtar ni un moment en iniciar aquest apassionant procés.
Quines dificultats t’has trobat pel camí fins arribar al primer nivell professional?
El meu pare sempre em diu: “Recorda Albert, ets fill d’un ferreter”. He tingut mil i una dificultats per arribar a la primera línia del futbol professional. Al no haver jugat professionalment ni tenir contactes en aquest món futbolístic d’alt nivell, vaig haver de buidar-me i prendre molts riscos per tal de tenir una oportunitat, la qual va arribar al desembre de 2015, moment en què vaig deixar-ho tot per emprendre l’aventura a Mèxic.
Et veus entrenant al primer nivell a un club europeu?
Intento viure l’ara. Intento no projectar-me més enllà d’allò immediat. Però sí, vull entrenar fins arribar al meu nivell d’incompetència, i espero que aquest sostre sigui prou alt com per tornar a Europa a entrenar en alguna de las grans lligues.
“Penso que Mèxic pot fer un bon paper en el pròxim Mundial de Rússia 2018”
En l’actualitat, la tendència està canviant i tant jugadors com entrenadors, i, en general, els membres dels clubs, són simples passatgers que no acaben de crear un vincle fort amb l’entitat a la que pertanyen. Fins a quin punt et sents part de Pachuca?
És cert que costa molt arrelar el sentit de pertinença degut a la fugacitat dels projectes esportius en clubs d’alt rendiment. No obstant, el Pachuca m’ha ofert la possibilitat de treballar amb el primer equip, de poder vincular-me amb els equips de base, de poder fer formació a entrenadors, d’implantar un model de joc transversal a tot el club i de participar amb els departaments d’anàlisi del rendiment i de captació de jugadors, entre d’altres. La confiança mostrada pel club ha fet que em senti molt vinculat a ell, a tots els jugadors de les diferents edats i categories, i també als diferents treballadors, ja siguin entrenadors o administratius. Em sento part del club i espero poder continuar uns anys més ajudant a desenvolupar els projectes que actualment estem construint.
Esteu davant d’una cita històrica. Pachuca jugarà per quarta vegada el Mundial de Clubs però teniu el repte d’arribar a la final, on no ha arribat mai cap equip mexicà. Tens esperances en que ho podeu aconseguir?
Al desembre farà dos anys que sóc al CF Pachuca, i en aquest període de temps hem aconseguit arribar a 4 finals; dues guanyades, una perduda, i l’altra, la de Copa MX, està programada pel dia 21 de desembre, tornant d’Emirats Àrabs. Però lluny de conformar-nos, volem seguir transcendint, i és per això que tenim l’objectiu d’aconseguir la final més important de la història del club, la del Mundial de Clubs.
Quadre de competició del Mundial de Clubs 2017/2018 | MARCA
Com es prepara un torneig d’aquestes dimensions?
La complexitat de la preparació és impressionant: la xef ja és a Emirats Àrabs adaptant tots els menús; el cap de logística també, organitzant les estades en els hotels, els camps d’entrenament i els desplaçaments de l’equip; el fisiòleg ha introduït una preparació biològica per tal de reduir els efectes del gran canvi horari; la modista ha preparat una sèrie de codis de vestimenta per les diferents ocasiones; el director d’scouting va viatjar a Marroc per realitzar un anàlisi en viu del nostre rival a quarts de final; l’equip tècnic porta setmanes preparant tots els aspectes estratègics, tècnics i tàctics, amb cadascun dels detalls corresponents segon el rol de cada integrant; etc.
Però tota aquesta feinada és una preparació fantàstica. S’aprèn molt en cada pas i encara esperem treure’n moltes més experiències un cop allà.
Sembla bastant clar que el Reial Madrid serà el rival a batre. A quin jugador del Madrid voldries tenir al teu equip, si en poguessis triar a un, i perquè?
Doncs segurament escolliria a Luka Modric. Davant del més que possible plantejament defensiu dels equips previs a enfrontar al Reial Madrid, necessitarem molta qualitat en zona avançada per poder realitzar un joc de combinació molt ràpid, passes filtrats precisos entre línies i tirs de mitja distància. Modric seria un jugador que ens podria potenciar tots aquests aspectes del nostre joc ofensiu.
A banda d’entrenador assistent a Pachuca, també ets co-fundador de la MBP School of Coaches. Explica’ns de què es tracta.
MBP (Making Better Players) va sorgir de la idea de crear serveis de màxima qualitat vinculats amb la formació a entrenadors, l’assessorament a jugadors professionals i la consultoria a clubs d’alt rendiment. Gràcies a aquest projecte vaig poder participar en 10 lligues d’arreu del món, assessorar a jugadors d’equips com el Reial Madrid, l’Olympique de Marsella o el Villarreal, i participar en projectes metodològics amb equips com el Cruzeiro de Brasil o el Belgrano d’Argentina.
A aquesta escola promoveu un model innovador d’entrenament. Per què està creixent la creativitat i l’especialització en l’apartat tècnic del futbol?
La part d’MBP anomenada Academy es dedica a l’expansió del mètode a partir de campus d’estiu a l’estranger i també mitjançant la nostra escola de futbol a Osona. El futbol està creixent molt en nombre de practicants, iniciant-se aquests en edats cada dia més prematures, fet que augmenta la necessitat de formar als tècnics de base i de crear projectes de desenvolupament integral de joves futbolistes a gran escala. En les escoles nacionals podem trobar fins a 400 o 500 jugadors per club, però en escoles d’Àsia i Amèrica podem torbar-nos amb un nombre d’entre 3.000 i 8.000 jugadors. Cal atendre a tot aquest extens sector i MBP porta ja anys contribuint activament en el desenvolupament de l’àmbit formatiu de base del nostre esport.
Què opines de la tecnologia aplicada al futbol i que la lliga espanyola encara no s’hi hagi sumat?
Crec que cal sumar-se a la tecnologia, sobretot si la finalitat és fer més just el nostre esport. Els entrenadors treballem molt dur per aconseguir grans fites, i no és possible que aquestes puguin esvair-se degut a un gol no xiulat, a una targeta mal ensenyada o a un penal molt discutit. Sense desnaturalitzar el futbol, cal evolucionar-lo.
“Tenim l’objectiu d’aconseguir la final més important de la història del club”
Com veus el Barça actual d’Ernesto Valverde?
La veritat és que jugant cada 3 dies amb doble competició, més la preparació del Mundial de Clubs, sumat a la diferència horària entre Catalunya i Mèxic, no he pogut gaudir massa del Barça. No podria oferir una opinió justa.
D’entre el què ha deixat veure al Barça amb Guardiola, Luis Enrique i, del moment, amb Valverde, amb quina de les etapes et quedes?
Insisteixo en què no he vist massa del Barça de Valverde, però sí puc dir que el de Guardiola ha estat el millor equip que he vist des de que tinc raó de ser, i posaria la mà al foc que ha estat un dels millors de la història del futbol. Encara tinc partits guardats que vaig utilitzant periòdicament per refrescar certs fonaments tàctics amb els jugadors del CF Pachuca.
El Manlleu és un dels equips per on has passat com a jugador i no es troba en el seu millor moment. Segueixes la seva evolució?
L’he estat seguint a grans trets, sobretot pels amics que encara hi juguen i també pel seu ex-entrenador, en Miquel Muñoz, amb el qual tinc una molt bona relació. La pèrdua de categoria va ser un cop dur, però estic convençut que més d’hora que tard tornaran a la Tercera Divisió, categoria on una entitat com l’AEC Manlleu mereix estar.
Quin record tens de la teva etapa a la UVic com a professor?
Als 22 anys vaig poder iniciar la meva etapa com a professor de futbol a la UVic, i va ser un període clau pel meu creixement personal i professional. Els 4 anys de carrera més els 5 de professor, etapa on vaig també doctorar-me, em van servir per desenvolupar un seguit d’eines que, sense cap mena de dubte, m’estan ajudant molt en el meu dia a dia.
D’alguna manera, ser entrenador també és ser educador però dins d’un vestuari. Tot i així, tens pensat tornar a les classes d’universitat en un futur?
No em tanco cap porta. Gaudeixo molt formant i he fet algunes ponències internacionals en aquest temps que porto a Mèxic. Penso que quan m’hagi buidat com entrenador i cregui que es el moment de transferir a les noves generacions tot el què he aprés durant el procés, tornar a les aules serà una molt bona opció.
{{ comment.text }}