Marta Gurri i Josep López. Barcelona
Àngels Ponsa i Roca (Artesa de Segre, 1960) es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona i té un màster en gestió pública per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va exercir com a professora d’Història de l’Art a l’Escola Massana del 1988 al 1992. Actualment també és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en durant tres legislatures, i des de l’octubre passat és l’actual consellera de Cultura del Govern de Catalunya. És per això que amb ella parlem sobre l’actualitat i el futur de la cultura a Catalunya, i com des del Govern s’intenta ajudar aquest sector que, com altres, s’ha vist molt afectat per la pandèmia.
En primer lloc, en els darrers temps s’ha manifestat en reiterades ocasions que la cultura és un dels sectors més “maltractats” per la pandèmia. Creu que realment és així?
Més que maltractat, diria, afectat. És evident que tot, en major o menor mesura, s’ha vist afectat, però gairebé tota la cultura implica contacte, socialització, comunitat: justament el que la prevenció de la pandèmia no permet. Les mostres de cultura popular, per exemple, no han tingut cap treva des de fa més d’un any: castells, bestiari, falles, etc.
Un fet que ha sorprès bastant ara que s’ha tornat a establir el confinament comarcal és que es pot sortir de la comarca per dur a terme activitats educatives i les competicions esportives – ambdues són considerades excepcions-, i fins i tot anar a Andorra, però en canvi no es pot sortir de la comarca per consumir cultura. En quins criteris basen aquesta decisió des del departament de cultura?
Des del Departament de Cultura hem abordat aquesta crisi sanitària en 4 línies principals:
– Injecció econòmica al sector. Més enllà de la vintena de línies de subvenció que es convoquen regularment cada mes, fins ara s’han invertit 75M€ extraordinaris per pal·liar els efectes devastadors de la pandèmia.
– Acció a llarg termini. No hem renunciat a resoldre dèficits històrics que aguditzen la precarietat del moment amb fites rellevants com la declaració de la cultura com a bé essencial, l’acord parlamentari per assolir progressivament el 2% del finançament públic o la creació del Cens d’artistes de Catalunya.
– Drets de la ciutadania. A banda d’ajudar el sector, ens ha preocupat molt el perjudici cultural que provoca la pandèmia en la societat, convençuts que és un àmbit vital en el desenvolupament de les persones. En aquest sentit, ens hem esforçat molt perquè la cultura no s’aturi i hem posat en marxa iniciatives com el Cens d’espais de cultura responsables, avançant en la universalització d’aquests drets.
– Comunicació constant i fluida amb el sector i també conjuntament amb el sector sanitari. Tot s’ha fet d’acord amb el sector i s’ha procurat proporcionar de primera mà i tan aviat com ha estat possible tota la informació que ens afectava.
Malauradament hi ha coses que no estan a les nostres mans, sobretot en una crisi tan inèdita, tan aliena i que no té manual per ningú. Tot i que no per això deixem de reivindicar-les i lluitar-les amb tota la intensitat que ens correspon.
“Hem procurat defensar amb tota mena d’arguments el salconduit cultural intercomarcal que, per altra banda, tenim pel que fa al confinament nocturn”.
El salconduit cultural, tan reclamat últimament, seria una bona opció per justificar la mobilitat entre comarques per assistir a actes culturals. De fet, vostè mateixa, dissabte passat, explicava que confiava en el fet que en els pròxims dies, es pugui fer aquesta excepció al confinament comarcal. Hi ha la possibilitat que sigui una realitat?
Hem procurat defensar amb tota mena d’arguments el salconduit cultural intercomarcal que, per altra banda, tenim pel que fa al confinament nocturn. Durant les darreres setmanes hem mantingut diverses reunions específiques sobre el tema, tot i que no podem donar una data definitiva. Desitgem i treballem per a què sigui possible, però finalment són les autoritats sanitàries que, d’acord amb l’evolució de la pandèmia, tenen la darrera paraula.
Es coneixen les dades de contagis en espais culturals a Catalunya?
De dades n’hi ha de diverses i de procedències formals molt desiguals. Però contagis en espais culturals no se’n coneixen. Tal com ho tenim plantejat, en els espais culturals es compleixen les mesures indicades i fins i tot alguna més que pot servir com a preventiu, com ara la presa de temperatura. Així mateix, el registre de dades dels espectacles podria oferir traçabilitat al servei de la salut pública.
Com s’encara el Sant Jordi 2021 amb el confinament comarcal a Catalunya?
Fa prop d’un mes el Procicat va aprovar el pla específic de Sant Jordi que vam elaborar des de Cultura conjuntament amb les entitats municipalistes i els gremis vinculats al llibre i les flors. El seu objectiu és poder celebrar el Sant Jordi amb totes les mesures de seguretat per a tothom. A grans trets, es proposen espais a l’aire lliure, perimetrats i amb control d’accessos i aforaments i un protocol específic per a la signatura de llibres. Amb 3 grans àmbits diferenciats: la ciutat de Barcelona, municipis majors de 5.000 habitants i els menors, que tenen la particularitat de permetre parades no professionals en absència d’aquestes i sempre amb criteri municipal, que és qui en té el coneixement al detall.
“Fins la setmana vinent no tindrem els resultats definitius, però per ara són molt esperançadors“.
Com valora l’experiència de la prova pilot del concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi, creu que serà un precedent?
Fins la setmana vinent no tindrem els resultats definitius, que es presentaran el roda de premsa, però per ara són molt esperançadors. El millor de tot, com bé apuntàveu, és que serà útil per a tots els sectors i ens situa ja no en el combat de la pandèmia, sinó en la sortida. Passem de la reacció a l’acció, amb la força de tots els festivals de gran format del país i el rigor científic de la Fundació Lluita contra la Sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol. No serà el darrer.
La cultura popular i les arts de carrer també han estat molt afectades per la pandèmia. El fet de no poder utilitzar el carrer com espai escènic com es feia abans ha fet que, i segons l’informe “L’impacte de la Covid a les Arts de Carrer” de la Fundació Carulla, “un 66% dels artistes de carrer ingressin menys de 500 € al mes pel seu treball artístic”. Des de la conselleria de cultura es té pensat destinar ajudes a aquest sector?
Va molt lligat a la cultura popular i, en aquest sentit, fa un mes vam presentar el Pla de reactivació de la cultura popular, intensificant l’ajuda econòmica i accions de represa que van des de campanyes de foment al seu consum, formació i propostes intermèdies començant per actuacions que es puguin fer dalt d’un escenari a mesura que les dades sanitàries ho permetin. Algunes d’aquestes mostres culturals ja s’han anat ‘desconfinant’ amb aforaments limitats també al carrer, tal com hem vist en actuacions de circ, visites guiades, dansa al carrer, etc.
Per acabar, creu que la cultura realment està sent tractada com un bé essencial?
La declaració per part del Govern de la cultura com a bé essencial no és un final de camí, sinó un inici. Desitgem que sigui la primera pedra d’una llei per garantir els drets culturals de tota la ciutadania en una societat avançada i justa. Malgrat que no és el desitjable, aquesta declaració, per exemple, ens ha permès mantenir la cultura oberta, encara que sigui parcialment, quan a la resta d’Europa està totalment tancada. En aquest sentit, hem atès moltes consultes de responsables culturals, públics i privats, d’arreu del món que s’han interessat per la gestió a Catalunya.
{{ comment.text }}