Tomás Barril i Carlos Cayuela. Vic
Isabel Ayuso, candidata del PP, ha confirmat el seu domini gairebé absolut a la comunitat de Madrid a les eleccions celebrades aquest dimarts 4 de maig. Amb 65 escons, Ayuso ha guanyat les eleccions i només s’ha quedat a 4 de la majoria absoluta. Vox, amb 13 escons, serà previsiblement el partit que formarà govern conjuntament amb el Partit Popular a la capital espanyola. Per l’altra banda, ens trobem al bàndol de l’esquerra. El PSOE, amb 24 escons, Más Madrid també amb 24, i Unidas Podemos amb 10, sumen un total de 58 que els impossibilita l’opció de formar govern.
Una de les notícies més parlades després d’aquestes eleccions ha sigut Pablo Iglesias, que després de deixar la vicepresidència del Govern Espanyol per presentar-se amb Unidas Podemos a aquestes eleccions, ha decidit retirar-se de la política.
Finalment ens trobem Ciudadanos, que amb Edmundo Bal com a candidat, ha passat d’obtenir 26 escons a les eleccions del 2019, convertint-se en la tercera força més votada per darrere de PSOE i PP, a no obtenir cap representació al govern de la Comunitat.
Ayuso referma encara més el seu domini
Podríem dir que tot ha sigut gairebé perfecte per Isabel Ayuso i pel seu partit. Després de convocar eleccions anticipades davant la preocupació d’una possible moció de censura del seu soci de govern, Ciudadanos, amb el PSOE i els partits de l’esquerra, ha triomfat completament. A més d’aconseguir més del doble d’escons respecte a les eleccions de 2019 (de 30 a 65), ha aconseguit esborrar del mapa a Ciudadanos i, amb la presència de Vox, tenir un soci per formar govern. Però, ¿a què és degut aquest èxit rotund d’Ayuso i el PP?
Carmen Beatriz Fernández, profesora de comunicació política a la Universitat de Navarra, reflexiona del perquè del fenomen Ayuso a un article del portal web The Conversation.
“La presència d’Iglesias en els comicis li va donar un to nacional a la campanya, des del primer moment, i Ayuso es va referir a ella amb gràcia com “Espanya em deu una, hem tret a Iglesias del Govern”“, explica Fernández.
Respecte a aquest domini d’Ayuso i la idea de combatre a Iglesias i a l’esquerra, Beatriz Fernández explica que “a mesura que va anar transcorrent la campanya, aquest eix Llibertat / Comunisme va evolucionar simplement a Llibertat, com a lema, i no sols era un terme que buscava diferenciar-se d’Iglesias, sinó que al·ludia al que és la gestió en la Comunitat de Madrid: una gestió que ha sabut portar amb equilibri la crisi entre sanitat i economia, sense desprendre’s de l’empatia“.
Finalment, Fernández sentència explicant més enllà el tema llibertat, la clau de la victòria d’Ayuso: “La Llibertat com a eslògan i relat fonamental de la campanya se secundava així no sols en un valor no-materialista, sinó en aspectes molt tangibles de les llibertats econòmiques que els centenars de milers de treballadors del sector hostaler i cultural de Madrid van saber entendre i valorar“.
Els efectes secundaris de la retirada d’Iglesias
El punt àlgid de la trajectòria d’Unidas Podemos va ser durant les eleccions de 2016, on el partit morat va aconseguir 71 escons, tot i no superar al PSOE. Des d’aquell moment el partit s’ha imbuït en una espiral d’errors, diferències personals e ideològiques amb una tendència a la baixa.
A l’evolució decreixent d’UP, s’han d’afegir ara uns resultats molt modestos a Madrid i un partit escapçat. Segons relata en un article de The Conversation Andrés Santana, professor de ciències polítiques de l’Universitat Autònoma de Madrid, “en absència de canvis significatius, és plausible anticipar que el debilitament d’UP continuï”.
La teoria de Santana és que arran de les eleccions madrilenyes del 4M és possible que s’hagi “obert el camí cap a la reunificació del centre esquerre entorn de les sigles del PSOE“. Així mateix, “la catàstrofe de Ciutadans possiblement tingui com a conseqüència la reunificació del centre dreta entorn al PP”.
Dit d’un altra manera, el fet que marxi el líder del primer partit de la “nova política” pot marcar l’inici de la “consolidació vers als partits de tota la vida”.
{{ comment.text }}