Nil Martínez i Oriol Xicola. Vic
D’arrels kurdes i lligat sempre al PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), Barham Salih (Solimania, 12 de Setembre de 1960) és ja nou president d’Iraq. El quart des de la caiguda de Saddam Hussein i el tercer kurd de forma consecutiva.
El 1976 amb 16 anys i sota el govern de Ahmed Hassan al-Bakr, va afiliar-se al PUK. Tres anys després, durant el conflicte del moviment nacional kurd va ser arrestat durant 43 dies per la Comissió d’Investigació d’Iraq i, tal i com ell assegura, també torturat.
El seu ascens al poder va arribar el 2004 quan va ser nomenat viceministre primer dins el govern interí que va durar un any. Ja sota el mandat kurd de Yalal Talabani, fundador del partit, va exercir-ho del 2006 al 2009.
Transició kurda
L’atemptat de l’11 de setembre de 2001, als Estats Units va suposar un abans i un després en les relacions internacionals. L’ençà president dels Estats Units George Bush va declarar una guerra contra el terrorisme global. Després d’anar contra el màxim responsable dels atemptats (Osama Bin Laden), el següent objectiu va ésser l’Iraq de Saddam Husein.
El 20 de març de l’any 2003 Bush i els seus aliats –Regne Unit, Espanya i Polònia entre els més destacats– van iniciar la invasió d’Iraq que finalitzaria de forma ràpida mes i mig després enderrocant el règim i com a mesura preventiva posant un govern provisional (Autoritat Provisional de la Coalició, CPA). La “raó” d’aquesta era desmarcar Iraq de l’armament de destrucció massiva, una informació falsa que convertia a el president Sadam Hussein una amenaça per la seguretat nacional dels EUA. Una raó més que criticada ja que el veritable motiu de la invasió va estar marcat per interessos polítics i econòmics. Després d’acabar amb el règim de Sadam Hussein (1979-2003), aquest va ser sentenciat a la forca per l’Alt Tribunal Iraquià l’any 2006 per l’assassinat de 148 xiïtes l’any 1982.
Soldat iraquià sostenint les dues banderes de la guerra durant la ceremònia d’Octubre de 2004.
L’any 2005 el CPA va aprovar una nova Constitució pel país, on les tres principals comunitats ètniques del país –Àrabs xiïtes, àrabs sunnites i kurdes- van acordar una forma diferent de repartir els càrrecs institucionals. Es va dictaminar que l’aleshores líder del PDK, Masud Barzani, continués presidint el Govern autònom i que el líder de la PUK, Yalal Talabani, fos declarat president del país. L’any 2012 el president iraquià va patir un vessament cerebral, que el va apartar de la política fins la seva mort. Aquesta desaparició del mapa de Talabani va comportar una sensació de buit a la població del país, i Barzani va proposar un referèndum per la independència i va trencar aquest acord entre les comunitats ètniques del país generant una crisi institucional profunda que s’arrastra des del setembre del 2017.
Aquesta crisi ha obligat un any després a convocar eleccions legislatives on Barham Salih, exvicepresident del ministre del Govern Central i primer ministre del regional de Kurdistán, ha estat nomenat nou president iraquià a causa de la retirada del seu contrincant, Fuad Hussein.
Escepticisme per la ‘traició’ de maig
Ara, Salih arriba al poder en un moment especialment tens. La ciutat de Basora està vivint dies d’alta tensió per les protestes per la falta d’infraestructures en una de les zones més productores de petroli del país. Els enfrontaments han deixat ja dos morts civils. El malestar general és present davant el dubte de quin Barham Salih coneixerà Iraq. A dia d’avui molts són els que el tracten d’oportunista després d’abandonar el PUK i liderar la Coalició per a la Democràcia i la Justícia a les eleccions de maig el 2018.
Salih amb la seva dona, moments després de la votació del referèndum de maig de 2018.
La resta de partits creuen que la seva experiència a primera línia política està fora de tot debat. Tots coincideixen que el país necessita un canvi per restablir l’ordre i reconstruir les polítiques que els seus antecessors Talabani y Masum no van aconseguir durant els seus mandats.
“L’Iraq té la possibilitat d’un nou i millor futur. Requerirà un gran coratge, treball dur i dedicació per ajudar aconseguir-ho. Tot canvi necessita sacrificis i el poble iraquià ha d’entendre-ho” va dir Salih el 2004. Les declaracions no estan allunyades del que demana el país i del que espera del nou president. De moment, està per veure la relació amb el nou primer ministre Haider Al-Abadi, xiïta del Partit Islàmic Dawa.
{{ comment.text }}