Anna Tost i Dàmaris Rodríguez. Vic
Basket Beat visita la ciutat dos o tres cops per setmana, ja que està realitzant un projecte a l’espai públic que acaba el 27 de juny, amb una actuació a L’Atlàntida de l’Orquestra Basket Beat. Del projecte també s’extraurà un resultat educatiu de la participació dels joves vigatans. I és que l’Ajuntament de Vic ha encarregat a l’associació aconseguir que els joves es puguin sentir més compromesos amb la ciutat, “que respectin l’espai públic i pensin com el poden utilitzar”, expliquen des de l’associació. Aquest és el focus de Basket Beat: “Fer projectes d’entre 20-25 sessions cada setmana a 8 instituts i a 2 centres penitenciaris de Catalunya, així com projectes de ciutat”.
Basket Beat va néixer el 2009 de la mà de l’Integrador Social, Educador Social i Musicoterapeuta, Josep Mª Aragay Borràs. En un inici, el seu caràcter era totalment intel·lectual, ja que Aragay explica que es tractava del seu treball del màster de Musicoteràpia que cursava en la Universitat de Barcelona (UB). Tanmateix, en 2010 es va posar a la pràctica amb un equip de bàsquet del Casal dels Infants. Aragay defineix l’experiència com a “interessant i profitosa”: “Van ser tres anys amb un mateix grup, que això no passa moltes vegades, i vam aprendre moltes coses”. I és que tot i que la idea de fer música amb pilota Aragay aclareix que no és invent de l’associació, aquesta ha fet aportacions basades en l’aprenentatge: “Que tot el que passi pugui ser una palanca educativa, és a dir, que pugui ser un motiu per aprendre coses importants, i facilitar l’aprenentatge de música amb les pilotes de bàsquet”.
Així, combinant esport i música, Basket Beat pretén apropar-se a les persones i “connectar amb elles”. Aragay parla d’un acompanyament “en la seva missió a la vida, això és en els seus objectius, desitjos i preocupacions”. Les dues disciplines, segons el responsable de Basket Beat, tenen en comú el fet de moure molts diners i molt seguidors, a nivell del sistema. No obstant això, el que els interessa a l’associació és el que aquestes aporten per separat i, conseqüentment, juntes. “Primerament, la corporalitat, és a dir, la implicació de tot el cos que va molt relacionada amb l’emoció i la intel·ligència, el que seria la part més cognitiva de reflexió”, i “després, vindria la part col·lectiva de trobar-nos amb els altres”. Per accentuar aquesta part grupal, el 2014, després de 5 anys de la creació de Basket Beat, aquest va impulsar l’Orquestra Basket Beat. “La gent ens demanava que després d’un taller féssim un concert”, ens fa saber Aragay. Llavors, explica que va ser gràcies a la invitació de la Fira Mediterrània per participar en el festival que van decidir “fer un projecte artístic que tingués com a pila fonamental la trobada entre educadores que fan Basket Beat i participants”. En aquesta trobada la relació educadora-participant deixa d’existir, remarca Aragay.
L’Orquestra Basket Beat “dóna molta visibilitat” a l’associació, ja que té presència a esdeveniments com les festes de la Mercè i l’oportunitat de fer gires, com ara la que recentment han fet a València. Aquest any l’Orquestra farà gairebé 30 concerts. En relació a això, Aragay comenta que “de vegades el públic ha arribat a les 500/600 persones”. Així, ell valora estar entrant en les programacions culturals de Catalunya, ja que l’objectiu de l’Orquestra, a banda de ser una oportunitat pels joves d’estar en un espai ‘professionalitzador’ totalment diferent dels seus, “és ser una altra eina de Basket Beat, com a empresa social, per ser sostenible i tenir ingressos propis”.
Com a grup jove, han tingut l’oportunitat de treballar en zones tan conegudes com Luz de Gas a Barcelona o el Kursaal de Manresa, entre d’altres. També s’han deixat veure en festivals com Tempo o, d’altra banda, en mitjans de comunicació com la televisió a Els Matins de TV3 o a canals com La Sexta, i la ràdio en programes com els de Catalunya Ràdio. Per a Aragay, el responsable d’aquest moviment, és tot un reconeixement la seva aparició en mitjans i creu fermament que aquest fet és degut a la tasca que realitzen: “Crec que té a veure amb com cuidem les coses i també amb la nostra estètica, els nostres dissenys i l’atenció a les persones que s’interessen amb la nostra tasca. Posem molta atenció, molta cura, molta delicadesa“.
Aquesta cura i delicadesa són les que atrapen a un públic familiar que queda sorprès i impactat davant els espectacles de la companyia. Actualment, tenen tres espectacles presentats: Basket Beat: un nosaltres abans que un jo, en auditoris; Tocant les pilotes, a l’aire lliure; i Bots pel canvi, per sales més petites. “Oferim una proposta on hi ha teatre, música que es fa amb pilotes de bàsquet i una mica de dansa, però sobretot el que connecta amb la gent és la realitat, el sentit de l’humor, el posicionament polític i aquesta companyia tan heterogènia, sincera i real”, explica Josep Mª Aragay.
Des de Basket Beat generen processos educatius, acompanyen a persones en aquests processos d’ensenyament i d’aprenentatge a través de fer música en grup i amb pilotes de bàsquet. Més enllà de l’orquestra està l’aprenentatge de les persones, les protagonistes. Aragany explica que l’organització fa entre vint i vint-i-cinc sessions cada setmana a vuit instituts diferents, dos centres penitenciaris de Catalunya i també treballen en projectes de ciutat com, per exemple, el que estan fent a Vic com a encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat. Un projecte que consisteix en conscienciar al jovent vigatà perquè es puguin sentir més compromesos amb la ciutat, a respectar l’espai públic i a saber-lo utilitzar correctament. Tal com afirma Aragany: “Fem molts projectes educatius i aquesta és la nostra essència i una de les parts més importants de la nostra tasca”.
“Hi ha molts protagonistes al Basket Beat, però els principals són la pilota, la pulsació (el beat) i, sobretot, el grup”, exposa Aragay. Oumy, que ho practica i forma part de l’Orquestra, creu que el grup és la base del Basket Beat perquè aquest “no es concep amb una sola persona, és més, no tindria sentit”. Ella ho defineix com “un espai en el qual tothom se sent reforçat per algú o per tot el grup en general”, un espai que, a més a més, “és lliure de judicis”. Per aquest motiu, animaria a altres persones a participar i practicar, així, el fet “d’observar més enllà de les paraules, de deixar espais als altres i tenir el teu propi”. Creu que tot això a la gent del públic li arriba i, per això, creu que amb el temps és un moviment que creixerà. “Sol agradar i la gent que ens veu, repeteix”, explica Oumy convidant també a assistir a l’espectacle, el qual tot i estar preparat “hi ha una improvisació i llavors sempre pots veure alguna cosa nova”.
{{ comment.text }}