Alba Jaumandreu i Irene Mas. Vic
Divendres el país va canviar. Per una banda, Catalunya decidia el seu futur dins del Parlament, votant per majoria absoluta la resolució de declarar la independència i obrir un procés constituent que “acabi amb la redacció i aprovació de la constitució de la República”. El text instava, a més, el Govern a desplegar la llei de transitorietat. D’altra banda, Espanya decidia el futur de Catalunya, i de la resta de l’estat Espanyol, dins de la cambra del Senat, aprovant l’article 155 de la Constitució que permet la intervenció de l’autonomia de Catalunya.
Soraya Saenz de Santamaria justificava la decisió de l’aplicació del 155 aferrant-se a prèvies aplicacions d’altres països europeus com Alemanya, Itàlia o Portugal.
El ple al Senat del divendres al matí arrencava amb la intervenció del president Mariano Rajoy, que va fer la primera intervenció acompanyat d’aplaudiments de la resta de senadors del seu partit. Durant el discurs, Mariano Rajoy, va assegurar que la situació en què es troba el país és excepcional, i comporta que s’adoptin decisions, també, excepcionals, amb conseqüències molt greus per moltes persones. Va aprofitar, també, per explicar la situació catalana i l’incompliment de la llei. “Va ser la major burla a la democràcia que hem vist des que es va aprovar la Constitució”, va explicar, per concloure: “Tot això ha estat un procés continuat de decisions antidemocràtiques, contràries a la llei i als valors espanyols i europeus. S’han aixafat les minories”. El President va assegurar que davant d’aquesta situació i de la negativa del President català a dialogar, l’únic que es pot fer és “acudir a la llei per fer complir la llei”. Aquesta és la justificació a l’aplicació definitiva de les mesures preses en el marc de l’article 155: “Puigdemont va ser qui va decidir que el procés seguís endavant per aplicar el 155. Ell i només ell”. Afirmava, a més, que “a l’únic diàleg al qual va ser convidat va ser sobre termes i terminis de la independència de Catalunya”, i retreia, de nou, que Puigdemont no assistís al ple del Senat a exposar els seus arguments.
El Govern va explicar, també, que les mesures que el dissabte, 21 d’octubre, es van aprovar al Consell de Ministres extraordinari, en el marc de l’article 155 de la Constitució, es fonamenten sobre els quatre objectius: “Tornar a la legalitat, recuperar la confiança, mantenir els alts nivells de creixement econòmic i de creació de feina dels últims temps i celebrar eleccions en una situació de normalitat”. Després de la intervenció del President, era el torn dels arguments a favor i en contra de 40 minuts cadascun.
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va reiterar que la sortida era el diàleg, però que no s’hi ha accedit per part de Catalunya. Constaten que la resposta ha estat “defensar la República”. Posteriorment a aquesta declaració, el PSOE va anunciar que retirava l’esmena per paralitzar l’aplicació de l’article 155.
Per altre banda, Ciudadanos (C’s), durant la seva intervenció va presentar la petició de reconsideració per l’admissió a tràmit de la DUI. Rodríguez, de AHI-CC constatava que Rajoy “ha perdut l’oportunitat d’entendre la necessitat de reformar la Constitució”, però també afirmà que l’actitud de Puigdemont ha comportat l’aplicació de l’article 155.
Paral·lelament a Catalunya, Junts pel Sí i la CUP discutien i posaven en comú el contingut de la proposta de resolució; van plantejar reactivar la declaració de la independència de Catalunya tot i l’amenaça de la Fiscalia de querellar-se, per rebel·lió, a la Mesa del Parlament si es proclamava la DUI.
Durant la sessió del Senat, la representació dels partits independentistes també van poder expressar la seva opinió. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), va carregar contra l’aplicació de l’article 155 de la constitució Espanyola: Josep Lluís Cleries, senador del PDeCAT, constatava que “va més enllà de suspendre l’autonomia. Suspèn la democràcia” i li va retreure a Rajoy: “ens volen portar al 1975, en blanc i negre. Però molt negre”.
Cleries va ser escridassat en dues ocasions, primer quan va recordar els fets de l’1 d’octubre dirigint-se directament al govern del PP: “Encara no s’han disculpat a les mil persones ferides”; i més tard quan va recordar els presos, Sánchez i Cuixart: “Dos presos polítics”. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va fer una intervenció més polèmica. Mireia Cortés va ser l’encarregada de la primera intervenció d’ERC al Senat i va carregar, sobretot, contra l’Estat: “Vostès han demostrat que és impossible una Catalunya a la catalana dins d’Espanya”. També van carregar contra els Borbons: “Què és Espanya?, aquells territoris que fa temps van conquistar els seus reis”.
Cortés va recordar també els fets de l’1 d’octubre amb un to més irònic que l’usat per Cleries prèviament: “On hi posen repressió i amenaces, nosaltres hi posem llibres”, i va acabar la intervenció regalant un llibre a Rajoy, Catalunya para españoles, entre aplaudiments i al crit de: “Visca la República catalana, ni un pas enrere”.
D’altra banda, dins el Senat també hi ha partits que no es posicionen a favor de la independència de Catalunya, però tampoc del govern de Mariano Rajoy. Per tant, van posicionar-se en contra de l’aplicació del 155, però alhora de la DUI. Guradingo, senador d’Units Podem, va carregar contra l’aplicació del 155: “El govern del PP no ha tingut gens de vergonya aplicant el 155”, a més a més els recrimina l’ús del poder i la força: “Vostès volen guanyar per la força el que no han guanyat per les urnes”.
Units Podem però, no només va carregar contra el PP, el Partit Socialista també va tenir protagonisme en el seu discurs, van proposar al PSOE que “escoltessin els seus alcaldes catalans i menys a Rajoy”. Ramon Espinar, d’Units Podem, va intervenir demanant que s’atenguessin els vots particulars, cosa que va comportar que se li retirés la paraula.
El PNV va defensar la seva posició contraria a l’aplicació de l’article 155, acusant el president de l’Estat Mariano Rajoy, d’interpretar la llei com ells volien i atribuint-se poders que no els pertoquen.
La jornada va acabar amb la declaració de la República catalana, amb 70 “sí”, 10 “no”, 2 vots en blanc i sense la presència dels diputats del PP, PSC i C’s, a la votació de la proposta de resolució que van presentar Junts pel Sí i la CUP per donar resposta als vots del passat 1 d’octubre. Minuts després, però, el Senat aprovava per majoria absoluta les mesures del Govern per intervenir l’autonomia de Catalunya, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
{{ comment.text }}