Ruben Ruiz / Enric Serra
El dia tèrbol, que va portar intenses pluges tant esperades com molestes pel soroll sobre el sostre de vidre, no va impedir la celebració de la xerrada sobre com s’ha d’enfrontar el feixisme a les eleccions. Amb Jordina Arnau i Jordi Borràs la sessió, conduïda per Arnau Comajoan, va començar amb un quart d’hora de retard que encara va permetre que hi entrés més gent.
Una cinquantena d’oients, que van fer ampliar l’aforament de l’espai central del Centre Cívic Joan Triadú de Vic, van ocupar totes les cadires preparades i hi va haver persones que van seguir la sessió des del banc improvisat de les columnes. La gran majoria eren membres del partit polític catalanista d’esquerres i altres simpatitzants de la ideologia.
L’espai escollit per aquest acte sembla especialment idoni tenint en compte la figura de Joan Triadú i la seva tasca professional. El ribetà es dedicà a la història del país i va lluitar contra les idees feixistes des del Front Nacional Català. Triadú va ser pedagog d’una escola primària a Granollers, aquesta vocació educativa és especialment interessant en el context de la xerrada que va organitzar la CUP, ja que buscava formar els assistents en com han d’afrontar els partits d’ideologia feixista a les pròximes eleccions municipals. Per aquest motiu Comajoan, cinquè a la llista de la CUP als comicis del 28 de maig, va dividir la sessió, prevista inicialment d’una durada aproximada d’una hora, en un primer bloc sobre com prevenir l’entrada feixista als ajuntaments i un segon bloc sobre quines mesures es poden prendre un cop això ja ha passat i se’ls troben a les institucions.
El fotoperiodista Jordi Borràs, que ha treballat retratant grups d’extrema dreta i ha publicat llibres desgranant-los com en la seva última obra Tots els colors del negre, publicat per Ara Llibres, va descriure com han evolucionat aquestes ideologies les darreres dècades. Des del feixisme de Mussolini fins a l’actualitat, amb les semblances, com la reinterpretació d’Umberto Eco al parlar de “feixisme persistent”, i amb les diferències, ja que avui dia no organitzen grans desfilades i han canviat les camises negres per vestits i corbata. Jordina Arnau, periodista que actualment treballa al País Basc i que ha publicat, amb Alba Sidera, Guia pràctica contra l’extrema dreta amb Pagès Editors, va començar la sessió afegint que aquests partits es presenten com a anti-establishment i alternativa política, però que amaguen un rerefons molt conservador i vinculat a les organitzacions de dretes. A partir de les estadístiques estudiades, la periodista destacava les xifres d’arrelament d’idees extremistes en els sectors de la població més jove, com ara que 1 de cada 4 espanyols se sent racista i 1 de cada 5 es mostra en contra de les polítiques feministes i les seves lluites.
Després de la sessió dels dos convidats, que es va allargar més enllà de l’hora prevista, es va obrir el torn al públic que s’ha interessat per la lluita dels partits d’extrema dreta contra el col·lectiu LGTBI. També hi va haver preguntes sobre partits que amaguen idees extremistes sota una imatge democràtica i hi va haver intervencions de membres de l’Escola Guillem Agulló promocionant la seva tasca.
Precisament sobre Guillem Agulló, qui fa trenta anys va ser assassinat a Montanejos, va girar l’últim punt de la jornada. Després d’escoltar Borràs i Arnau, els espectadors van poder veure el curtmetratge Ni oblit ni perdó de Jordi Boquet. En aquest film de vint minuts de durada es mostra les conseqüències de la família després de perdre Guillem i quina és la seva lluita contra els extremistes, tal com s’ha parlat al Centre Cívic Joan Triadú.
{{ comment.text }}