David Vidal és el segon capità del primer equip del CB Vic, que competeix al grup C-3 de la lliga EBA. L’equip està tercer a la taula, només per sota el Barça i el Girona (filial del primer equip), però tenen ganes i ambició de mes. L’equip osonenc s’enfrontarà aquest proper diumenge al Mataró, en un partit important per seguir enganxat a la part alta de la classificació.
L’equip està fent una gran temporada és tercer amb 7 victòries i 3 derrotes, com valores aquest inici?
Aquest any estem bé, en bona dinàmica. A la lliga tenim el Barça i el Girona a sobre que són rivals molt durs. Hem tingut moltes lesions, a part de mi, però dins de tot hem aconseguit sobreposar-nos i aconseguir aquest 7-3 que és un cop sobre la taula.
Al principi de la temporada quin objectiu us vau marcar?
Quedar primers. Com a club, el Vic és un dels millors de Catalunya en la categoria EBA i potser la junta a nivell econòmic no podria assolir un ascens de categoria, perquè són molts calers, però quedar entre els 4 primers de la lliga és essencial pel club a nivell d’imatge.
Us heu sentit recolzats per la directiva del club?
Sí, molt! Són la junta nova de l’any passat i són un grup jove que ens tracta molt bé. És molt important que des del club ens notem recolzats perquè ens aporta molta tranquilitat i confiança. Estem segurs que junts farem una gran temporada.
Com és competir en una lliga de tant nivell com l’EBA?
Ens agrada. Som tots jugadors molt joves, el més gran té 29 anys em sembla, i al final venen molts jugadors de fora, amb ganes de millorar, gent de Galicia, de Madrid, que l’ambició que tenen és de quedar primer, això és essencial.
La temporada vas tenir una greu lesió de lligaments creuats, com estàs?
És complicat, un lligament creuat és delicat. El 16 de juny em vaig operar, ara porto 6 mesos i tot just acabo de començar a córrer. Jo em sento molt bé, però per jugar a un nivell com el de la lliga EBA m’he d’esperar un parell de mesos encara. Tinc la intensió de començar a jugar partits amb el primera catalana per després re-integrar-me a l’EBA.
Quins són els moments que trobes més a faltar quan ets fora de la pista?
El ritual del dia de partit. Jo tinc la costum que el dia de partit només em veig amb la gent del meu equip i la meva família. Faig tots els àpats a casa i m’hi passo el dia fins anar al partit. Ara amb la lesió ja no ho faig, però és un ritual que m’agrada molt. I l’altre cosa que trobo a faltar és el fet d’estar dins de pista, poder recolzar els amics que tinc, és que al final són amics. Porto 7 anys a l’equip, gairebé sóc el més veterà, i m’agrada fer aquesta funció de recolzar, de fer de capità i posar una mica de canya als que estan al parquet.
Com pots ajudar als companys en la teva situació?
Els apreto una mica la veritat, sóc d’arribar mitja hora abans de l’entreno i els apreto exigint que si jo estan lesionat arribo 30 minuts abans, no pot ser que ells que són els que juguen arribin 10 minuts tard. També m’agrada fer bromes moltes vegades. Ara que estic lesionat aprofito que elles entrenen per estar al gimnàs i quan acabo em dutxo amb ells per fer equip, més que res és el gest d’estar amb ells.
És important com a capità donar exemple als companys?
Sí, i tant. Al final en un grup tant jove el que els vull transmetre és que si volen arribar a algun lloc, s’ho hauran de treballar, arribant cinc minuts abans no s’aconsegueixen les coses. Aquests premis volen un esforç i és el que intento implantar una mica. És el meu tarannà de vida, em funciona i intento que ells també ho tinguin.
Quin missatge vols transmetre als joves com a capità?
Bé el primer és que es preparin per un futur. El bàsquet amateur és molt diferent de junior, i s’hi han d’adaptar. També he intentat que vegin que estan a una lliga superior i han de pencar fort. A part de la part psicològica d’adaptar-se, hi ha també la part física, que han d’esforçar-se molt, sinó no hi haurà resultats.
La pròxima jornada aneu a la pista del Mataró, què esperes de l’equip? Venim d’una jornada complicada contra l’Artés, que era un rival de la part baixa i vam guanyar només de 8. Aquest dilluns, el que vaig dir a l’equip és que si anem amb la mateixa predisposició de que els guanyarem de 20, el Mataró ens donarà fort, malgrat que estan per darrera. És una pista difícil, hem d’estar amb les piles carregades i que es preparin per la guerra. Anar amb el Ganivet a la boca i preparats per la ocasió.
Quin missatge us dona l’entrenador abans de sortir a jugar? Normalment ens demana que siguem un equip molt dinàmic, perquè som molt joves, que el joc sigui més visible, no tant parat. Més d’estil fresc, NBA per entendre’ns.
El Covid ha influït en que vingui menys gent als pavellons?
Una mica sí, també et diré que el pavelló de Vic és complicat d’omplir perquè és molt gran. Ve gent, perquè al final venen 400 o 500 persones, però algun partit hem hagut de jugar a porta tancada. Tenim la grada jove formada de nanos del club, hi ha molt bon ambient, n’estem molt orgullosos.
{{ comment.text }}