Lorea Andrés, Tomás Barril i Carlos Cayuela. Vic
L’estat espanyol és un estat d’unes dimensions considerables que fan que en molts indrets d’aquest les tradicions, les ideologies i les llengües, entre d’altres, siguin diferents d’un veí a un altre. Això es veu clarament a l’educació. A Madrid i a la majoria de l’estat es realitza principalment en castellà, i a Catalunya en català gairebé en la seva integritat. Això dona lloc a diferents assignatures, com la llengua i literatura catalana, que sí que aprenen els estudiants catalans però no els de la resta del país.
Tot i això, dins les diferències que presenten els diversos territoris, sí que ens trobem assignatures comunes i obligatòries a tot l’estat, com poden ser les ciències, les matemàtiques o les llengües. Aquestes assignatures són obligatòries per la seva rellevància en la teoria i en la pràctica. De matemàtiques, per posar un exemple, encara que una persona estudiï en el futur alguna branca diferent d’aquesta, li resultarà d’utilitat tenir les nocions bàsiques, i no tan bàsiques, d’aquesta assignatura per bastants situacions que es poden produir diàriament, i per això requereix obligatorietat el seu estudi.
En aquest article parlarem d’una assignatura que no és obligatòria, però potser hauria de ser-ho.
Educació Constitucional
Avui, 6 de desembre, com cada any, se celebra el dia de la Constitució Espanyola. Aquesta Constitució també es pot transmetre a les escoles com a educació constitucional, però és una assignatura que, encara que s’imparteixi en determinats indrets o escoles de l’estat, no és una assignatura obligatòria.
En un article publicat ahir 5 de desembre al portal web The Conversation, Francisco Manuel Garcia Costa, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat de Múrcia, parla sobre aquest fet. Garcia Costa fa èmfasi en la necessitat que aquesta assignatura es decreti obligatòria en l’educació espanyola: “Si se segueix sense ensenyar la Constitució en els nivells obligatoris del sistema educatiu, altres generacions d’espanyols se sumaran a aquelles per a les quals la carta magna no deixa de ser una realitat etèria de la qual desconeixen perquè continua sent tan transcendent per al nostre desenvolupament polític, però també social, econòmic i fins a moral“, afirma.
Molt conscients d’això van ser els liberals gaditans, els qui van introduir en la Constitució de 1812 un original precepte, el 368, que ordenava “explicar la Constitució política de la Monarquia en totes les Universitats i establiments literaris on s’ensenyin les ciències eclesiàstiques i polítiques”.
Francisco Manuel García Costa, professor de Dret Constitucional
El professor de Dret Constitucional també fa menció a alguns dels primers catedràtics de Constitució d’Espanya, Nicolas Garelli, Ramón Salas, Eudald Jaumeandreu o Miguel García, els quals sostenien el mateix que García Costa, perquè “la primera Constitució havia d’ensenyar-se a aquells que estaven trucats a viure sota ella, perquè així la defensarien sempre, de la mateixa manera que els antics grecs protegien les muralles de les seves ciutats”.
En aquest sentit, la Facultat de Dret de la Universitat de Múrcia, a la qual pertany Garcia Costa, va organitzar el 2018 una Olimpíada Constitucional. Va ser la primera a Espanya, però la tercera a Llatina Amèrica. Va obtenir un gran èxit, i per això l’any passat i enguany s’han celebrat les Olimpíades Constitucionals de la Regió de Múrcia. La participació en xifres es transforma a 26 centres d’aquesta comunitat, més de 60 professors de secundària i d’universitats, i més de 1500 alumnes de 4t de l’ESO. Aquests últims reben classes d’Educació Constitucional. Ara bé, Garcia Costa aclareix: “I assenyalo bé: Educació Constitucional –i no educació en valors o educació per a la ciutadania–”.
“L’educació constitucional és –com hem avançat– la formació sobre la Constitució, és a dir, no versa sobre continguts estranys i aliens a aquesta, ni tan sols sobre aquells continguts de la carta magna que, per oberts, poden ser desenvolupats políticament de manera diferent i, fins i tot, de forma contrària.” Així explica el professor de la Universitat de Múrcia el significat de l’Educació Constitucional. “Es tracta dels continguts neutres, clars i precisos que estableix el nostre text fonamental, els quals s’identifiquen primordialment amb la regulació de les institucions de l’Estat: Corts Generals, Govern, Corona, Poder Judicial, Tribunal Constitucional, Estat de les Autonomies, organització institucional de les comunitats autònomes, reforma constitucional i organització institucional de la Unió Europea.”
A Espanya, aquesta educació no s’imparteix de manera obligatòria. En alguns casos s’ofereix com a optativa, però en uns altres, ni s’ofereix. Aquest darrer és el cas d’Euskadi i Catalunya. Sí que és veritat que en algunes comunitats autònomes, com a La Rioja i en algunes províncies de Castella i Lleó o Madrid, són necessàries i s’imparteixen a 2n o 3r de l’ESO, o fins i tot en el Batxillerat, ja que posteriorment són temes preguntats a les proves de Selectivitat. No s’ensenyen profundament, però sí que els alumnes aprenen les qüestions més importants sobre aquesta assignatura.
Mentre aquesta educació segueixi essent optativa, professors i professionals com el mateix Franciso Manuel García Costa, Nicolas Garelli, Ramón Salas, Eudald Jaumeandreu o Miguel García, entre d’altres, seguiran explicant la Constitució tant a la Universitat, com en col·legis i instituts a través d’iniciatives com la de les Olimpíades Constitucionals. Com va dir Sòcrates: “Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància”.
{{ comment.text }}