Pere Chacón i Laura Coletas. Vic.
El bitcoin és un tipus de diner electrònic o moneda virtual impulsat pels seus usuaris sense autoritat central o intermediaris. Aquest sistema de pagament va ser creat l’any 2009 de la mà de l’autor anònim japonès Satoshi Nakamoto, un personatge misteriós que mai ha sortit a la llum pública i del qual se’n dubta l’existència. Aquesta criptomoneda descentralitzada, que es sustenta en la tecnologia blockchain (cadena de blocs), té per objectiu generar un sistema monetari paral·lel a las regulacions internacionals, que funcioni en transaccions per un acord mutu entre dos entitats o individus. “La gràcia de les criptomonedes és que són un sistema descentralitzat, això vol dir, que no estan sotmeses a cap mena de regulació”, explica Simó Albareda, propietari de Deteinco informàtica i ordinadors, distribuïdor d’ordinadors, material i serveis informàtics de tota classe.
L’Àlex Vidal és un enginyer d’edificació de Sant Vicenç de Castellet que va tenir una petita experiència amb aquest sistema monetari. “El meu primer contacte va ser el setembre de 2017. Amb uns amics vam estar mirant exactament què era, com comprar-ho i com funcionava això del bitcoin. Actualment encara seguim fent operacions d’aquest tipus, ja no només a nivell de bitcoins, sinó amb altres criptomonedes.” Vidal explica que va començar a endinsar-se en aquest món a través d’un amic, persona que ja hi invertia i que dominava aquest tipus d’operacions. El santvicentí, sense ser un expert en el tema i encara en fase de descobriment, troba interessant “poder fer transaccions amb una moneda virtual universal, sense haver de passar per cap intermediari i sense cap tipus de rastre, totalment opaques.”
Per operar amb bitcoin tan sols s’ha de descarregar alguna de les aplicacions disponibles. Hi ha múltiples alternatives per a qualsevol sistema operatiu, ja sigui d’escriptori o mòbil com iOS o Android (MultiBit o Bitcoin Wallet, són només algunes opcions). Amb elles pots crear el teu moneder de bitcoins que, simplificant, consta d’una clau privada associada a una clau pública amb la qual poder realitzar les operacions. Gràcies a elles, els bitcoins no es poden falsificar i es garanteixen que les transaccions d’usuari a usuari es realitzen de forma segura. “Un cop tens els teus bitcoins al moneder (un bitcoin a dia d’avui val 9.000 euros), els pots enviar a través d’uns codis a altres moneders (cada moneder té un codi”, assegura Albareda.
Existeixen tres formes de comprar o aconseguir bitcoins. La primera, i la més senzilla, és accedint a algun dels mercats de bitcoin com MtGox o Bitcoin.com, que permeten intercanviar diner convencional per bitcoins. Una altra forma és l’intercanvi de béns amb altres usuaris, és a dir, la compra/venda amb bitcoins. L’ última i la més estranya és l’anomenada “mineria”. “Per aconseguir bitcoins o qualsevol altra criptomoneda necessites ordinadors que minin, la qual cosa significa que facin blocs i verifiquin aquesta cadena de blocs”, explica Albareda.
En el cas de Deteinco, a Vic, no hi ha moltes empreses que inverteixin i operin en bitcoins. En canvi, hi ha un gran nombre de particulars que decideixen invertir en criptomonedes, sobretot amb ethereum, que té un preu més baix que el bitcoin (ronden els 700 euros actualment).
La legalitat d’aquesta criptomoeda és senzilla: el bitcoin és legal a qualsevol lloc que la acceptin com a mitjà de pagament en una transacció. Com que està fora de control de qualsevol institució, existeix un buit legal sobre la criptomoneda. “Tots els països volen posar regulacions, però això pot causar una baixada importantíssima dels valors, i per això, es tiren enrere”, diu Albareda. A més, al tractar-se de transaccions anònimes i xifrades entre dos usuaris, estan lliures de qualsevol comissió o impost, com l’IVA.
Jordi Franch, doctor en Economia i professor de grau en ADE de la Facultat de Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC creu que “tant el bitcoin com les altres criptomonedes que han anat sortint estan aquí per quedar-s’hi.” Franch afirma que no sap la difusió que tindran ni quan tardaran a tenir-la, però que “mica en mica aquest sistema s’estendrà, s’acceptarà socialment i s’acceptarà com a moneda d’intercanvi.” El professor d’Economia pensa que l’economia virtual és potent i que “el comerç electrònic, el màrqueting digital, les compra-vendes per Internet van en augment i segurament aniran a més.”
{{ comment.text }}