Adrià Corchero i Álex Faura. Vic
S’imaginen que Barça i Madrid fossin de la mateixa ciutat? Però pugem l’aposta… i que fossin del mateix barri? I no solament això, sinó que en els seus inicis s’haguessin jugat qui es quedava amb el barri? Tot això i molt més representa la rivalitat Boca–River. Perquè ens entenguem, és comparable a la d’un Barça-Madrid però amb l’afegit de compartir ciutat. Tots aquests elements es van ajuntar diumenge passat per disputar l’anada de la Copa Libertadores, que va acabar amb un empat a dos (la tornada es disputarà el pròxim 24 de novembre), equivalent a la Champions League europea. Un partit que solament es podria comparar si els dos gegants del futbol espanyol es trobessin a una final de Copa d’Europa.
El partit va paralitzar el futbol mundial i milers d’aficionats es van preguntar a qui animar. Qui s’assembla més al meu equip? Qui és Barça i qui és Madrid? A priori la gent tendeix a associar a River Plate amb el Reial Madrid i a Boca Juniors amb el FC Barcelona. Això té la seva explicació, encara que no és del tot certa.
Di Stefano a River i Maradona a Boca. Foto: Diari AS.
La comparació té el seu origen en els dos millors futbolistes argentins del segle XX, Alfredo Di Stefano i Diego Armando Maradona. El primer va sorgir de les divisions inferiors de River Plate i després de jugar a Huracán i Milionarios i es va convertir en una llegenda del Reial Madrid. Per la seva banda, Maradona va passar de Boca al Barcelona, encara que per desgràcia de l’aficionat culer, el pas del Pelusa pel conjunt català no va tenir l’èxit esperat. En aquesta llista hi podem afegir l’altre gran 10 de Boca, Juan Román Riquelme. Igualment com Maradona, aquest genial mitjapunta argentí va ser traspassat de Boca al Barça, però amb idèntica fortuna que el seu compatriota, ja que solament va durar una temporada al conjunt culer, on va xocar amb Van Gaal, cosa que li va privar mostrar la seva qualitat, encara que després sí que ho va poder fer a Vila-real.
Tot i que podem trobar el cas de Menotti, que va entrenar a Boca, River i Barça, l’aportació de futbolistes importants del club xeneize acaba aquí. Diferent és el cas de River Plate, ja que els milionaris sí que han aportat més jugadors al conjunt culer. Saviola, Mascherano, Maxi López o Bonano són exemples d’això. En canvi, és més complicat trobar jugadors amb passat a Boca o River al Reial Madrid. Això pot ser perquè els argentins que més petjada han deixat al conjunt blanc, com Valdano, Redondo i Di María, no han jugat mai ni a Boca ni a River. Això sí, no podem oblidar que Solari, actual entrenador del primer equip madridista, és del planter de River i va jugar dues temporades al primer equip, abans de fer el salt a Europa. Els últims traspassos amb tots dos clubs van arribar curiosament a la mateixa finestra de fitxatges: corria l’hivern del 2006 i el Madrid va decidir apostar per dos joves valors de tots dos equips, Fernando Gago i Gonzalo Higuaín, de Boca i River, respectivament. El primer va ser un fracàs absolut i el segon va rendir a un bon nivell, encara que sempre el va perseguir una fama de fallar en els moments clau. Aquesta sequera es podria acabar molt ràpid, ja que molts mitjans han afirmat que el conjunt merengue es reforçarà pròximament amb Ezequiel Palacios, mitjapunta dels milionaris.
Riquelme i Saviola, que en un futur jugarian al Barça
Si analitzem els títols, el paral·lelisme és evident. Boca Juniors és el club d’Amèrica amb més títols, igual que el Reial Madrid a Europa. River, igual que el Barça, va tenir una ‘maledicció’ amb la Copa Libertadores, ja que li va costar moltíssim poder aixecar la primera. A River li diuen Los Millonarios, i en l’època de Videla va estar associat al seu règim. En això, el paral·lelisme s’inclina clarament cap al conjunt blanc, encara que això ha canviat. Mauricio Macri, actual president de la república Argentina, va ser el màxim mandatari de Boca entre 1995 i 2007.
River Plate sempre ha estat associat a un futbol de qualitat i Boca a un de rauxa i coratge. Igual que el Barça, River ha necessitat jugar bé per guanyar i alguns dels seus equips, com el de Francescoli o La Máquina són recordats avui dia pel seu bon joc. En canvi, Boca ha estat abonat a les victòries en els últims minuts. Curiosament, en aquesta Copa Libertadores s’han canviat els papers, ja que Boca va passar a la final folgadament i River amb una remuntada èpica culminada als últims minuts. Potser el jugador argentí que més s’assembla a l’estil Barça és el que prové de Rosario. L’estil de futbol rosarí s’ha caracteritzat per formar jugadors petitons i de bon tracte de pilota. Banega, Di María, Correa o un tal Leo Messi són d’allà.
Acció de la final de la Copa Libertadores. Font: Google Imatges.
Per a David Fredes, membre de la penya de Boca La 12 Barcelona, la comparació és inevitable i a l’hora inviable, ja que “són quatre clubs massa grans per comparar. Tots tenen la seva idiosincràsia particular i això els fa únics. Aquí se sol associar a Boca amb el Barça, cosa que a l’Argentina no passa” i afegeix que “a l’Argentina es viu el futbol de diferent manera. És com una religió. A Espanya es viu de forma menys intensa, per això crec que la rivalitat Boca-River és major a la d’un Barça-Madrid. Allà l’afició rival no pot anar a un camp contrari. Això aquí és inimaginable”.
La conclusió que podem extreure és que són clubs molt grans i tots quatre comparteixen paral·lelismes. Diuen que els extrems es toquen i aquest és un exemple clar. Si per a la tornada, que es disputarà el proper dia 24 a les 21.00 (hora catalana) no saben a qui animar, limitin-se a gaudir. Aquesta final és un regal que ens ha fet el futbol a tots els que estimem aquest esport, així que relaxin-se i gaudeixin, que ja patiran milions d’argentins.
{{ comment.text }}