Agustí Bernad i Maria Isern | Vic
Les tensions entre Rússia i els Estats Units han estat constants des de la caiguda del Mur de Berlin. De fet, les disputes entre tots dos estats vénen de molt més enrere, però les últimes dècades han vist com aquestes disputes s’han traslladat a un escenari més polític que bèl·lic. No obstant això, en els darrers mesos hi ha hagut un augment de situacions que comencen a fer témer la població amb una possible guerra.
A més, aquesta crisi no només afecta americans i russos. L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) també té un rol fonamental en aquesta disputa i les conseqüències poden anar més enllà de Rússia, Ucraïna o els Estats Units. Els efectes que un conflicte armat pot produir a territori europeu podrien ser devastadors. Tanmateix, aquests s’estendrien més enllà dels espais en els quals hi ha les principals disputes.
L’inici de la disputa va més enllà d’aquests últims mesos i, fins i tot, molt més lluny de la invasió de Crimea. Aquesta actual província russa va ser annexionada a aquest país l’any 2014. La península està situada a la part sud d’Ucraïna, però va ser reclamada pel país de Vladimir Putin. En aquella zona, on els vincles amb Rússia eren molt grans, la justificació del govern rus va ser la defensa dels ciutadans de parla russa. Tot es va confirmar amb un referèndum que, tot i no comptar amb gairebé cap validació internacional, annexionava Crimea amb Rússia.
Això va provocar que a les províncies de Donetsk i Lugansk també es declarés la independència de Kiev. Van produir-se forts xocs entre tots dos bàndols i, finalment, va signar-se la pau l’any 2015 -aquesta, però, ha estat vulnerada en diverses ocasions-. No obstant això, aquest conflicte que va posar fi a la vida de més de 3.000 civils, pot quedar en un no res si la situació actual no es calma. I és que el fet que, segons apunten moltes fonts, hi hagi més de 100.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna és quelcom que posa en alerta a molts governs.
Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units apunten cap a una invasió imminent de les forces armades russes al país veí. També hi ha imatges preses amb un satèl·lit que confirmarien que l’exèrcit rus compta amb canons i vehicles militars a prop de la frontera. Gran part de les bases militars del país rus es troben a l’oest, la zona per la qual sempre han rebut la majoria d’atacs al llarg de la seva història. Això es tradueix en una gran concentració d’elements que poden ser utilitzats en un conflicte com aquest.
Malgrat aquestes informacions que arriben des dels Estats Units, el Kremlin ha reiterat que no vol envair Ucraïna i que el fet que les seves tropes es desplacin pel seu territori no ha de ser cap motiu d’alarma. Tot i això, sí que és cert que des de Moscou no veuen amb bons ulls el suport de l’OTAN cap a Ucraïna. De fet, Vladimir Putin, president de Rússia, va demanar que l’OTAN no s’expandís cap a l’est. És a dir, que l’organització no acollís Ucraïna com a membre.
Per la seva part, el govern ucraïnès explica que Rússia no té capacitat per impedir un apropament amb l’OTAN. De fet, polítics del país reclamen que des del Kremlin es busca desestabilitzar el país per buscar un cop d’estat. La tensió entre tots dos països ha crescut amb la crisi energètica que està vivint Ucraïna i una situació com la viscuda al Kazakhstan les últimes setmanes només allarga l’ombra de sospita cap al govern de Putin. Els organismes internacionals han advertit Rússia de les possibles sancions davant una invasió, però les converses amb el Kremlin no estan sent fàcils.
Els Estats Units es preparen per respondre en cas d’invasió, tot i que aquest escenari hauria de ser el més extrem de tots. Ja s’han mobilitzat algunes tropes americanes arreu d’Europa, però en cap cas en un nombre similar a les de l’exèrcit rus. Finalment, l’arribada de gas natural a Europa pel gasoducte Nord Stream 2 també pot tenir un paper fonamental. L’amenaça de possibles talls de subministrament pot ser una arma molt poderosa i que tindrà com a principals afectats els ciutadans.
Divergència d’opinions a Espanya
El passat 3 de febrer, l’ambaixador rus a Espanya, Yuri Korchagin, va afirmar que Moscou no té cap mena d’intenció d’envair el seu país veí, malgrat el desplegament de tropes russes al llarg de la frontera entre ambdós països. En la mateixa roda de premsa, Korchagin va qualificar la relació entre Espanya i Rússia com quelcom “normal, bo i mútuament avantatjós”.
No obstant aquestes declaracions, els partits polítics representats al Congrés dels Diputats tenen opinions diverses. El ministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, va aprofitar una compareixença en aquest òrgan per ubicar Espanya en el conflicte. “Qualsevol agressió russa al seu país veí suposaria una violació gravíssima del dret internacional que hauria de tenir una resposta contundent”, va recalcar.
“En el cas de conflicte bèl·lic, Espanya estaria disposada a participar?” Davant d’aquesta pregunta feta per diversos membres del Congrés, Albares va tenir una resposta contundent i poc arriscada. “No estem en un escenari de guerra”, va repetir diverses vegades el ministre d’Assumptes Exteriors. Tanmateix, grups polítics com ERC, EH Bildu, CUP o BNG van semblar no estar conformes amb la resposta i van acusar públicament de premeditació d’aquestes missions des d’abans que esclatés tal crisi.
Què n’opinen els experts?
Aquest dimecres, TV3 ha entrevistat a Stanislav Secrieru, analista de l’Institut Europeu d’Estudis de Seguretat i ha fet algunes declaracions que responen a les preguntes més freqüents que ens fem tots davant d’aquesta notícia. “No veig senyals de solució entre Ucraïna i Rússia. Crec que estarà amb nosaltres durant molts anys”. A aquesta conclusió hi arriba després de comprovar que el país governat per Putin vol tenir una millor posició a la taula diplomàtica i també, controlar Ucraïna i dictar un ordre de seguretat per mantenir l’OTAN allunyada del país governat per Zelenski.
Secrieru ofereix un punt de vista realista en tota la situació. “La solució ideal seria que Rússia retirés les tropes i restaurés el control d’armes, però hem de ser realistes i evitar falses il·lusions”, comenta. L’analista de seguretat també posa sobre alerta a la població dient que, en cas que hi hagi guerra, no serà com les que hem conegut anteriorment. No comptarà amb artilleria pesant sobre el terreny. Si no que hi haurà un atac directe al ciberespai, amb la política i l’economia mundial posades entremig.
Finalment, Stanislav Secrieru alerta que cal tenir un ull posat en la resta de països de l’OTAN, com els Balcans, l’Àfrica Subsahariana o Amèrica Llatina. “Rússia podria desestabilitzar altres regions. Encara no hi hagi connexió, Rússia la trobarà”, explicava l’expert.
{{ comment.text }}