Agustí Bernad i Maria Isern | Vic
El 24 d’abril van tenir lloc les eleccions presidencials a França. Després d’una primera volta que va tenir com a candidats resultants a Emmanuel Macron i Marine Le Pen, els habitants francesos van haver de tornar a les urnes per votar entre els dos candidats més votats de la primera volta, celebrada el 10 d’abril.
En aquest primera ronda, Macron va guanyar còmodament amb un 28% dels vots, superant les expectatives i els resultats de les enquestes fetes en dies previs, on s’estimava un empat entre l’europeïsta i Le Pen. No obstant, l’actual dirigent del païs no va tenir rival. Qui va patir una mica més va ser l’ultradretana Marine Le Pen, que pràcticament va veure’s superada en vots per Jean-Luc Mélenchon. Finalment, tot i la remuntada d’aquest últim, Le Pen es va fer amb el 23’3% dels vots i es va convertir en la rival de Macron per la segona volta de les eleccions.
D’aquests resultats es podien extreure diverses lectures. En primer lloc, que la mediàtica campanya d’Èric Zemmour es va quedar en això, una campanya inflada a les xarxes socials i que va acabar per no tenir molt més recorregut. Ara bé, és un nou avís del perill que suposen aquests moviments i de com, del no res, es pot arribar a aspirar a lluitar per dirigir un país.
També destaca aquesta confirmació de Le Pen com una candidata que, d’aquí a cinc anys, podria partir com la màxima favorita a guanyar les eleccions a causa de la impossibilitat que Macron torni a presentar-se. Però un dels grans triomfadors, tot i no entrar a la segona volta, va ser Jean-Luc Mélenchon. La seva candidatura va guanyar molts suports i va estar a punt de deixar Le Pen sense segona volta. La seva figura pot ser important d’aquí a cinc anys, tot i que ja en tindrà 75 i caldrà veure la seva situació en aquell moment.
Derrota d’una ultradreta que surt reforçada
Els resultats van ser molt diferents el passat diumenge. El partit Rassemblement National, liderat per Le Pen, va obtenir el millor resultat de la història per l’ultradreta i va aconseguir escurçar, a més de la meitat, la distància de vots obtinguda a les eleccions de fa cinc anys. De fet, la política ho va presentar com “una victòria enlluernadora”.
A més, va deixar clar que ja té en ment les eleccions legislatives de l’any 2027 i va determinar les seves ganes de realitzar el projecte que té en ment des de fa anys i que l’ha portat fins on està actualment. A més, aquesta visió de futur li reforça el fet que Macron no podrà presentar-se a les properes eleccions. Això es degut al canvi que Sarkozy va fer a la Constitució francesa limitant a dos els mandats presidencials.
Continua guanyant l’esquerra socioliberal a França
Tot i els resultats obtinguts pel partit d’ultradreta, qui es va emportar la victòria de les eleccions presidencials de França celebrades el 24 d’abril va ser Emmanuel Macron i el seu partit, En Marche!, un moviment socioliberal que, novament, ha tornat a guanyar les eleccions.
Durant el discurs posterior als resultats electorals, Macron va deixar molt clar que tenia la intenció de governar de manera diferent a com ho havia fet els últims cinc anys. “Una nova era que no serà la continuïtat del quinquenni que s’acaba, sinó la invenció col·lectiva d’un mètode refundat”, explicava.
Entre les seves promeses s’hi troba la voluntat de crear el govern més verd i mediambientalista de la història, per tal de rebre el suport dels electors més joves, i mesures de xoc per poder ajudar a tots aquells que no poden arribar a final de mes.
Totes aquests actes es poden veure sacrificats si es té en compte que aquests cinc anys seran els últims de Macron com a cap de la república francesa, ja que no es podrà tornar a presentar en unes eleccions. Això pot fer que apliqui mesures com per exemple, posposar la jubilació als 65 anys -actualment a França comença als 62-.
Cinc anys poden donar per molt
La qüestió que ara està a l’aire és amb qui farà govern Macron durant els propers cinc anys. La solució estarà a les urnes el proper mes de juny. El dia 12 i el 19 de juny tindran lloc les dues voltes de les eleccions legislatives per escollir la nova Assamblea Nacional. Aquí també hi haurà moltes coses en joc de cara al futur de França. Actualment i gràcies al resultat de les eleccions del 2017, Macron tenia una àmplia majoria de persones del seu partit En Marche! El resultat de les següents és una mica més incert degut als vots que va rebre el partit de Le Pen i també La France Insoumise, de Mélenchon.
El panorama polític a França no canviarà pel cap d’estat, però sí que pot modificar-se a causa del creixement de Le Pen i Mélenchon entre les bases. Ha quedat clar, tot i la derrota, que l’ultradreta continua creixent i, si bé és cert que el guanyador va ser Macron, aquest 42% de votants de l’extrema dreta suposen una xifra que convida a la reflexió.
D’aquí a cinc anys, ja al 2027, la marxa de Macron de l’Elisi serà una realitat i el panorama en aquell moment és un misteri. Amb la caiguda dels dos partits tradicionals, els moviments més propers a l’extremisme i allunyats del centre semblen candidats a lluitar per presidir el país. Són molts els dubtes que hi haurà en aquests anys. Però, veient com canvia la política en qüestió de mesos, no es pot descartar cap escenari.
{{ comment.text }}