Núria Perera/ Ester Puigdellívol
La cultura és un àmbit on també hi té cabuda el periodisme, tot i que cada vegada perd més pes. Segons Palomo la societat actual no està tan interessada en la cultura i això provoca un poc tractament als mitjans.
P: Què li va portar a voler ser professora de periodisme cultural?
R: Jo soc llicenciada en Hª de l’Art, en l’especialitat de manifestacions contemporànies. Abans d’impartir aquesta assignatura, he estat comissària d’exposicions, i crítica d’art i de cinema (precisament vaig començar a escriure a El 9 Nou). De fet, tot i que selecciono molt els projectes, encara m’hi dedico. També he estat membre fundador de H Associació per a les Arts Contemporànies i de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors de Cine. Amb aquest bagatge de formació i pràctica em va resultar fàcil implicar-me en la docència del periodisme cultural.
P: Com creu que el periodisme cultural ha evolucionat en les últimes dècades?
R: Penso que, com en molts altres àmbits de la cultura, s’ha tendit a ser més sintètics i més concrets en el que s’explica i es narra, suposo que amb la intenció d’arribar a nous públics. La densitat d’informació i de pensament que hi havia fa uns anys en els articles que podem trobar en la premsa escrita, especialment, s’ha anat aprimant fent-los més entenedors, però també més lleugers de contingut… amb tot el que això comporta.
P: Quina importància té el periodisme cultural en la societat actual?
R: Sembla que la cultura en general està perdent pes específic en aquesta societat de la informació en què vivim, interessa poc si no es tracta de cultura popular o cultura de repertori. Acceptada aquesta premissa, resulta obvi que el periodisme cultural com a gènere estigui menys valorat en els mitjans de comunicació. Per altra banda, hi ha amenaces centrades en els avenços tecnològics que contribueixen al fet que el present i el futur del periodisme cultural tingui un horitzó bastant fosc si res no varia. Però d’aquestes amenaces suposo que en podrem parlar més endavant, en aquesta mateixa entrevista.
P: Quins són els principals reptes als quals s’enfronta el periodisme cultural avui?
R: Precisament en preguntes anteriors he assenyalat alguns d’aquests reptes. Si la cultura en general interessa menys, això representarà un seriós hàndicap en la carrera professional dels periodistes culturals. Però ben segur que hi ha maneres d’estimular el consum d’aquests productes. Només caldrà cercar amb ganes aquells elements culturals que encara mantenen l’interès d’una part de la societat que els consumeix… i així anar investigant en quins són els moviments culturals i socials que poden engrescar a la societat a buscar informació especialitzada en els mitjans de comunicació i en àmbits especialitzats i, també, en les xarxes socials que apostin pel rigor. I parlant de noves tecnologies, un dels reptes importants consistirà a no caure en alguns dels paranys que aquestes ens presenten. El periodista cultural haurà de buscar la singularitat en la informació que proposa, defugir l’estandardització en les seves fórmules i suggeriments, i així apartar-se del que se’ns podria oferir de manera mecànica, sense l’empremta personal que resulta imprescindible per aconseguir el favor del consumidor. Evidentment, m’estic referint a la Intel·ligència Artificial i els perills que comporta per a la informació en general i pel periodisme cultural en particular.
P: Com creu que el periodisme cultural pot ajudar a fomentar la diversitat cultural i la inclusió en la societat?
R: La informació en general i, per tant, també la cultural són eines que poden resultar molt importants a l’hora de fomentar un equilibri necessari entre la identitat i l’alteritat. La cultura, en si mateixa, comporta elements propis de la diversitat, i la inclusió n’és una deriva lògica. En conseqüència, acceptar i tractar tots els fets culturals de qualsevol procedència sense censures ni línies vermelles és una manera d’encabir en la societat la diversitat i la inclusió que encara són tan necessàries. Si el periodista cultural no es doblega a la censura, ni es plega a l’autocensura, la societat estarà ben informada i s’haurà fet un pas cap a qualsevol forma d’acceptació.
P:Quines habilitats considera que són essencials per als estudiants que volen ser periodistes culturals?
R: L’estudiant de periodisme que es vulgui dedicar al periodisme cultural, ha de voler tenir un ampli coneixement de la cultura en general (si l’àmbit en el qual treballa és més concret haurà de conèixer millor que res els elements propis del sector en el qual es mou, però sense menystenir el món de la cultura en general, doncs hi ha múltiples connexions entre les diferents àrees). Aquest coneixement l’ha de saber conjuminar amb una sèrie d’habilitats que haurà d’anar adquirint amb el decurs dels estudis. Algunes d’aquestes habilitats podrien ser: analitzar, integrar i sintetitzar el coneixement per convertir-lo en matèria adequada per a tot allò que publicarà en relació a l’actualitat, o del record quan es tracti de commemorar, revisar, celebrar, etcètera. Teoria i pràctica hauran d’anar de la mà, i per això aquest estudiant haurà de llegir molt, i escriure encara més, fins a adquirir i assimilar totes aquestes habilitats que he mencionat.
P:Quins consells donaria als estudiants per sobresortir en el camp del periodisme cultural?
R: Crec que aquesta pregunta queda en una bona part resposta en el que he contestat en la pregunta anterior, no obstant s’hi podrien afegir molts més elements a considerar que ens portarien a ampliar la resposta anterior. Caldria buscar referents, en l’àmbit nacional i en l’àmbit internacional, entre els molt variats periodistes culturals. Descobrir que és el que els complau de la seva labor i què és el que no els acaba d’agradar, amb la idea d’anar formant el propi corpus d’interès cultural i la forma en què tot això es pot divulgar.
P: Com aborda la tecnologia i les xarxes socials en la seva pràctica docent del periodisme cultural?
R: Crec que estem en un punt de relació difícil entre la docència en el grau del periodisme i la utilització de les TIC. Fins fa poc la imbricació entre docència i TIC vivia alguns moments engrescadors i de fecunda relació que s’han vist contaminats per la brusca aparició de la IA i algunes de les problemàtiques que ens pot comportar. S’ha de reflexionar molt bé sobre aquest nou element en el tauler de joc i sobre els canvis a diferents nivells que la seva presència ens proporcionarà. De moment, a la meva assignatura de Periodisme Cultural escriurem els articles a classe evitant usos d’eines que encara no em generen confiança, els corregiré amb els meus alumnes i finalment, com cada any, farem una fantàstica revista de contingut cultural.
P: Quins són alguns dels temes de periodisme cultural que li agradaria explorar més en profunditat en el futur?
R: Ara mateix no et sabria respondre a aquesta pregunta amb la perspectiva que l’actualitat ens demana i ens exigeix, doncs segurament serien massa els temes a tractar. No obstant, ben segur que en aquesta perspectiva hi estaria encabida la forma en que aquesta IA, abans esmentada, interferirà en la cultura del futur més immediat i de com canviarà moltes de les actuals realitats culturals.
P: Quin és el seu consell per a aquells que volen consumir més contingut cultural, però no saben per on començar?
R: Adquirir el màxim de coneixement en qualsevol àmbit és un fet que no es pot ajornar, per tant, com més aviat es comenci millor. Es tracta simplement de consumir cultura a partir de les recomanacions adequades, que sovint es troben en les pàgines dels bons mitjans de comunicació. I, no oblidar mai, que l’oci cultural ens pot acompanyar tota la nostra vida i que, per aquest motiu, cal cultivar-lo des de jove. De fet, no cal aconsellar ni donar massa directrius en aquest sentit: el coneixement, i també el cultural, crea interès per si mateix i tot ell comporta una seqüència que no hauria de tenir final.
{{ comment.text }}