Maria Isern i Agustí Bernad. Vic
D’ençà que la Unió Europea va aprovar l’entrada en vigor del Certificat Digital COVID Europeu, cada cop més països estan adoptant aquest mecanisme que, en un principi, s’utilitzava per viatjar entre els diversos estats que formen part de la Unió Europea i els estats adscrits a aquesta -Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa, Ucraïna, Turquia i Macedònia del Nord.-
El Parlament Europeu va donar llum verda a la instauració del passaport després que la votació tirés endavant amb 546 vots a favor, 93 en contra i 51 abstencions. L’objectiu d’aquest era facilitar el moviment de ciutadans entre estats europeus, encara que cada cop s’està estenent a altres pràctiques. L’entrada a museus, restaurants, oci nocturn, cinemes o centres comercials estan regulades a països com França, Àustria o Bèlgica mitjançant el passaport COVID o una prova PCR realitzada poques hores abans.
A Espanya, malgrat que avui en dia aquesta eina només s’utilitza per a l’entrada de viatgers, el passaport COVID està a l’ordre del dia. Cada cop més comunitats autònomes han proposat la instauració d’aquest document al seu territori. No obstant això, la justícia ha tombat tots els intents d’aplicar-lo. Els governs de Galícia i Canàries ja l’han demanat, mentre les autoritats de Catalunya i la Comunitat Valenciana ho estan estudiant.
De fet, Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana, ha apuntat el 9 d’octubre com a data per l’arribada del passaport COVID per “locals d’oci nocturn, concerts o festivals de música”. A Catalunya s’està estudiant des de fa algunes setmanes, però encara no s’ha fet el pas definitiu. La davallada dels indicadors de contagis, juntament amb els problemes d’ordre públic que han generat els botellots les darreres setmanes, podrien incentivar la reobertura de l’oci nocturn i la instauració del passaport COVID per controlar els accessos.
Però no és una mesura senzilla d’aplicar. La limitació de drets fonamentals i de les llibertats individuals podria suposar un precedent perillós. A França, per exemple, s’han produït protestes per aquesta instauració. I a Itàlia, on es vol instaurar l’obligatorietat del passaport COVID als treballadors del país, s’ha iniciat una recollida de signatures per realitzar un referèndum que validi aquesta mesura.
Itàlia, un model a seguir per Espanya
Víctor Fontanet és un home amb família al Ripollès i procedent de Barcelona que fa més de 10 anys que viu i treballa a Assisi -localitat ubicada a la regió d’Úmbria, Perusa- Explica que a partir d’avui, a tots els treballadors italians “se’ls hi demanarà el passaport COVID o, com ells el coneixen, Green Pass” per poder continuar treballant.
Fontanet treballa a Itàlia dins el món de la restauració. Si bé ha tingut diversos càrrecs dins d’aquest món, actualment és recepcionista i encarregat en un hotel de renom situat a la zona on resideix. Durant els mesos de confinament al país transalpí, el seu sector va ser un dels més afectats i és per aquest motiu que dona suport total a la mesura aplicada pel govern del seu país.
“Opino que si el que ens demanen perquè qualsevol persona pugui treballar és quelcom assumible. És una mesura molt ben aplicada, ja que permet a la gent reactivar l’economia individual i col·lectiva que hem aturat durant els mesos que hem estat tancats a casa”, comenta el barceloní.
Però, no tota la societat italiana ha reaccionat de la mateixa manera. “Igual que la majoria de societats, la italiana està dividida en dues parts. La gent que s’ha vacunat i que per tant, no tindrà problema en presentar un Green Pass si així li demanen per la vida laboral i les persones que de moment, no s’han volgut vacunar i que per tant, sí que es trobaran amb més obstacles”, però afegeix que, amb la demanda del QR per poder assistir a ambients més ociosos, la situació ha canviat. “Per sort, aquesta segona part de la societat ha anat modificant el seu pensament anti-vacunes quan han començat a demanar el passaport COVID per poder fer vida social normal”, apunta el ripollès.
Una mesura que no hauria de suposar un precedent perillós
Mª Dolores Palomo, advocada i professora de Dret a la Universitat de Vic, explica que el fonament jurídic per a la instauració del passaport COVID és l’existència de “raons d’interès general en la protecció de la salut pública”. És a dir, compta amb un fonament evidentment sanitari.
La professional afegeix que a Espanya són poques les resolucions que han acceptat el certificat COVID per permetre l’accés a locals. Palomo comenta que, no obstant això, està sent una realitat a alguna Comunitat Autònoma. “És el cas de Galícia, comunitat en la qual, després de sotmetre la mesura al corresponent Tribunal Superior de Justícia, el Tribunal Suprem ha acabat decidint, a la vista dels índexs de contagis, que la mesura resulta idònia, necessària o justificada y proporcionada”, indica.
Durant tot el procés de debat sobre si la mesura és ètica o no, s’ha posat sobre la taula la possibilitat que la demanda d’aquest certificat COVID pugui afectar els drets personals. L’advocada sentència que “si el fonament jurídic del passaport COVID és el de la protecció de la salut pública, com a bé d’interès general, és qüestió de valorar -per part dels tribunals- quin dret ha de prevaldre en cada moment: el dret a la vida i a la salut pública o el dret a la intimitat, igualtat i protecció de dades de caràcter personal.”
Per entendre la situació actual a Catalunya, Palomo aclareix que “la responsable de comunicació de la Generalitat, ha fet esment que aquest certificat necessitarà l’autorització per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Veurem si finalment passa com a Galícia o, per contra, succeeix com a altres comunitats autònomes en les quals s’ha conclòs -examinant el cas en concret- que la mesura d’exigir el passaport COVID ni és proporcionada, ni necessària ni idònia”, apunta Palomo.
Així doncs i amb tota aquesta informació sobre la taula, ningú té la veritat absoluta sobre si la instauració d’un passaport COVID limitaria als drets humans. No obstant això, la professora de Dret, Lola Palomo, sí que té un argument propi. “Entenc que la instauració d’aquesta mesura no suposaria un precedent perillós entre altres raons per què es tracta de mesures de caràcter temporal. És a dir, partint del cas en concret i els índexs de virulència del virus en cada part del territori”, conclou l’advocada.
Cada cop són més països els que s’estan sumant a aquesta iniciativa. Les ganes de tornar a la normalitat que es coneixia fa un any i escaig està provocant un accelerament del procés que s’ha pogut comprovar amb les múltiples aglomeracions que s’han produït en les últimes setmanes.Tot i això, són moltes les persones que continuen dubtant de si el passaport COVID atempta contra els drets fonamentals i individuals dels individus. L’arribada d’aquesta mesura és qüestió de temps i només queda veure com s’adaptarà la població a aquest canvi.
{{ comment.text }}