El patriarcat com el sustent dels abusos sexuals

Andreu Miralles i Roger Saladrigues. Vic

En aquest 2017, a Espanya, han mort quaranta i quatre dones assassinades a mans de la seva parella o exparella. Vuit de les quals, a Catalunya. Aquestes víctimes són, però, només la punta de l’iceberg d’un problema que va molt més enllà i que està totalment normalitzat en la nostra societat. Si parlem de les denúncies pel mateix fet, la xifra de víctimes s’enlaira fins a les 83.198 des de principi d’any, una mostra clara de la seva importància i que les mesures que s’apliquen per erradicar-ho no són del tot efectives.

Amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones (25 de novembre), el dijous 24 va tenir lloc a Sala Coll i Bardolet de l’Edifici El Sucre de Vic, la xerrada: “Les agressions sexuals en espais públics d’oci”, a càrrec de Montserrat Pineda Lorenzo de l’associació Creación Positiva. En la sessió, també van intervenir Josep-Ramon Soldevila i Garcia, regidor d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic, Montserrat Juvanteny i, consellera de Dones del Consell Comarcal d’Osona i Consuelo Carmona, cap de la Secció de Polítiques Municipals Oficines de les dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona.

La sessió va estar centrada a explicar com l’estructura patriarcal assentada a la societat afavoreix al fet que la violència masclista i en gran part els abusos sexuals, estiguin legitimats a la nostra societat. En aquest sentit, Pineda va denunciar en declaracions al Sense Boira, que la societat actual és masclista de base: “El masclisme està totalment instaurat, normalitzat i legitimat en totes les institucions. Des de les governamentals fins a les educatives passant per la judicial”, va recalcar Pineda. Així doncs, aquesta legitimació fa que aparegui l’anomenat micro masclisme, és a dir, tots aquells comportaments o actituds que contribueixen de forma intrínseca a la dominació i la violència contra les dones en la vida quotidiana i per tant, afavoreixen a la desigualtat entre els sexes. “Aquests comportaments, a diferència de la violència física o psíquica directa, no es condemnen ni denuncien de la mateixa forma perquè estan legitimats per un entorn social”, explica Pineda.

Les últimes denúncies d’abusos sexuals de famosos i famoses en el món del cine i de l’espectacle i el sonat cas de “La Manada”, on suposadament cinc joves van violar una noia els San Fermins de l’any passat, han reobert un dels temes tabús de l’actual societat.

Els abusos sexuals, remarca Pinedo, que són un clar exemple de comportament que el sistema patriarcal sustenta. “Abusar sexualment no vol dir obligatòriament violar”, explica Pineda. En aquest sentit, Pineda denuncia que existeix un sistema en el qual el masculí està per sobre el femení perquè així s’aprèn en els processos socialització que es viuen de petits. “Això demostra el problema greu d’educació que existeix” denuncia una Pineda que afirma: “S’ensenya a les noies que s’han de protegir. Però de qui, de què…?” Un problema educatiu, que de moment no té solució a les aules. És per això que Pineda va reclamar la implantació de l’Educació Sexual a les escoles com a “mesura primordial” per abordar la problemàtica.

En la xerrada, però no només es van tractar els temes més teòrics per conèixer la teòrica de la situació. Consuelo Carmona, va posar un exemple clar d’on es demostra que els comportaments de les dones. En un taller en contra dels abusos sexuals el qual va assistir amb 12 noies i un noi, es va fer la següent pregunta: “Passaries a la matinada per un parc fosc per arribar més ràpidament a casa o faries la volta per una zona més segura?”.  La resposta clara, “les 12 noies van contestar que realitzarien la volta i el noi, que no”, va explicar Consuelo amb resignació.

Un altre exemple al qual es va fer referència, reflecteix directament el sistema patriarcal que legitima el Govern d’Espanya. La campanya, ja retirada per la polèmica que va generar, en contra de l’alcoholisme a l’adolescència, és un clar exemple. En els cartells publicats pel Ministerio del Interior es poden llegir dos missatges clarament diferenciats segons el sexe. A més, “també senyala a la mare com a única protectora dels seus fills”, explica Pinedo.

Imatge retirada de la campanya en contra de l’alcoholisme en menors | Ministerio del Interior

En aquest sentit, Pineda també va voler mostrar la seva disconformitat amb les polítiques dels governs per fer front a la violència masclista i als abusos sexuals. Va reclamar una “millor coordinació” entre tots els actors perquè el problema és “transversal”. A més de demanar “més i millors recursos econòmics” per fer front a les peticions de qualsevol dona que hagi patit assetjament o abusos sexuals, no només agressions. “La llei actual, aprovada el 2004 i el nou possible pacte d’estat contra la violència de gènere són només de cara a la galeria per  a Europa perquè és obligatori complir el que diu el tractat d’Istanbul”, va assegurar Pineda.

Una altra mostra clara de la legitimació del masclisme és la controvertida companyia americana de menjar ràpid Hooters. La companyia, assenyalada com a masclista, acaba d’aterrar, enmig d’una gran polèmica i per primer cop a Espanya i Catalunya, en concret a Castelldefels. Hooters es basa en el que als EUA es coneix com a “brestauran”, unió de breast (pit) i restaurant. La polèmica ve donada per la utilització del cos de la dona (sempre cambreres joves i escotades) per atreure clients. Aquí a Catalunya, de moment, han optat per una estratègia menys agressiva per evitar possibles denúncies.

Cambreres de Hooters davant d’un establiment | Hooters

En finalitzar l’acte, tots els ponents van llegir el manifest unitari i institucional de l’institut català de les Dones de la Generalitat de Catalunya en contra de la violència masclista, per demanar a tots els àmbits de la societat, des de violadors, fins a comunicadors, que es conscienciïn, entenguin i lluitin realment per erradicar la violència de gènere.

“La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables”

“Si us sentiu  sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem.”