Mireia Largo i Laura López. Vic
Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, més coneguts com Els Amics de les Arts, es donen a conèixer el 2005 a Barcelona, lloc on, també, estrenen el seu últim disc El Senyal que Esperaves. Amb aquesta darrera publicació els Amics tornen “reforçats i convençuts de la nova etapa que comença”.
Els joves músics es van conèixer en un pis de Barcelona on van coincidir durant la seva època estudiantil. Aleshores, eren un membre més al grup. Comptaven amb L’Eduard Costa, el més gran de tots. Ell va marxar de Banyoles per estudiar un doctorat de ciències ambientals a Barcelona i va ser allà on va conèixer en Ferran, que era de Reus, però va decidir buscar un pis a la ciutat comtal per estudiar art dramàtic, en Joan Enric, que va deixar Vidreres per estudiar filologia anglesa i art dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona, i en Dani, el més jove dels quatre. Ell era l’únic nascut a Barcelona i estudiava un grau superior de composició i arranjaments del Taller de Músics.
Els companys de pis van donar-se a conèixer l’any 2005 amb una maqueta autoproduïda anomenada Catalonautes, la qual els va portar a guanyar el premi de Sona9 a Millor grup, i l’any següent, tot i ja no viure junts, van continuar amb la música i van publicar una nova maqueta, EP Roulotte Polar, que encara els va donar més ressò.
Només dos anys després, el 2008, el grup musical es va poder permetre publicar el seu primer disc d’estudi anomenat Castafiore Cabaret amb el qual van aconseguir vendre 8.000 còpies i començar a créixer per guanyar el seu èxit. Tot seguit, Els Amics de les Arts, van publicar quatre discos més, Bed & Breakfast amb el qual van guanyar el seu primer disc d’or i van fer dos concerts al Palau de la Música Catalana. Aquest disc va ser un punt d’inflexió en el grup, ja que van veure com la seva carrera cada cop era més reconeguda.
El tercer disc porta el nom d’Espècies per catalogar on els artistes volien transmetre cançons més madures i reflexives i amb el qual aconsegueixen el número 1 d’iTunes Espanya i catalogar-se al 4t lloc de la llista de discos més venuts.
Pràcticament una dècada després dels seus inicis, el grup presentava Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure, on els artistes s’havien inspirat en el relat d’Augusto Monterroso, l’escriptor guatemalenc conegut per la seva frase “Quan va despertar, el dinosaure encara estava allà”. Aquesta frase prové del relat El dinosaure, escrit el 1959, on es resumeix la història de la política mexicana, i els setanta anys que el Partit Revolucionari Institucional va estar al poder. Se’l comparava amb l’antiguitat d’un dinosaure pel temps que portava al govern. Amb aquest penúltim disc, el grup va actuar a festivals com el Canet Rock o l’Arenal Sound, molt coneguts a Catalunya.
Pel que fa al cinquè disc dels Amics, aquest va arribar el gener de 2017 amb Un estrany poder amb el qual el grup musical aconsegueix fer vuitanta concerts entre Catalunya, València i Illes Balears. Cançons com Les coses o 30 dies sense cap accident van ser imprescindibles a les actuacions del grup barceloní.
A finals de l’any 2018, l’Eduard va decidir deixar el grup, una vegada acabada la gira del quart disc Un poder estrany, per centrar-se en una nova etapa professional, “Per mi ha estat un plaer plantar i fer créixer plegats aquest arbre durant tots aquests anys. Ens ha donat molts fruits i en seguirà donant. Ara em toca plantar-ne un de nou que ja va creixent dia a dia”. Amb aquesta metàfora, i com no podia ser d’una altra manera, el banyolí anunciava la seva ruptura amb els antics companys de pis i l’inici de la seva carrera com a L’Últim Indi.
Tot i ser un menys, Els Amics no han perdut la seva estima i dedicació per la música i ho han demostrat amb El Senyal que Esperaves, el primer disc que firmen com a trio i que, a causa de la pandèmia, s’ha fet esperar mig any més del compte. “Té un color que, fins ara, mai havíem tingut”, explica en Dani en una entrevista per La Vanguàrdia, “Hem trencat la idea d’electrònic versus acústic o versus orquestra. No és una qüestió d’optar per una cosa o l’altra, sinó que pots treballar perfectament amb les dues”, afegeix en Ferran.
Avui és el torn de Vic, Els Amics de les Arts presenten el seu sisè disc al Centre d’Arts Escèniques L’Atlàntida, on esperen tenir una gran acollida. “La part bona és que, malgrat tot, la gent ve als concerts. Aquesta ànsia no se l’han pogut carregar. Ha estat una reacció fantàstica que, sincerament, no esperàvem”, explica en Joan Enric quan li pregunten, en l’entrevista per La Vanguàrdia, sobre la situació dels concerts després de la Covid-19.
El concert, que tindrà lloc a la Sala 1 de Ramon Montanyà, compta amb dues franges horàries, la primera a les sis de la tarda i la segona a les vuit i mitja del vespre. Ja s’han venut el 99% de les entrades i de mentre a Twitter Els Amics fan broma amb el fet que ja s’han obert les fronteres comarcals i que volen als seus fans amb moltes ganes de música catalana. També esmenten l’afecte que tenen a la ciutat vigatana: “Es molt guay tornar a una ciutat que bolo a bolo ens ha vist créixer. Hem perdut el compte de les vegades que hem tingut l’ocasió de tocar-hi, ja fos a la mítica Pasternak, al Mercat de Música Viva de Vic o a la mateixa Atlàntida, per posar tres exemples”, finalitzen.
{{ comment.text }}