Agustí Bernad i Maria Isern. Vic.
Peng Shuai és una tenista professional nascuda a Xiangtan (Xina) l’any 1986. El seu interès per l’esport de raqueta li va començar amb vuit anys gràcies al seu tiet, que era un reconegut entrenador en el país del sol naixent. Però les desgràcies no van tardar a arribar. Amb dotze anys, a Shuai li van diagnosticar un problema al cor, li van recomanar operar-se i en contra de la voluntat dels seus progenitors, ho va fer.
Gràcies a la seva determinació, va aconseguir arribar a disputar el seu primer torneig en el circuit ATF de la Xina l’any 2000. Un any més tard, guanyava el seu primer títol en el mateix campionat. Des de llavors, el seu nombre de títols i reconeixements no ha parat de créixer. Actualment, és una de les tenistes xineses més reputades de la història i compta amb 23 títols en dobles i inclús, va guanyar dos Grand Slams: el primer a Wimbledon (2013) i el segon a Roland Garros (2014). Gràcies a aquestes dues fites, va posicionar-se primera en el rànquing mundial en dobles.
L’última aparició de Shuai practicant el seu esport va ser al Qatar Total Open 2020 on ella i la seva parella, Xinyun Han, van perdre en la ronda dels 16. Segons la plataforma de WTA, la jugadora xinesa ha estat inactiva durant el 2021 i la seva posició en el rànquing, tant en individuals com en dobles, ha baixat exponencialment.
La reaparició no esportiva de Peng Shuai
El passat 3 de novembre va aparèixer un missatge en el perfil que la tenista té a Weibo, una xarxa social molt popular a la Xina. Aquest missatge contenia una acusació contra el vicepresident xinès, Zhang Gaoli. L’esportista el denunciava públicament per haver abusat d’ella i haver-la forçat a mantenir relacions sexuals. Aquest fet va activar totes les alarmes, ja que, 20 minuts més tard, va ser esborrat i va desaparèixer completament del mapa.
Van passar 15 dies i ningú sabia el parador de Shuai. Sabent que l’hermètic règim comunista xinès no aprovava aquest tipus d’acusacions públiques, els mitjans de comunicació i organismes relacionats amb el món del tenis van començar a especular amb la possibilitat que les autoritats xineses l’haguessin represaliat.
Diverses institucions com la WTA, l’ATP o l’ONU van fer pressió al govern xinès per tal que es pronunciessin sobre les especulacions. Uns dies més tard, les autoritats del país del sol naixent van assegurar que no tenien res a veure amb el cas i que desconeixien on estava la tenista. Curiosament, després d’aquestes declaracions, Shuai va començar a donar senyals de vida a través de les seves xarxes socials.
“No estic desapareguda. Les acusacions d’abús sexual no són certes. Estic descansant a casa i estic bé”, comentava la que un dia va ser la millor jugadora del món de dobles. Poc després i per calmar al públic, el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, va manifestar que havia tingut una videotrucada amb la tenista xinesa on li va comentar que li agradaria que es respectés la seva privacitat.
Els Jocs d’Hivern, sota l’amenaça de boicot
I si bé el debat entre la separació de l’esport i la política sempre queda aparcat a un costat, els Jocs Olímpics d’Hivern que se celebraran a Pequin en unes setmanes. La situació de Peng Shuai ha traspassat fronteres. Primer va ser la Women’s Tennis Association (WTA) la que va trencar relacions amb el país asiàtic i l’1 de desembre va anunciar que el circuit de tenis femení no tornaria a jugar a la Xina fins a nou avís.
Això comporta que un total de nou tornejos -incloent-hi el Masters de Shenzen, en el qual es va entregar el premi més gran de la història del tenis femení l’any 2019- seran eliminats del calendari. Els WTA 1.000 de Wuhan i Pequin tampoc es disputaran, sent el segon d’ells una cita imprescindible per la majoria de jugadores arreu del món.
Ara bé, aquesta situació pot afectar també la competició esportiva més gran del món. Els Jocs Olímpics de Pequin que s’han de celebrar durant el mes de febrer del 2022 estaran boicotejats. Així ho van anunciar les autoritats dels Estats Units el 6 de desembre en un moviment que també van seguir països com el Canadà, França o el Regne Unit. El boicot, però, serà diplomàtic. I això vol dir que no hi assistiran càrrecs institucionals, però sí que hi participaran els esportistes del país americà.
Jen Psaki, secretària de premsa de la Casa Blanca, va anunciar que el boicot es durà a terme per “genocidi i crims contra la humanitat” a la província de Sinkiang. El moviment no té, en principi, res a veure amb la situació de Peng Shuai, encara que probablement hagi estat un afegit més per agreujar la situació entre els Estats Units i la Xina. Aquest boicot, a més, ha rebut molt suport a tot el país, sent la majoria de crítiques contra la poca duresa de la decisió de les autoritats.
Serà una protesta simbòlica, però no és el primer com que es viu una situació similar. Als Jocs de Sotxi del 2014, ni Barack Obama, president americà, ni Joe Biden, vicepresident, van assistir a la cita russa. França i Alemanya van fer el mateix en un moviment de protesta contra el cas d’Edward Snowden i els atacs de Rússia contra els drets dels homosexuals.
Mirant més enrere, també va haver-hi boicots als anys 80. A la cita de Moscú, el 1980, més de 60 països encapçalats pels EUA no van assistir a la cita a causa de la invasió de l’Afganistan. Quatre anys després, a Los Àngeles, va ser l’URSS, amb una dotzena de països, la que va decidir no assistir a la cita a causa dels dubtes sobre la seguretat dels atletes.
Represàlies que poden agreujar encara més la crisi
Passi el que passi al mes de febrer, queda clar que la situació de Peng Shuai s’ha agreujat i ha estat el detonant per una nova crisi entre la Xina i Occident. El possible boicot a la cita olímpica, que normalment té més conseqüències pels esportistes que per les institucions, es durà a terme i això podria comportar possibles represàlies. Chen Weihua, periodista xinès, ha reclamat que el seu país boicotegi els Jocs de Los Àngeles que s’han de celebrar l’any 2028.
Aquesta nova crisi internacional té l’esport, i especialment el tenis, com la pista a la qual s’estan desenvolupant els esdeveniments. Amb la WTA marxant de la Xina per no celebrar tornejos -encara que l’Associació de Tenistes Professionals (ATP) no s’ha mullat encara-, la situació pot agafar una nova dimensió al mes de febrer i en funció del tipus de boicot que s’acabi duent a terme.
A l’espera de veure com avancen els esdeveniments, la situació es pot agreujar amb el pas de les setmanes. Si els dubtes respecte a l’estat de Peng Shuai es mantenen i tampoc hi ha novetats respecte a les reclamacions dels Estats Units per boicotejar els jocs, de ben segur que no serà l’última vegada que es parli sobre una situació que novament torna a mesclar l’esport amb la política i del qual sempre surten perjudicats els esportistes.
{{ comment.text }}