Oriol Xicola i Nil Martínez. Vic
El papa Francesc va parlar la setmana passada a Roma davant de diferents bisbes i de figures importants de l’església catòlica amb la urgència i necessitat de prendre mesures concretes i eficaces per a acabar amb els abusos sexuals. Una cimera que no va tenir el punt d’inflexió esperat d’eradicar el tema dels abusos.
Després de conèixer-se que el número tres del Vaticà, George Pell, s’enfronti ara a una pena de presó per l’abús sexual de dos menors d’edat durant els anys 90, Pell va arribar a ser un dels homes del cercle més proper de consellers del Papa. L’australià també formava part del selecte C-9 de cardenals que treballaven en la reforma de la Cúria. Aquesta detenció és probable que comporti a que la desil·lusió dels parroquians augmenti i això comporti a l’abandonament de les esglésies catòliques d’Occident.
I és que la caiguda de Pell ha arribat dies després que el Papa apartés una altra figura important pel Vaticà. Theodore McCrarrick, ex cardinal i bisbe de Washington, va ésser expulsat de l’església després d’anys de rumors sobre la seva conducta depredadora contra els seminaristes. El nord-americà va ésser acusat de no investigar ni de prendre mesures fins l’estiu passat on un home va parlar públicament notificant els abusos. Un desmantellament que deixa al Papa Francesc totalment descol·locat. Segons el professor de la Universitat de Deakin, Andrew Singleton, considera que “l’antiguitat dels diferents bisbes posarà al papa Francesc amb més pressió que mai”.
El Discurs del Papa no dóna esperança
A gran escala, per al·lusions directes al discurs del Papa, és perfectament comprensible la crisi de fe que puguin arribar a patir els membres eclesiàstics. El discurs que arriba des del Vaticà és “una decepció i molt dèbil” afirma Anne Barret-Doyle del grup Bishopaccountability.org. De fet, les dades que ha facilitat Nacions Unides parlen d’un problema universal, presents a tot territori del món on el cristianisme estigui aposentat. La Cimera, que té precedents i que va ser anomenada “Protecció de menors a l’església”, va comptar amb els Presidents de les conferències Episcopal de 130 països.
En aquests quatre dies, un full de ruta es va discutir per establir normes sobre com gestionar casos d’abús com un codi de conducta per als sacerdots i la formació de persones distingeixen maltractament i informar la policia.
“L’Església ha de ser el primer en perseguir als abusadors”
Mossèn Joan, de 37 anys i natural de Moçambic, va arribar a Catalunya ara ja en fa 13. El 2006 va començar el seu llarg viatge. “Vivíem un moment convuls en el que era difícil perseverar la fe cristiana”, diu en Joan mentre mou les mans neguitosament. Les religions amb el major nombre de fidels al país són l’Islam i el Cristianisme. No obstant això, en Joan va tenir una crisi “existencial” –evita el mot fe- i va trobar el camí, de nou, a més de 8000 km.
Fotografia de l’Església de Sant Pere, a Santpedor.
Explica, Mossèn Joan, que Moçambic era una zona notablement tranquil·la; però va conèixer, per desgràcia i de primera mà, més d’una desena de casos d’abusos durant els seus primers anys com a membre del clergue dels 20 als 24 anys. Ara, enmig de la polèmica per abusos sexuals del Vaticà i el no recolzament de l’Església Espanyola a les investigacions d’abusos, en Joan no pot evitar pronunciar-se. “Crec que l’Església hauria de ser el primer òrgan regulador i punidor dels abusos sexuals a menors” argumenta el pare Joan, de la Parròquia de Sant Pere, a Santpedor. Tanmateix, en Joan és conscient, tal i com afirma, que és una tasca difícil de gestionar per part de l’Església i que necessiten l’ajuda del poble, dels governs i “sobretot de les víctimes”.
{{ comment.text }}