Nil Martínez i Oriol Xicola. Vic
Tres dies després de les eleccions legislatives dels Estats Units, es poden treure les primers conclusions. Segons càlculs de Lisa García de The Conversation, podem començar a parlar ja de les eleccions amb major participació als EUA des de la II Guerra Mundial. Desentona clarament de les darreres eleccions; el 2008, Barack Obama sota el lema ‘Yes We Can’ la participació va superar únicament el 50% de la població potencial. I això que als EUA es vota per tot. Inclús per escollir el director dels centres escolars.
Big Data i dades d’anàlisi Trump
Ningú sap fins on ha arribat l’abast del Big Data en la resistència de Trump. Segons Kosinski, en un relat per a Das Magazin, el targeting psicològic que va utilizar Cambridge Analytica en favor dels republicans va incrementar fins a un 60% el nombre de ‘clics’ als anuncis de Facebook. Per no parlar de la mena de conversació, o millor dit, l’impacte en els usuaris després d’haver vist la publicitat a la carta dels votants, que va augmentar un 1400%.
Cas Hof
Unes eleccions on un mort guanya amb un 63% dels vots totals diu molt de la societat nord-americana. És el cas de Dennis Hof, un republicà que s’ha imposat a l’educadora demòcrata Lesia Romanov amb un 63% dels vots de l’estat de Nevada. Hof va ésser conegut com a un famós propietari de diferents prostíbuls on ell mateix es catalogava com “Proxeneta de Nevada”. El difunt guanyador va celebrar el seu 72 aniversari amb una festa de quatre dies en el seu prostíbul anomenat Love Ranch. El darrer dia de la festa -16 d’octubre-, un actor de l’industria pornogràfica i una treballadora del local es van trobar a Hof mort en el pis del prostíbul. Malgrat la mor de Hof, va ser massa tard per retirar la papereta del electorat i per conseqüència l’Assemblea de Nevada va haver d’escollir entre ell i Lesia Romanov on per sorpresa i per primer cop en tota la història un difunt ha guanyat unes eleccions.
Incertesa dels demòcrates per al 2020
Tot i l’alegria parcials dels demòcrates, és del tot cert que no han pogut penetrar amb profunditat dins el territori Trump. Ara per ara, sembla que no tenen un candidat clar per engegar l’estratègia per derrocar el clan Trump.
No obstant això, no tot són incerteses. Els demòcrates es poden aferrar a l’alta participació llatina i femenina. Segons l’anàlisi de dades de Lisa García, l’augment del vot llatí ha sigut massiu, fins un 120%. En contradicció per als interessos dels demòcrates, un dels estats amb més participació han sigut Texas i Florida, inclús Nevada – el candidat Dennis Hof va morir durant els comicis- on l’hegemonia republicana, arrelada durant dècades, ha tremolat de valent. En aquesta línia, ha calat la fidelitat a Trump del votant base: baró de 50 anys, amb estudis baixos i classe mitjana. Entre les raons més específiques es troben les de suprimir el vot de la minoria a més de la ja mencionada alta participació arrelada al president republicà.
El cas de Texas té una rellevància especial. Beto O’Rourke ha estat a punt de donar la sorpresa. Texas ha estat i és un estat republicà des de la presidència de Richard Nixon on va començar un moviment republicà sent en l’actualitat el centre de poder republicà dels EEUU. Aquest any però Beto O’Rourke de què trenca aquesta hegemonia republicana. El demòcrata va estar a un pas d’arravatar-li l’estat a Ted Cruz. Arrel d’aquest fet s’han començat a plantejar hipòtesis sobre quines poden ser les repercussions d’aquestes votacions tan ajustades. Un canvi de poder? Un estat demòcrata en els pròxims anys?
{{ comment.text }}