Marta Gurri i Josep López. Vic
A Espanya el sufragi universal es va aprovar l’any 1978 amb la Constitució Espanyola. En aquesta es va establir que qualsevol persona era lliure per exercir el seu dret a vot. Va significar una lluita constant per les persones de l’època per aconseguir que se’ls escoltés. Però han anat passant els anys, i la democràcia ha anat canviant. Moltes persones consideren i senten que actualment, tot i exercir el dret a vot, no acaba sortint reflectit a les urnes, o bé que, per aconseguir la majoria absoluta el partit que hem votat s’uneix a un altre, que tu no has votat, i per tant, aquest govern en col·lisió prendrà decisions potser no tan fidels als seus ideals polítics.
Aquest any, a causa de la destitució el passat 28 de setembre de l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, Catalunya afrontarà el pròxim 14 de febrer unes noves eleccions inèdites. I és que aquestes eleccions anticipades ens agafen enmig de la tercera onada de la pandèmia de la Covid-19. Això ha suposat un problema. I més quan primer el govern català les va posposar, però després el TSJC va cancel·lar definitivament l’ajornament. Per tot això, bona part de la societat, també crispada per les restriccions del Procicat, veu poc adequat celebrar les eleccions en un moment tan delicat. Altres, en canvi, creuen que tot i això és més necessari que mai exercir el nostre dret a vot, mantenint l’esperit dels seus arquetips al capdavant.
Les eleccions del 14F, uns comicis diferents
Tot i que s’ha recomanat el vot per correu, seran moltes les persones que votaran presencialment aquest diumenge, i per això a continuació expliquem alguns dels detalls més importants. En primer lloc, si hi ha cinc elements que marcaran la jornada, són aquests: la distància, el gel hidroalcohòlic, les mampares, els EPIs i les franges horàries. Totes aquestes mesures s’han establert amb un sol objectiu: evitar al màxim el contacte entre membres i electors. Per això, una de les altres mesures que també s’hauran d’aplicar als col·legis electorals durant les eleccions és l’obligatorietat de portar en tot moment la mascareta posada -i ben posada- (si fos necessari, els membres de la mesa podrien demanar que te la retiris perquè t’identifiquis). Tanmateix, també es vetllarà per una ventilació constant dels locals, i s’habilitarà un punt d’accés i un de sortida. A més a més, les persones vulnerables sempre tindran prioritat.
Els col·legis electorals, més insegurs que un supermercat?
La majoria d’al·legacions es presenten per la por a estar tantes hores exposats al virus. Tot i això són bastants les mesures de seguretat, com hem vist, que es proposen des del govern. Aquest afirma que anar a les urnes no suposarà una exposició major a la d’anar al supermercat o fer cua per comprar a la botiga del barri. A més a més recalca que l’exposició dels membres de la mesa és el mateix que té una persona que treballa diàriament de cara al públic i que per tant, no hauria de suposar un estrès afegit per aquells a qui toqui presentar-se a la mesa.
Malgrat tot, per aconseguir garantir la seguretat de tothom, s’han establert unes franges horàries en les quals es recomana anar a votar. Segons les recomanacions, de 9h a 12h seria la franja dedicada a totes aquelles persones que pertanyin al col·lectiu de risc. De 12h a 19h es recomana l’assistència de la resta de col·lectius i de 19h a 20h positius i contactes estrets. A més a més, moltes poblacions han habilitat més centres per distribuir la gent segons el seu barri per aconseguir minimitzar l’acumulació de gent en un sol punt.
La Generalitat va anunciar que tothom qui vulgui es podrà descarregar una aplicació, per saber en tot moment la quantitat de gent que hi ha al seu col·legi electoral. Tanmateix, el personal encarregat de la gestió durant tota la jornada, s’assegurarà de gestionar les fileres a l’exterior dels col·legis i en molts casos s’habilitaran entrades i sortides per evitar aglomeracions i garantir distàncies de seguretat.
Des de la Generalitat s’ha comunicat que sí que hi haurà cabines per votar, però que es recomana portar el vot preparat de casa i que en el moment d’ensenyar el DNI, aquest es dipositarà en una safata, i si els membres de la mesa ho requereixen, demanaran que es retiri la mascareta per un millor reconeixement.
EPIs pels membres de la mesa
Per garantir la seguretat dels membres de la mesa, aquests rebran unes indicacions per aprendre a posar-se un EPI. L’EPI, però només se’l podran posar durant l’última franja de votació; destinada a persones amb covid-19 o que han tingut un contacte estret. Els EPIs estaran conformats per: mascareta, bata, guants i ulleres/pantalles facials. Per garantir que els EPIs estiguin ben posats, i es treguin correctament, es comptarà amb la presència de responsables de seguretat i salut.
Ser membre de la mesa electoral, un hàndicap
Si normalment ser membre d’una mesa electoral ja no és desitjat per molta gent, en aquestes eleccions encara menys. Ser membre de la mesa electoral s’ha convertit en un verdader hàndicap perquè significa la possibilitat d’estar exposat durant moltes hores al contagi del virus. I no en són poques les persones que han estat escollides enguany. A Catalunya, 82.251 persones han estat triades per ser presidents o vocals, i en total hi haurà 9.117 meses electorals. Tot i que, com hem explicat abans, s’han pres mesures per evitar contagis, es diu que han estat moltes les persones que han manifestat el seu descontentament; les xifres ho demostren. Fins aquest dimecres un total de 27.772 persones han al·legat a les seves respectives Juntes Electorals de Zona excusar-se de ser membres de la mesa. Són xifres provisionals, i sembla que es podrien veure incrementades en els dies vinents. En qualsevol cas, la Junta Electoral que ha rebut més al·legacions ha estat la de Barcelona, que n’ha rebut 21.174. La segueixen la de Tarragona, amb 2.822 al·legacions, la de Girona que n’ha rebut 2.183, i la de Lleida, que n’ha rebut un total de 1.593. Tanmateix, a Osona es calcula que un de cada quatre dels escollits per formar una mesa electoral ha demanat no assistir-hi. En aquest sentit, segons dades de la Junta Electoral de Vic del 3 de febrer, fins a un total 481 persones (un 27,69% del total) havien presentat al·legacions.
Ara bé, presentar al·legació no significa que excusar-se de ser membre de la mesa electoral. De fet, moltes ja han estat denegades. Normalment, per presentar una al·legació, hi ha un termini de set dies naturals d’ençà que es notifica que has de ser membre de la mesa. La Junta Electoral té cinc dies per respondre-la. Ara bé, en aquestes eleccions ens trobem amb un problema: tot i que segons la Junta Electoral de Barcelona es resolen de 500 a 600 al·legacions diàries de mitjana, han estat tantes les al·legacions presentades que no s’han pogut respondre encara totes. Malgrat tot, en principi, 72 hores abans de les eleccions s’hauran respost totes les excusacions. Però en qualsevol cas, encara que no s’hagi rebut resposta, s’haurà d’acudir a la mesa i no pot ser considerat “silenci administratiu”. Cal recordar que no presentar-se a la mesa pot suposar una sanció monetària o, fins i tot, una condemna penitenciària. Les lleis amb relació als delictes electorals són molt heterogènies.
Els membres de les meses tenen molt a dir…
La majoria de persones que els hi ha tocat ser membres d’una mesa electoral, més enllà de presentar al.legacions, han manifestat el seu malestar per xarxes o pels mitjans. I no només això, fins i tot es va crear un grup de Telegram, #NOasermembremesa2021, per tal d’agrupar-se i enviar una carta al Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, i denunciar que s’està vulnerant el seu dret a la salut. El grup va obtenir (i encara té) més de 4.000 membres, i finalment es va enviar la carta al Síndic. De fet, finalment Ribó va rebre més d’un miler de queixes. Malgrat tot, l’esforç va ser envà, ja que en un comunicat va detallar una sèrie de recomanacions per minimitzar el perill per la salut el dia dels comicis, però en relació a l’acceptació o no de les queixes, va dictaminar que “cal establir criteris clars, homogenis i adequats” a la situació actual. Tot i això, Rafel Ribó defensa que les al·legacions a ser mesa electoral rebutjades es puguin recórrer.
A peu de carrer
En la línia de l’abans esmentat, hem parlat amb quatre testimonis de diversos perfils i edats, però que tenen dues coses en comú: els ha tocat ser membres d’una mesa electoral i consideren que aquestes eleccions es podrien haver ajornat.
El primer testimoni és l’Andreu de Sant Martí de Centelles. Ell té 55 anys, i l’hi ha tocat ser vocal de mesa. No s’ha plantejat no presentar-se a la mesa, tot i que està força preocupat per la seguretat i el protocol. En aquest sentit, afirma rotundament que aquests comicis es podrien haver ajornat. Malgrat tot, també explica que un cop passi el 14F, no prendrà cap mesura preventiva, ja que la vida continua.
El segon membre de mesa amb el que hem parlat és la Carme de 49 anys. Ella és de Figueres. L’1 de febrer li van notificar que havia d’ésser 2n suplent del president, una notícia que va rebre amb disconformitat, ja que creu que celebrar unes eleccions en aquests temps és una bogeria i posa en risc la salut de moltes persones; per això va unir-se al grup de Telegram. Tot i que té por a contagiar-se, no s’ha plantejat no presentar-se a la mesa, ja que “sé que puc rebre una sanció monetària o condemna de presó”.
El tercer membre de la mesa amb qui hem parlat és la Mireia de 21 anys de Lliçà d’Amunt. A ella li van notificar el dia 25 de gener que sería 1ra vocal. Es va replantejar l’assistència a la mesa perquè considera que després de gairebé un any minimitzant els contactes, s’haurà de trobar amb tot el poble. Ella conviu amb la seva mare, qui és una persona de risc. El que més li preocupa és el fet que les persones contagiades o bé que han tingut contacte estret amb algun positiu, vinguin als col·legis. És ben cert que es recomana que vinguin durant una franja concreta; però considera que al no ser obligatori, ningú els assegura que durant el dia vingui algú que ho pugui ser i es puguin contagiar. Un cop passin, no prendrà cap mesura preventiva extraordinària.
Finalment, hem parlat amb la Rosa de Sant Feliu de Codines. Ella té 55 anys, i el 8 de febrer va rebre la notícia de què havia de ser 1a vocal. Ella va rebre amb molta preocupació aquesta notícia, ja que és una persona de risc: “Tinc leucèmia aguda”, explicava. La Rosa no ha passat la Covid-19, i té por del contacte amb la gent aquell dia. És per això que després de les eleccions s’aïllarà a casa. Per acabar, ens explica que ella va enviar una carta mostrant la seva disconformitat, però no l’hi han respost.
En definitiva, aquests testimonis ens demostren que rere les 82.251 persones que han estat triades per membres de mesa hi ha una història. Històries singulars, diferents, però que segueixen un mateix patró en alguns ítems. Per exemple, a trets generals, d’aquests quatre testimonis només a dos els han ofert fer-se una PCR o test ràpid de manera prèvia a estar a la mesa. Un d’ells de manera opcional. En cap cas els han ofert la possibilitat de fer-se’n un, un cop passades les eleccions. Cap d’aquests candidats ha passat la Covid-19 i només un ha rebut un protocol previ a seguir, abans, durant i després de la seva assistència a la mesa. Per tot això, i com dèiem al principi, tots consideren que es podrien haver ajornat les eleccions deguda la situació.
Amb humor també es poden dir veritats
Fins i tot, en clau d’humor (però dient veritats), el programa “APM” de TV3 del passat dimecres 10 de febrer posava de manifest el risc de ser membre de mesa el 14F. Ho feia a la secció “Díaz de fúria”, on el reporter Joel Díaz entrevistava, amb to burlesc però reivindicatiu, a alguns membres de meses electorals de diversos punts de Catalunya. Aquí podeu gaudir del fragment:
Els experts recomanen no celebrar les eleccions parlamentàries el 14F
Tot i que finalment hi haurà eleccions, molts experts han recomanat no celebrar-les, o si més no establir unes mesures diferents de les actuals. Un d’ells ha estat el reconegut epidemiòleg Oriol Mitjà. El doctor no només ho ha manifestat diverses vegades per Twitter, sinó que fins i tot va enviar una carta a la Junta Electoral Central (JEC) per demanar que es facilités “el vot per correu a les persones infectades per Covid-19, però no se’ls permetés votar presencialment al col·legi electoral el 14-F”, ja que explicava que als Estats Units es van infectar membres de mesa a les eleccions. Mitjà ho detallava en el següent tuit:
Malgrat tot, la resposta que va rebre per part de la JEC va ser negativa. La resolució es fonamentava en l’al·legació d’Ismael Peña-López, i la JEC advertia que “tant l’administració electoral com les autoritats sanitàries i gestores del procés electoral han adoptat un conjunt de mesures per facilitar el vot no presencial (…) i garantir la seguretat en els col·legis electorals”. El doctor Mitjà va manifestar la seva decepció amb un tuit on deia: “Ho sento pels que estareu a la mesa, ho he intentat i continuaré lluitant pel dret a la salut de tothom”.
Però Mitjà no va ser l’únic expert que no veu clara la jornada. Diversos epidemiòlegs tampoc veuen oportuna la jornada. Per exemple, Enric Álvarez, investigador del grup BIOCOM, argumentava al programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio del dia 19 de desembre de 2020 que és, logísticament, molt difícil dur a terme unes eleccions amb uns protocols sanitaris correctes. Per això, alerta que pot suposar un nou punt de contagi. En aquest sentit, la doctora Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, també expressava el seu malestar i advertia al programa “FAQS” del 9 de gener que “no és responsable” celebrar unes eleccions el 14F. Aquí el fragment:
{{ comment.text }}