Els influencers, una nova manera de fer política

Lorea Andrés, Tomás Barril i Carlos Cayuela. Vic

Avui dia, l’aparició de les xarxes socials i la seva contínua evolució ha provocat que diverses persones aconsegueixin un poder i una repercussió dins d’internet molt gran, el que coneixem com a influencers. Un influencer bé pot ser una persona que penja vídeos a Youtube jugant a videojocs, una altra que penja contingut a TikTok ballant, el típic influencer de Twitter que és conegut per les seves bromes o els d’Instagram que relaten pas a pas la seva vida, tant pública com privada. Aquests influencers, com el seu mateix nom indica, tenen una responsabilitat molt gran, degut a la influència que tenen amb tot el seu públic, a vegades més gran que la població de molts països.

És tan gran la influència en països com a Espanya, que el mateix Fernando Simón, un dels personatges més mediàtics del darrer any per ocupar el càrrec de director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, va fer una trucada a la col·laboració als influencers de l’Estat espanyol. Simón, el passat 20 d’agost, va dir en una roda de premsa: “crec que hi ha molts influencers en Espanya amb una visibilitat molt gran que poden ajudar a controlar l’epidèmia” i que “tenen una població que els segueix, que veuen les seves imatges, que poden ajudar per tal que les mesures de prevenció i control s’implementin correctament”.

La trucada a la col·laboració dels influencers en la prevenció de virus demostra el poder que tenen aquestes persones individuals i col·lectives, i el reconeixement del mateix Govern a aquesta influència. Part del influx que genera aquesta xarxa acaba passant pels temes polítics, sobretot aquells que poden tenir interés personal pel públic i dels que no es parla tant a l’agenda mediática.

Els influencers polítics entren en escena

Actualment, en una Espanya dividida entre tants partits i ideals, la presència d’unes persones amb rellevància social donant suport a idees d’un partit o d’un altre té una importància capital. Canals de Youtube com Roma Gallardo o Fortfast, amb 1 milió de subscriptors, Wall Street Wolverine i UTBH, amb més de 300.000, o Cuellilargo, amb més de 200.000. Això demostra que existeix un públic, sigui més fidel o més inconsistent, que està interessat en veure els seus vídeos sobre política, sigui perquè els agradi aquest contingut o per criticar-lo, però en qualsevol dels 2 casos, provocant una reacció en un tema clau com és l’àmbit polític.

Un estudi elaborat pels professors Vanessa Rodríguez Breijo, Jorge Gallardo Camacho y Javier Sierra Sánchez l’any 2018, concloïa que Youtube era un terreny poc afable amb els temes polítics. Només el 7% dels vídeos analitzats que contenien “informació política” havien sigut tendència a Youtube. Amb el temps, aquesta inclinació ha canviat. Ja, cap als inicis del 2019, les xifres d’alguns dels influencers mencionats anteriorment, van començar a pujar com l’escuma.

Així i tot, tal com es pot apreciar en la *gràfica 2*, a partir del 2019 les recerques d’alguns d’aquests noms van augmentar exponencialment arribant a tenir uns resultats molt sòlids durant el 2020. A més, hi ha uns pics en alguns dels comunicadors que es deuen a assumptes que busquen generar controvèrsia: com és el cas d’en Roma Gallardo o en Fortfast. En el cas de Roma, va participar en el programa de Risto Mejide qui va vexar al youtuber tractant-lo públicament com a un misogin. Fortfast, pel seu costat, va ser part d’un polèmic conjunt de crítiques a la seva persona per part d’antics treballadors, qui l’acusaven de mal pagar les feines. Fins i tot, algunes de les seves ex parelles l’assenyalaven com a “profund masclista”.

Un altre punt a favor d’aquesta nova realitat a Youtube és que, durant el confinament, les visites a la plataforma van augmentar en un 55% (segons un estudi del grup de mitjans 2btube). Ara mateix, algunes d’aquestes cares són de les més reconegudes, tot i que encara s’escapen de les promocions d’empreses, només assequibles per aquells que tracten els seus canals des de l’oci i l’entreteniment, com Auronplay, Wismichu o elRubius.

Aquesta tendència ha sigut molt més prominent a països de Sud-Amèrica i Centreamèrica, on la llibertat de premsa no es dóna per comptat. Un cas és l’argentí Julián Andrés Domínguez, qui era polític i advocat del peronisme bonaerenc. Va obrir un canal per reflexionar sobre el dia a dia de la política argentina.

Amb aquesta trucada a la participació dels influencers, per part de Simón, i l’augment del contingut polític a la xarxa, es fa cada cop més real el terme “influencer” i el que implica. Cada dia apareixen noves figures que, amb el temps, es convertiran en els líders d’opinió del futur. L’agenda mediàtica, potser, no estarà tan marcada pels grans mitjans, sinó per individus que sàpiguen com vendre la seva imatge i les seves idees.