Adrián Ortega i Xènia Farrés, Vic
A vuit setmanes de les eleccions generals, les principals enquestes determinen que la força guanyadora seria la socialista (PSOE) . Tot i això, res està escrit, ja que els altres partits com el Partit Popular, Ciutadans i Podemos, encara poden remuntar. El compte enrere de la guerra electoral ha començat i els joves que voten per primera vegada aquest any, són els que acabaran determinant qui governarà el país.
Els darrers temps estan sent políticament intensos, sobretot amb el judici dels presos, però el que ara per ara ressalta als mitjans i alhora és present a cada conversa a peu de carrer, són les eleccions i la incertesa de qui guanyarà. Guanyi qui guanyi però, el que està clar és que hi haurà un abans i un després, almenys, pel que fa a les cambres legislatives, les quals acabaran formant-se per la sobirania popular. El vot de la gent gran està certament concentrat, però el vot del jovent i de les dones pot acabar determinant el que serà el nou govern.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquest any se sumen a les pròximes eleccions 1.784.641 joves que han fet els 18 anys, i que per tant, tenen dret a vot. Aquests representen el 3,8% dels 46,57 milions d’espanyols.
A qui votarà el jovent?
Segons el resultat del Baròmetre del CIS, en l’estudi fet per la Vanguardia, el patit més votat per la ciutadania jove, seria el PSOE, seguit per Unidos Podemos i C’s, en escala descendent . En aquest cas, Podemos i C’s estan bastant igualats, però com a totes les eleccions hi pot haver un avançament del partit taronja. El jovent però, no s’acaba d’identificar amb cap dels partits més de dretes: el PP i Vox.
Tot i això, el vot decidit encara no està clar, ja que ara per ara hi ha un 22% de joves d’indecisos. Aquesta indecisió es veu als sondejos que mostren com els joves no s’identifiquen totalment amb cap dels partits polítics que els intenten representar.
La diversificació del vot que es pot donar entre el jovent que viu a l’estat és un factor clau que les diferents formacions polítiques volen aprofitar. Un vot canviant i que no es fixi en un ideal basat en l’experiència viscuda. Als actes que es fan als diferents punts geogràfics del mapa espanyol, s’observa cada vegada més, la presència de perfils que no sobrepassen els vint-i-cinc anys. És el vot més reivindicatiu i, segons a on es posi el focus, són aquells que criden i es fan notar bandera en mà del partit. Pensaments totalment dispersos que depenen en gran part de les influències que el votant pugui rebre, ja sigui entorn familiar, mitjans de comunicació o localització geogràfica.
L’Ivan Agudo, un jove barceloní que resideix a Amsterdam, té totalment clar que el futur implica votar a la formació de l’expresident de la generalitat Carles Puigdemont. Ens deia: “En Carles continua sent el president de tots els catalans i la independència és la prioritat de qualsevol persona que estigui al costat del president”. Una línia a seguir que es pot veure afectada positivament amb la recent notícia de la retirada de la CUP per a presentar-se a les pròximes eleccions del 28 d’abril.
L’ Andrea Segura votarà per primer cop en aquestes eleccions, ens confessa que destinarà la seva butlleta a Esquerra Republicana de Catalunya. “El futur d’una Catalunya independentista, republicana i d’esquerres és crucial pel país”. Però, si sortim de les fronteres catalanes, l’Alvaro, un jove estudiant de comunicació audiovisual que es considera un votant de dretes, no ho té gens clar: “El vot cap a la dreta és una garantia de futur econòmic i per no tenir més problemes amb gent que vol independitzar-se il·legalment. Però també és veritat, que el vot no el tinc clar, hi ha molta divisió a la dreta”. Futur i vot totalment incert que complementa i justifica el preocupant escenari polític que tenim per endavant.
El vot femení
El vot femení és un altre que determinarà els representants de les cambres legislatives, ja que mai s’ha decantat de manera clara ni a la dreta ni a l’esquerra del mapa polític. La irrupció de Vox al panorama polític actual, amb el seu discurs antifeminista i racista, ha fet que moltes dones es decantin cap a un partit més d’esquerres, el qual vetlli pels drets i per la igualtat de gènere.
Una clara mostra d’aquest fet, ha estat el passat 8 de març, en el qual hi van haver manifestacions multitudinàries encapçalades per milers de dones amb pancartes reivindicatives no només pel paper de la dona a la societat sinó que també, pel que fa als drets i llibertats que el partit d’ultradreta vol anul·lar.
{{ comment.text }}