Adrián Ortega i Xènia Farrés, Vic
La política que avui en dia es viu a l’estat espanyol, conviu estancada. Ni un pas endavant ni un pas enredera. El president del Govern espanyol, Pedro Sànchez, va anunciar la convocatòria de les pròximes eleccions generals pel pròxim 28 d’abril, així posant fi a la seva legislatura. Sànchez, a la compareixença feta al palau de la Moncloa, on va comunicar la data de les eleccions, va dir que entre no fer res i seguir governant o donar la paraula al poble espanyol decidia la segona opció. Ens tornem a trobar a l’espera de quin serà el pròxim govern que agafarà el poder.
Les eleccions, el judici del procés i el conflicte sobiranista català són termes que dia a dia es parlen al carrer cadascú amb la seva opinió pròpia. Per saber el desenllaç de les eleccions ens haurem d’esperar a l’abril, per saber la resolució del judici del procés al maig i com es resoldrà el conflicte català és una incertesa. Però el que sí que se sap és, el que els ciutadans espanyols prefereixen a l’hora d’aquesta última resolució. I guanya el diàleg entre governs.
Segons una enquesta de la consultoria d’investigació social i de comunicació GAD3, la qual s’estructura en tres departaments, Investigació, Consultoria i Comunicació, estipula que la majoria dels espanyols escull el diàleg per resoldre el conflicte català.
Les dues enquestes realitzades pel La Vanguardia (GAD3) i El Periódico (Gesop), amb les preguntes: Quina consideres que és la via per resoldre el conflicte català? (Vanguardia) i Com creus que ha d’abordar el conflicte català el govern espanyol? (Periódico) apunten que més del 52% dels enquestats prefereixen que el govern espanyol dialogui amb el català.
Les possibles respostes que donaven aquestes enquestes eren: Ns/Nc, diàleg entre governs i aplicar el 155. A l’enquesta feta pel GAD3, en resolució els ciutadans de Catalunya, aposten 78,5% d’ells pel diàleg, un 13,5% l’aplicació del 155 i un 8% Ns/Nc. En l’àmbit del territori nacional, la resolució va ser un 52,3% a favor del diàleg, un 34,2% l’aplicació del 155 i un 13,5% el Ns/Nc.
En el cas de l’enquesta feta pel Gesop,l’enquesta es va realitzar per comunitat. Les comunitats en les quals la majoria recolza el diàleg, són Catalunya amb un 86,7%, Galícia amb un 62,4%, el país basc amb un 74,1% i Canàries amb un 50,4%. Per altra banda, a les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella, Madrid, la Comunitat Valenciana i la resta de províncies no esmentades recolzaven amb una variació de 46% i 48,6% l’aplicació del 155.
Les enquestes dels dos diaris van ser publicades després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convoques les eleccions generals. Segons les enquestes, la ciutadania del territori espanyol, es decanta cap al diàleg, però, no podem deixar de banda que, més del 30% també recolza l’aplicació del 155.
El carrer parla
Ahir vam tenir un exemple clar del que significa el moment tan important de l’independentisme a tots els racons de Catalunya, però especialment a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, les principals ciutats catalanes. Els carrers eren plens de manifestants que, estelada en mà, recorrien i omplien les principals avingudes de les ciutats. Un ambient revolucionari i tens a la vegada, que a molts punts va provocar alteracions als transports públics. Sobretot a Barcelona, on els CDR (Comitès de Defensa de la República) van ocupar estacions de trens com la tan transitada Plaça Catalunya. Allà l’Andrea, una estudiant de la Universitat Pompeu Fabra, ens comentava: “La desobediència és l’única via per sortir del conflicte català. El poble català i el govern ha volgut parlar i no ens han deixat”. Una opinió que es repetia al llarg de tota la manifestació, on l’Estat Espanyol era el punt de mira. “El diàleg amb l’estat és una cimera, un circ, una utopia, un camí que no porta enlloc. I a tot això, els presos segueixen sent jutjats en un judici adulterat”, ens deia en Gerard, un jove que recentment ha acabat un grau superior i que ara mateix es troba sense treball.
Ja a la tarda, els estudiants van deixar pas als més grans. La mitjana d’edat va incrementar considerablement i l’ambient va canviar radicalment. Les barricades i les càrregues policials van ser substituïdes per càntics més pacífics i tranquils. En Joan, un jubilat de Nou Barris, opinava sobre l’actuació del govern de Pedro Sánchez: “Fa molts anys que estem esperant aquest moment, no se’ns ha d’escapar. El PSOE no ha volgut dialogar del tot i si hagués volgut, ja s’hauria arribat a un acord”. La mateixa crispació l’expressava la Cristina, una dona de 45 anys que recriminava l’esforç innecessari del govern vermell: “Es preocupen més per altres coses que per aquest problema i això que n’és un d’extrema urgència”.
A l’altra banda del riu, trobem a aquells espanyols que giren l’esquena a l’independentisme i consideren que la millor manera de parar el conflicte català és per la via de la prohibició. El bàndol de l’unionisme segueix apostant per la implantació de l’article 155 i la suspensió de l’autonomia catalana. Una opinió molt més general que arriba a un mateix objectiu, tant pel conflicte català, com per la situació dels presos polítics. En José, un treballador de 55 anys, que ens comentava la situació dels presos: “Han desobeït la llei i han fet el que li han donat la gana, per tant han de passar uns quants anys a la presó”. Una tònica que es repetia dins del col·lectiu que vol seguir connectat a Espanya. La Carmen, una veïna del barri del Besòs, compartia també el seu descontentament amb la situació actual: “Jo votaré Vox. És l’únic partit que em dóna confiança per acabar amb la farsa de l’independentisme i amb aquells que no obeeixen la justícia”. Una crispació que ha arribat a tots els racons del país, on l’auge de partits d’extrema dreta, van de la mà amb la problemàtica actual. “Els joves som el futur del nostre país i no pot ser que no hi hagi aquest sentiment patriòtic. Els separatistes estan arruïnant al país”, deia indignat un jove barceloní a l’última manifestació unionista.
Un problema que va per llarg i que, a hores d’ara, no té cap data límit per a resoldre aquests conflictes que es troben sobre la taula.
{{ comment.text }}