Eva Jiménez: “He conegut a uns pescadors amb ganes de ser escoltats, amb ganes de canviar, de conservar el medi ambient, d’aprendre a ser millors”

Natàlia Bonjoch i Marc Tresserras. Jamaica.

Quan algú marxa lluny del seu país, els principis mai són fàcils. La llengua, la cultura, el clima, el lloc on vius, conèixer com actua la gent del país que et rep… una adaptació que requereix temps. Aquest però, no seria el cas de l’Eva Jiménez Godoy, una noia de 25 anys i natural de Massanes, un poble de menys de mil habitants situat a la comarca de La Selva que en un any va passar a instal·lar-se per feina del seu petit poble a dues illes i, cadascuna, totalment diferent de l’altra. També és cert però, que tants viatges li han permès conèixer-se ella mateixa i veure que no només serveix per a ser directiva d’una empresa, sinó que, en el procés per aconseguir aquesta meta, també se’n pot trobar d’altres que l’omplin tant com per implicar-s’hi a fons.

L’Eva és llicenciada en Turisme a la Universitat de Girona i les oportunitats en el món laboral no van fer-se esperar un cop va acabar el grau. Després de finalitzar les pràctiques universitàries a un hotel d’Eivissa l’estiu del 2017, aquesta mateixa cadena hotelera va ser qui va obrir-li les portes a l’Eva per fer un pas més dins la professió. L’estiu següent, l’hotel va contractar l’Eva per un càrrec amb més responsabilitat però ella tenia clar que valia la pena seguir formant-se. “El grup hoteler donava moltes formacions i oportunitats internament i, per tant, vaig decidir sol·licitar i dur a terme un programa de desenvolupament professional dins de l’empresa d’una durada de dos anys per tal de poder arribar a ser, en un futur, una directiva”, esmentava Jiménez. Per tal de dur a terme aquest programa, l’Eva explica que “em van fer passar entrevistes i tests psicotècnics per determinar on encaixaria millor el meu perfil”. Finalment, aquestes proves la van conduir cap a una altra illa, però aquest cop, molt més lluny de casa: Jamaica l’esperava.

Així doncs, el juliol de 2018 va decidir creuar l’Atlàntic i emprendre una aventura a més de 7.000 quilòmetres de casa, a Jamaica. “La veritat és que no em va costar gens adaptar-me. La gent és molt amable i simpàtica. Tenen una cultura i una manera de pensar i fer les coses molt diferents del meu país, però m’hi he adaptat bé”, explica l’Eva en el Sense Boira. El seu destí és en el nord-oest de l’illa, a prop de Montego Bay, l’Eva li va tocar instal·lar-se a Lucea, un petit poble de pescadors que viu en una zona força pobre. El que ella no sabia és que aquest petit racó de món, seria el lloc d’inici d’un projecte útil per a tot el món. 

“La veritat és que no em va costar gens adaptar-me. La gent és molt amable i simpàtica. “

Eva Jiménez

Tot va començar quan, fent snorkel per la zona de l’hotel, l’Eva va veure que els espectaculars coralls que s’haurien d’observar al Mar Carib estaven empitjorant i morint a poc a poc. Aquesta problemàtica va preocupar-la tant que va decidir informar-se i posar-hi remei. Des del centre de busseig de Lucea, van explicar-li que el fons marí es veia cada vegada en pitjors condicions per culpa del canvi climàtic i la contaminació. La replantació de coralls va ser una de les solucions que l’Eva va entreveure. Tot i això, un dia qualsevol i sense saber-ho, quan ja tenia més o menys decidit quina seria la millor manera i la millor espècie per replantar, va conèixer el Sr. Tennant. Després d’explicar-li el projecte que tenia entre mans, Tennant va fer-li saber que a només tres hores de l’hotel, a la parròquia de Saint Mary, ell mateix havia fundat l’Orcabessa Fish Sanctuary. Va explicar-li què era un santuari de peixos i va convidar-la a conèixer el seu funcionament i a l’equip de pescadors que el mantenien. Gràcies a aquella petita zona restringida de pesca, els peixos eren més grans i saludables. Els coralls, de la mateixa manera, es recuperaven a poc a poc sense l’impacte dels pescadors.

Les peces del trencaclosques van encaixar de cop, la creació d’un santuari de peixos i coralls a Lucea era la solució a la problemàtica que afecta la costa caribenya d’aquell petit poble de Jamaica.  Fa cinc anys, el diari britànic The Guardian, publicava un informe que amenaçava que els esculls de corall del Carib es perdrien completament d’aquí a 20 anys si no es feia res per aturar-ho. Tal com relatava un altre informe, elaborat per la Red Global de Monitoratge de Corall, els esculls d’aquesta regió han disminuït fins a la meitat durant els últims 50 anys. Això, a més, perjudica la salut dels hotels perquè la manca de corall fa perdre un dels atractius turístics que té el país per atraure els visitants. Per tant, la preocupació mediambiental i laboral van provocar a l’Eva la necessitat de posar-hi remei i contribuir-hi amb el seu granet de sorra, i formar part d’un hotel li obria un ventall d’oportunitats per fer possible la creació d’un Fish Sanctuary. 

La creació de projectes d’aquest tipus mai són fàcils, les primeres complicacions que es van trobar pel camí era “la desorganització logística i urbanística de Lucea”. Calia algú que reunís a tots els pescadors de la zona per explicar-los els efectes positius que tindria la creació d’aquest santuari: “Si els peixos tenen un hàbitat on viure més sans, seran més grans i, per tant, millors per alimentar-se i poder vendre’ls”, explicava l’Eva en declaracions al Sense Boira. Els peixos no podien ser pescats dins el santuari, però sí que podien ser-ho un cop en sortissin (ja que es tracta d’una zona oberta). Els pescadors de les diferents zones de Lucea van entendre perfectament la problemàtica i van procedir a crear una associació, un dels requisits que calia seguir per a aconseguir subvencions del govern. “S’han unit les tres barriades del poble, ja que era imprescindible per crear el projecte”, diu l’Eva. També es necessitava tenir un president a l’associació, un vicepresident, un secretari gravar totes les reunions, etc. La comprensió i el fet de saber-se posar d’acord ha estat clau”, relata Jiménez

L’Orcabessa Fish Sanctuary, l’Ajuntament i el mateix hotel, van ser fonamentals per la creació i fundació de l’associació. “Ha passat un any des d’aleshores, molts meetings i mals de cap que han valgut la pena”, publicava l’Eva a les seves xarxes socials. “He conegut a uns pescadors amb ganes de ser escoltats, amb ganes de canviar, de conservar el medi ambient, d’aprendre a ser millors”. D’ara endavant toca el més important, crear i instaurar el santuari que protegirà els coralls de la costa de Lucea. Els pescadors ja han acordat que la zona delimitada sigui davant de l’hotel Palladium, zona que l’Eva coneix bé, ja que és on ella treballa. Gràcies a les subvencions que ja han rebut del govern, l’associació podrà presentar els seus projectes perquè el Fish Sanctuary de Lucea pugui ser una realitat: “No és 100% segur però creiem que amb cinc mesos podrem tenir creat el santuari”, explica Jiménez.