Josep Costa i Adrià Millán. Vic
Et sembla una bona iniciativa la de fer un festival només de cinema de dones?
En aquest moment, tot el que sigui potenciar a les dones em sembla bo perquè no hi ha igualtat. Hem de tenir molt en compte que davant la igualtat de currículum és el moment de donar pas a les dones, però això no vol dir que hagi de ser sempre així. En una guarderia, per exemple, que la majoria són dones, si arriba un home amb un bon currículum i que tingui traça amb els nens, se l’ha d’agafar.
Al que hem de tendir és a què tant els homes com les dones tinguem igualtat d’oportunitats. Per tant, en un moment que no existeix aquesta igualtat, un festival de cinema de dones ho trobo molt encertat.
Hi ha poques directores de cinema o simplement no tenen ressò?
No n’hi ha gaires i per motius molt complexos. Mentre no es resolgui la conciliació laboral, la maternitat condiciona molt en un ofici com aquest. Si ets funcionari i tens un horari concret, t’ho pots combinar bé, però si te n’has d’anar a rodar durant tres mesos i tens fills petits, doncs la cosa es complica. Per tant, o els homes es posen les piles, que és el que haurien de fer, o la societat resol la conciliació familiar, que també és el que hauria de fer. El que és clar és que la criatura sempre ha de quedar ben atesa.
Jo tinc tantes alumnes dones com homes, però observo que a l’etapa de la maternitat això es frena, per tant, s’ha de resoldre. Però també és cert que venim d’una tradició molt masculina en el cinema europeu i americà, cosa que és absolutament ridícul.
Les dones cineastes estan al mateix nivell que els homes i acadèmicament són fantàstiques
Si bé hem de tombar aquesta dinàmica masculina que arrosseguem, és cert que el cinema és un ofici molt artesanal i hi has de dedicar moltes hores. Per tant, tota la fornada de noies joves que pugen ara, de tant en tant en surt alguna excepcional, però amb la meva experiència m’he adonat que l’experiència per un director té molta importància.
Creus que hi ha hagut obres dirigides per dones que han merescut major ressò o premis i no l’han tingut pel fet d’estar fet per una dona?
En aquest sentit, no crec que això hagi passat. Estem en un moment on el dret de la dona, afortunadament, està molt reivindicat i tot el que passa crida més l’atenció. Si la feina no és molt bona, t’asseguro que ja pots ser una dona o un home que no arribaràs enlloc. Les pel·lícules han de ser bones, tant si les fan homes, dones o gats.
T’has trobat mai amb algun problema destacable pel fet de ser dona dins del món del cinema?
La veritat és que no, tret que sóc una dona i sí que he hagut de remar més del compte. A Amèrica, els directors de cinema tenien molt poder i podien abusar de les dones. Aquí no tenen tant de poder, però estic segura que també hi ha abusos en el món del cinema o del teatre. Sempre que hi ha poder dels uns sobre els altres, algú es converteix en el feble i, en aquest cas, sempre ho ha estat la dona.
Creus que és un sector on hi ha més masclisme de l’habitual o la discriminació per sexes és menor?
És igual a tot arreu. Igual de fastigós. I dic la paraula fastigós perquè és increïble com els papers dels homes i les dones estan preestablerts en la nostra societat i són acceptats tan per homes com per dones. Això no hauria de ser així perquè tots i totes tenim les mateixes capacitats
Enguany s’ha nominat pels Oscars Estiu 1993, dirigida per Carla Simón. Creus que el fet que s’estiguin nominant pel·lícules dirigides per dones als Goya i sigui nominada com a pel·lícula espanyola per presentar als Oscars suposa un avenç important?
Que una pel·lícula catalana es presenti als Oscars des de Madrid passa una vegada cada molts anys. És el mateix que em va passar a mi amb la pel·lícula de Pa Negre. Tant de bo en un futur puguem anar als Oscars des de la cultura catalana, perquè hi ha una identitat molt pròpia en el cinema.
I ja per últim, què li diries a aquelles dones que tenen passió pel cinema i per la direcció, però que s’han fet enrere per algun tipus de discriminació o d’inconvenient per motius de sexe?
Que s’atreveixin, per favor. Que gosin a apostar pel cinema!
{{ comment.text }}