L’encarregat d’encetar la sessió de panells ha sigut el professor de la Universitat de Sevilla, Joaquín Marín, amb un anàlisi sobre el tractament dels Jocs Olímpics de Río 2016 des del prisma de la premsa del Brasil (Folha de Sao Paulo) i l’espanyola (El País), a més d’una visió personal a partir de l’experiència pròpia.
En la prèvia del certamen, Marín va detectar la preocupació per part del diari brasileny sobre la situació política del país, marcada per la corrupció i l’impeachment que va tenir lloc durant els Jocs Olímpics. En canvi, des del diari El País, la preocupació es centrava en la salut degut al virus del zika.
Durant l’esdeveniment, les noticies d’ambdós mitjans es centraven en la capacitat organitzativa del país i la desaprovació local. El propi diari Folha de Sao Paulo va donar la benvinguda a l’inici dels Jocs amb el titular ‘Que comenci l’excepció’.
Per últim, la conclusió de Marín ha sigut l’aprofitament mediàtic pel desprestigi del país i organitzatiu, després de realitzar la comparació de la informació extreta dels mitjans analitzats, negativa fins i tot després de la finalització del certamen, i la visió interna que ell va viure al país. En altres paraules, de la mediatització d’un dels esdeveniments més important del món se’n desprèn una predisposició interessada al fracàs degut als interrogants històrics que arrossega el país.
El segon torn de la sessió de panells ha estat encapçalat per Xavier Ginesta, vice-degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, professor de la mateixa universitat i periodista. Ginesta ha explicat l’evolució del posicionament dels valors del FC Barcelona per una necessitat comercial. Si bé els valors en la fundació del club l’any 1899 eren la identitat catalana, la democràcia, esdevenir un club multiesportiu i l’universalisme, a l’actualitat, únicament resten la democràcia i l’universalisme.
En els seus inicis, Joan Gamper va apropar el Barça al regionalisme catalanista, malgrat el posicionament delicat durant diversos moments històrics. En aquest sentit, però, el canvi més destacat en l’àmbit identitari del club té lloc amb l’inici del procés d’internacionalització evident amb l’etapa de Joan Laporta l’any 2003. Tres anys més tard de la seva arribada a la presidència blaugrana, Laporta fa un acte diferencial, com va ser el contracte amb UNICEF. Gràcies a aquesta associació, el club seguia mantenint els valors històrics a la vegada que importava els de l’agrupació benèfica i agafava un pes internacional no tant reconegut fins llavors tot i aconseguir títols continentals. A partir d’aquesta unió, el Barça dóna lloc a una revolució del mercat comercial de clubs de futbol, ja que, fins llavors, ningú havia fet res similar.
Amb l’arribada de l’any 2010, sorgeix una nova construcció del relat polític català. Al Barça li demanen posicionar-se en suport al moviment, motiu pel qual accepta degut als seus valors històrics.
No obstant això, Xavier Ginesta que el Barça, de la mateixa forma que el Reial Madrid no és un clubs esportiu, sinó una fàbrica de generació d’entreteniment. Això es pot entendre, per exemple, des de la redefinició dels estadis marcada pel que es considera un business approach. El mateix ponent ha donat dades, com la generació de l’1,5% del PIB de la ciutat de Barcelona per part del club, pel que ha acabat concloent que “es tracta d’una multinacional de l’oci”.
En l’àmbit internacional, han sigut, fins i tot, partners regionala els qui han buscat el Barça per consolidar-se en el seu propi mercat local. Això, doncs, fa trontollar els valors històrics del club, degut a la associació obligatòria amb els valors propis de sponsor, els quals no sempre són exemplificadors.
Per tant, per Ginesta, el Barça s’ha vist obligat a realitzar un equilibri entre els valors locals i els valors internacionals de les marques que promociona, el que necessàriament ha comportat un canvi en la definició del club per tal de posicionar-se internacionalment.
{{ comment.text }}