Aleix Castells i Roger Isern. Vic
Amb Jordi Armenteras, corresponsal de RAC1 a Madrid, hi hem parlat per valorar el moment polític a la capital espanyola després de les eleccions del passat 4 de maig i analitzar en quina situació es troben els mitjans de comunicació en l’actualitat.
Quan vas començar a cobrir la informació de Madrid amb Rac1?
A l’any 2008. Hi vaig viure i m’hi vaig estar 8 anys, dues legislatures, fins al 2016. Hi vaig tornar al 2020, just abans del confinament.
Quines són les principals diferències de cobrir la informació de Madrid amb la de Catalunya?
Madrid és política d’estat. Encara que no ens agradi, les competències que té la Generlaitat són molt limitades.
Els últims anys de procés a Catalunya ha complicat o dificultat d’alguna manera la relació amb els teus companys d’altres mitjans i amb el contacte amb els diferents dirigents polítics?
No ho ha dificultat però si que s’han viscut escenes amb males paraules. La majoria de periodistes que no son catalans no ho han volgut afrontar amb ni amb criteri ni amb documentació. El seu criteri ha estat obtús i cenyit al de la la unitat d’Espanya. Aquest mateix criteri es va imposar en la cobertura del judici de l’1-O.
En el cas de polítics, la resposta cap a mitjans catalans habitualment ha estat el veto d’entrevistes o declaracions. Això comença a canviar ara.
Ja a l’actualitat, com ha estat cobrir la última campanya electoral de Madrid?
Un estrés! Crec que és la campanya electoral més polaritzada que s’ha viscut en molts anys. Perfil polític molt baix i campanya pendent dels estirabots d’uns i altres. A més Isabel Díaz Ayuso l’ha monopolitzada i la resta de candidats hi han anat a remolc i no ho han sabut evitar. Tampoc han tingut iniciativa.
De quina manera es va tractar informativament les diferents cartes amb amenaces a alguns dirigents polítics? Així com la dimissió de Pablo Iglesias?
Hi ha premsa de dretes que fa anys que no amaga ideologia i la seva batalla és destruir les esquerres. Aquesta premsa informava per expressar més dubtes de les cartes que les poques certeses que es coneixien i que es coneixen ara. Sobre Iglesias, moltes mentides alimentades per aquesta mateixa premsa. I la batalla que tenen contra Unides Podem no ha acabat ni molt menys.
L’ambient de crispació que es percep des de Catalunya és la que realment s’ha viscut durant la campanya? O s’ha dimensionat en molts moments?
Quan el debat és d’ultradreta, tot s’aboca a la crispació. La crispació és quan sempre es va a la contra encara que això impliqui contradiccions amb el passat. PP i VOX juguen a això, la memòria política és curta i amb això juguen els inventors de les “fake news”. Les mentides que s’han explicat i que han “colat” són enormes.
Considres que els mitjans han donat massa importància a les eleccions madrilenyes?
Gens ni mica, sobretot perquè el resultat pot obrir un altre cicle electoral que afetarà a tot l’estat menys Catalunya, però de la mateixa maneral, les polítiques anticatalanes han marcat les eleccions a Madrid i marquen les de molts altres territorisl. Ayuso no e va estar en cap míting ni acte electoral de citar Catalunya com a mínim tres cops. I sempre amb tres elements comuns: procés, comparativa d’impostos i comparativa de PIB i atur.
De quina manera l’auge de VOX ha canviat la manera d’entendre la política a Madrid, així com a la resta de l’estat? Creus que el seu discurs s’allunya tan d’altres partits del bloc de dretes, com ara el PP o Ciutadans?
En el fons l’estratègia de tots tres és la mateixa: aprofitar les mentides sense cap mena de vergonya i repetir-les fins a la sacietat. VOX va més enllà amb l’amenaça dels drets fonamentals bàsics. A més l’ultradreta condiciona totalment la governabilitat a Madrid, Andalusia i Murcia. Quan això es permet, desapareix la política i només compten els interessos. No es pot oblidar mai que els partits polítiques són empreses que busquen poder i diners.
Recordes alguna anècdota que ens puguis explicar durant els teus anys com a corresponsal a Madrid?
Masses i massa llargues! Em quedo amb un Rajoy a l’avió oficial del govern espanyol. Volavem cap a Amèrica del Sud per una mini gira. Ens va explicar que estava nerviós perquè el president de l’Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo, s’havia presentat a Moncloa a sopar amb una equipació de l’Atlètic. El fill gran, Mariano Jr, era del Reial Madrid. El petit, Juan Rajoy, es va enamorar de l’equipació perquè no era tan “sossa” com la blanca. Rajoy ho portava malament. En Josep Capella de TV3 li va preguntar “y esto, como lo resuelve, presidente?” i ell va contestar, després d’un silenci, “lo estamos analizando”. Tres o quatre mesos després, en un altre trajecte al seu avió, li vaig demanar el mateix, “com ho havia resolt?”. La seva resposta va ser la mateixa, per tant continuava “analizando”. Molt Rajoy això d’acotar el cap en els problemes i deixar que s’enquistin. Si no han canviat les coses, el seu fill petit és de l’Atlètic de Madrid per desesperació del pare.
Com valores el paper dels mitjans de comunicació en l’actualitat, i en especial els que cobreixen l’actualitat política?
Hi ha massa interessos, i això és més exagerat a Madrid que a Catalunya. Massa mitjans a Madrid sobreviuen només a base de subvencions i això condiciona el seu discurs i els enfocaments de moltes/massa informacions. Es critiquen les subvencions a Catalunya, que bàsicament són per protegir la llengua, però a Madrid les mateixes subvencions es multipliquen per deu i per cent sense fer cap escarafall. La feina de la premsa és constrastar abans de publicar res. Els interessos i les “fake news” obliguen ara a tots els ciutadans a fer el mateix, contrastar tot el que llegim i no creure’ns res fins que veiem per diverses fonts.
{{ comment.text }}