Laura Llunell i Anna Tañà. Vic.
Després de més d’un any d’incomunicació, s’ha fet efectiu un intent de retrobament entre Catalunya i Espanya. El passat dia 6 de febrer, Quim Torra va acollir a Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat, concretament al Saló dels Diputats. L’objectiu d’aquesta trobada era, sobretot, acordar una taula de diàleg entre els dos governs que redueix la tensió del “procés”. Torra, disposat a parlar de l’autodeterminació i de l’amnistia, rebia al president espanyol amb un posat insegur, però intentava aparentar calma. Josep Burgaya, historiador, professor de la UVic-UCC i exregidor del PSC a l’Ajuntament de Vic, analitza la comunicació no verbal i afirma que en qüestió postural el president Torra tenia un gest incòmode i es sentia fora de lloc.
La trobada, esperada pels partits més moderats i progressistes, va rebaixar les expectatives dels dos bàndols involucrats. “Va ser un punt d’inflexió”, afirma Burgaya. Aquesta opinió la comparteix també Iolanda Mármol i Fidel Masreal de El Periódico, que assegura que la reunió entre els dos presidents va significar un abans i un després en el desenvolupament de la política actual. Els símbols estaven presents a tots els racons: la pancarta de “Llibertat d’expressió i opinió”, els crits d’alguns manifestants o les flors grogues del pati del Palau en són alguns dels exemples. “La reunió entre Torra i Sánchez té més importància a nivell simbòlic que a nivell real. Tot és un joc d’equilibris, de fotografies i de sensacions que consisteixen en crear narratives”, diu Burgaya.
“La reunió entre Torra i Sánchez té més importància a nivell simbòlic que a nivell real”
Sánchez va arribar a la trobada amb 44 propostes. Entre elles, hi ha la d’establir un diàleg que eviti la judicialització de la política i permeti arribar a millorar la relació entre governs. El líder socialista també proposa millorar el finançament de Catalunya, cooperar amb les ambaixades catalanes a l’estranger, crear noves polítiques socials o invertir en infraestructures. No obstant això, no va voler tocar ni una coma del discurs en el que es reafirma el govern espanyol: no permetre l’autodeterminació sota cap concepte. “L’acord en el sentit profund és impossible i més pel que significa el president Torra, que continua apostant pel dret a l’autodeterminació”, expressa Burgaya. Sánchez va prendre la iniciativa de la reunió i va estendre la mà per iniciar un procés de reflexió i cooperació, tot i que estava una mica condicionat per si aquesta trobada provocava possibles ruptures amb ERC. L’historiador creu que l’escenificació és un element clau a tenir en compte: “Han jugat bé la part d’imatge perquè van donar la impressió que venien amb coses concretes. La imatge que va quedar va ser la de la victòria de Sánchez i el desconcert de Torra”.
El punt clau de la trobada va ser la definició d’una taula de diàleg entre governs que ajudarà a relaxar el clima de crispació i que hauria de començar aquest mateix febrer. La taula de diàleg, tal com argumenta el professor, va ser una mesura aprovada per ERC i PSOE en què Junts per Catalunya s’hi va veure arrossegat: “Aquesta reunió representa el principi de la fi del procés. Com a moviment ha quedat sentenciat. Significa que una part de l’independentisme abandona la via unilateral i torna al realisme polític”.
El punt clau de la trobada va ser la definició de la taula de diàleg entre governs que ajudarà a relaxar el clima de crispació
Pedro Sánchez també va reunir-se amb Josep Sánchez-Llibre, president del Foment del Treball; Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Miquel Iceta, primer secretari del PSC i representants d’UGT, CCOO, PIMEC i la Cambra. Després d’aquestes reunions el líder del PSOE va dir: “Sempre he pensat que aquells que tenim posicions fermes no tenim por de parlar de res. Cal paciència, determinació i generositat”. Aquestes declaracions van provocar un incendi en la oposició, ja que la branca més conservadora del congrés espanyol va tatxar el president de “venut” i de “pactar amb colpistes i fugitius”. Tot i els petits passos que s’estan duent a terme, “la reconciliació entre Catalunya i Espanya no és immediata, serà lenta i molt complicada”, reflexionava Cristina Rubio, periodista de la secció de política de La Razón, que dijous va impartir una conferència als estudiants de periodisme polític de la UVic-UCC.
Amb els nous esdeveniments s’obren possibles escenaris de cara unes eleccions a Catalunya i hipotètiques aliances que poden canviar radicalment el panorama polític actual. Sobre la situació política catalana, Burgaya conclou: “Jo veig lluny un pacte ERC-PSC a curt termini perquè cap dels dos partits es poden permetre recolzar a l’altre. Si ERC assumeix el pragmatisme i surt del camp de l’independentisme, la situació seria diferent i el pacte podria ser possible. D’altra banda, la política catalana ja fa molt temps que és només gestualitat”.
{{ comment.text }}