Marina Ojalvo, Maite Olaguibe i Dei Sow. Vic
P: En quins actes ha estat present per celebrar aquests 25 anys?
R: Pràcticament a tots. El rector no pot triar massa, ha d’estar en les inauguracions de les exposicions, d’infermeria, la de 25 anys de la Universitat, als 20 anys de CAFE, les rodes de premsa de diferents presentacions.
Va passar d’estar en la UAB i la UPF que són universitats públiques a la UVic què és concertada, quines diferències ha vist?
Hi ha bastants diferències. La UAB és una universitat de recorregut, creada al 85 que ha tingut més de 35.000 alumnes. La UPF és només una mica més antiga del 90-91, amb 13 – 14.000 estudiants,
Crec que la diferencia més important que he vist, la UVIC existeix una relació més propera entre professors i estudiants, això pot ser degut al tenir menys estudiants, és molt més propera la relació. Una segona diferencia, és la relació entre la universitat i la ciutat, també Manresa, però mes a Vic per l’estructura de la ciutat, per la localització dels diferents edificis, fa que esdevingui una ciutat universitària igual que altres d’Europa molt més antigues. Aquesta identificació propera crida molt l’atenció.
La UVic fa 25 aquest any, és una universitat bastant nova en comparació a les universitats mencionades anteriorment. Quines són les coses positives i negatives d’això?
Les positives, és una un que conserva la il·lusió de la seva creació i s’ha vist en el 25 aniversari, la gent participa i va contenta. Després la possibilitat de fer les coses de manera més flexible i més propera. Les dificultats de ser una universitat jove, és que ara ha arribat a la seva firmació. Quan una universitat comença se la menysté com que aquests acaben d’arribar, ara comencen, etc. Probablement, aquest va ser un sentiment que va anar en contra de la universitat durant uns anys, però ara en el 25 aniversari ha desaparegut. La participació d’estudiants i professorat en els actes és un aspecte també destacable. Aspectes negatius em costaria trobar-los.
“No es tracta d’ensenyar, es tracta de que aprenguin”
Amb quins objectius es va presentar a ser rector a la universitat de Vic?
Jo tenia una visió de la universitat o unes idees de com hauria de ser una universitat, que després de la meva experiència d’altres, veia que la UVic era l’únic lloc on això es podia fer. Jo penso que un dels lemes que jo utilitzava amb la meva presentació quan vaig tenir les reunions per ser triat com a rector deia que posava les persones per davant de tot. En aquest sentit, un element important, és que penso que els estudiants han de ser el centre de l’activitat de la universitat. No es tracta d’ensenyar, es tracta de què aprenguin.
Jo volia intentar crear una universitat on la importància dels mètodes docents, de la innovació, del canvi en aquest sentit és un element de qualitat de la seva activitat.
Considera que en aquest període els hi ha complert?
No diria complets totalment, però diria que estem en el camí de complir-los. La idea per exemple, que el curs vinent pugui començar un nou pla d’activitat tutorial, que farà que qualsevol estudiant tingui un tutor durant tot el curs pels problemes i dubtes que puguin sorgir. Un altre que és més difícil, seria que els estudiants de la UVic cursessin una sèrie de matèries comunes independentment dels seus estudis, anomenades transversals com comunicació oral o lideratge.
Quin pensa que és el futur acadèmic de la institució?
Crec que la universitat a poc a poc anirà creixent, en un període de 5-10 anys podríem arribar als 15.000 estudiants, captar 4.000 estudiants més, crec que això amb aliances i de més és possible.
Veig un centre amb un model docent seguint els directius que he dit abans, que poden fer-la un referent, on els estudiants puguin aprendre no només un grau sinó un ofici. Per una altra banda, el creixement substancial de la recerca. El que jo voldria és que la universitat esdevingués un element cohesionador a través del coneixement, i del coneixement vol dir de la formació, per una banda, i de la recerca per una altra.
Com a rector que li diria a un estudiant que dubte en venir a la UVic de quins són els avantatges d’estudiar aquí?
Li diria que els professors el veuran com un estudiant i no com un número, tindrà la possibilitat de gaudir d’unes bones instal·lacions estudiï el grau que estudi, la Universitat es preocuparà per l’estudiant i si decideix venir a viure a Vic, aquesta és una ciutat magnifica per passar els anys de carrera. A més que hi ha certa vida nocturna, començant pels dijous universitaris.
Vic és una ciutat universitària i, per tant, hi han molts joves. Els habitants de Vic es queixen molt d’aquesta vida nocturna que porten a terme?
Sí. Expressen la seva molèstia vers això i diuen que a la Guàrdia Urbana no són suficients per controlar tot el que passa aquelles nits. Però la gent no veu els beneficis que comporta la Universitat a la ciutat i no se’n recorden de quan eren joves. Fa 40 o 50 anys potser no hi havia tant de soroll com ara, però penso que la UVic no només és una injecció econòmica sinó també de joventut. A més, si els estudiants venen aquí i aconsegueixen treball potser es queden a viure aleshores crec que està justificat.
Tots els graus de Vic comparteixen s’imparteixen mitjançant el mètode tradicional de fer diverses assignatures un trimestre i després unes altres al següent però Medicina és diferent. Per què aquesta diferència?
El model escollit tracta de concentrar bastant l’activitat teòrica aleshores els alumnes fan una assignatura i s’examinen i així successivament. És el model que s’ha triat per la Facultat de Medicina, concentren les assignatures així per després poder dedicar més temps a pràctiques. Els estudiants de Medicina tenen una cosa que no tenen pràcticament a cap altra universitat, és a dir, pràctiques des del primer curs; veure pacients, anades als caps i hospitals, etc. És veritat que aquest model és exigent, però funciona bé perquè tens la màxima atenció posada en una mateixa matèria i un cop examinada ja te la treus de sobre i t’enfoques en la següent.
Alguns estudiants de medicina s’afronten a una prova molt important en acabar la carrera: l’examen del MIR ¿Com es preparen els estudiants de la Universitat de Vic?
Els alumnes fan aquests tipus d’examen durant tota la carrera, i al tercer any ja tenen un professor que els hi ensenya la tècnica d’exàmens que solen en format test. Des de la universitat els hi expliquem com han d’estudiar i preparar-se..
A cap facultat havia vist aquesta dedicació que donen els professors els alumnes perquè es preparin l’examen MIR i sense cap cost addicional. Que el preu ja és car, però hi entra tot això.
Vostè ha estat anteriorment a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat autònoma de Barcelona. Aquest coneixement adquirit en el passat ho aplica en la UVic?
Sí, hi ha dos elements. Primer, l’estímul per aprenentatges actius, és a dir, l’aprenentatge basat en problemes. D’alguna manera la facultat de medicina ja ho fa amb els casos analítics, i en un futur m’agradaria estendre-ho a tota la universitat. I segon, i aquesta espero començar-la el curs vinent i és: un pla de treball que permeti que els estudiants puguin tenir un tutor durant tota la carrera, això ho vam implementar ala Pompeu Fabra i des de la meva experiència ha anat molt bé.
{{ comment.text }}