Victor Barroso & Aleix Orrit. Vic
Oques Grasses es prepara pel seu acomiadament aquest 2017. El proper dissabte 23 de desembre Barcelona acollirà l’últim concert del grup osonenc, de rock i mestissatge, fins al 2019, data prevista pel llançament del seu quart disc.
No obstant això, els darrers mesos, el grup que encapçala el vocalista i guitarrista Josep Montero s’ha submergit en un canvi important. Ha trobat en el teatre, amb Meravellós desastre, una via d’escapament al fred de l’hivern. Sota el sostre d’auditoris i sobre la fusta dels escenaris, Oques Grasses ha vist com també era possible sentir l’escalfor del públic, encara que la tornada als escenaris musicals de festa major, tralla, calor i cubates continua en l’horitzó del grup.
Oques Grasses ha canviat, de forma momentània, la música pel teatre. A que és deu?
Volíem provar una cosa diferent. Hem passat de veure la gent saltant, ballant i bevent cubates a estar assentades i tranquils. Un cop vam tenir els teatres lligats, vam tenir la idea de pensar una obra de teatre. D’aquesta manera, vam quedar amb en Galdric Plana, d’aquí Vic i vam començar a idear una estructura i una història que anés relacionada totalment amb Oques Grasses i, per això, vam haver de transformar les cançons en versos teatrals i amb un guió preestablert.
Amb aquest canvi intenteu apropar el teatre als joves?
Sí, hi ha hagut molta gent jove entre el públic. Hem vist que aquest perfil també pot gaudir assegut a la seva butaca i aplaudint també la part teatral, ballant les cançons, cantant-les… A l’obra vam fer una part més festiva, una altra molt més paranoica, més profunda i la resposta ha estat bona. Dona molt de goig que els joves puguin veure també que al teatre també és poden fer bons espectacles, coses interessants i que s’ho poden passar bé.
Quines sensacions teníeu a l’estrena?
Va ser una sensació molt guai. El públic ens va rebre d’una manera diferent, perquè nosaltres també ens vam mostrar d’una manera diferent a la qual acostumàvem. Va ser una gran experiència tant per nosaltres com per la gent veure aquesta segona cara d’Oques Grasses, encara que aquesta continua mantenint la nostra essència.
Personalment, aquestes primeres actuacions han estat molt gratificants. Ha anat molt millor del que podíem esperar quan vam decidir fer aquest canvi. També hem percebut que el públic ha marxat a casa content, satisfet i alguns, fins i tot, emocionats.
“Ha sortit molt bé i si en tenim ganes en un futur ho tornarem a fer”
Hi ha alguna cosa a millorar?
Sempre hi ha coses a millorar quan fas alguna cosa. L’èxit que ha tingut Meravellós desastre, però es deu a la quantitat d’hores que vam estar preparant-ho tot. Els últims quatre mesos els vam dedicar a la definició de l’estructura teatral i musical, però també vam haver de fer un treball dificultós d’adaptació de les cançons al guió que estàvem dissenyant.
Ara aquesta etapa ja està acabada, estem pensant ja en nous projectes però sabem que és una faceta que ens ha agradat, que ha sortit molt bé i si en tenim ganes en un futur ho tornarem a fer, especialment quan faci fred.
L’espectacle parla sobre una historia d’amor, quin vincle té amb les vostres cançons?
Quan Oques Grasses es va proposar fer una obra em vaig fer la pregunta: de què parlen les nostres cançons? Vam escoltar-les i la majoria tracten d’amor per una cosa o una altra, però també ho fan de la vida. A partir d’aquí vam anar confeccionant Meravellós desastre, que relata com funciona, com creiem que és l’amor, amb els seus alts i baixos, tots els seus significats. Una experiència, alhora, molt personal.
“Meravellós desastre és una obra de teatre amb banda sonora”
A l’espectacle hi ha cançons, però es pot considerar com un musical?
Tothom ens fa la mateixa pregunta i sempre ens costa explicar-ho. No creiem que arribi al punt de ser un musical ni tampoc és una obra clàssica de teatre. En una entrevista recent va ser la mateixa periodista la qual ens va donar la clau i és una frase que m’agrada molt: Meravellós desastre és una obra de teatre amb banda sonora. El que fem és acompanyar una història amb les nostres cançons.
A Meravellós desastre tan sols hi ha dos actors, Galdric Plana i Anna Bussanya. Només hi ha dos personatges?
No és exactament així. El que pretenem és representar les parts masculines i femenines d’una sola persona amb un home i una dona. El seu diàleg és el que diuen i el grup representem de forma musical les seves idees, reflexions i sentiments, de manera que entre tots acabem generant un sol personatge.
Al 2019 tornareu amb un nou disc, que en podem esperar? Tindrà algun vincle amb Meravellós desastre?
Ens mantindrem en la línia que hem seguit des del començament d’Oques Grasses. Ens van passant coses en aquesta vida i les anirem explicant. Pel que fa l’àmbit més musical continuarem provant nous estils, mantenint allò que ha funcionat en els anteriors discs
L’últim concert és el proper dia 23 a Barcelona, per què heu decidit utilitzar l’Esperit del Xai per concloure la gira?
L’Esperit del Xai és una festa que ens vam inventar ara ja fa tres anys per aquest dia 23 abans de Nadal i allà on l’hem fet ha estat molt bé perquè hem omplert. Per nosaltres té un significat molt especial, fins i tot ja tenim un cert romanticisme amb aquesta data i creiem que és una bona manera d’acabar l’any perquè permetrà ajuntar a tots aquells que han format part d’Oques Grasses durant tot aquest temps.
Hi haurà sorpreses?
Per aquesta ocasió hi haurà ballarins, també inclourem una part de Meravellós desastre i tot allò que ens ha anat acompanyant des del principi i que permet entendre què és Oques Grasses
Com viureu aquest final?
Hi haurà una gran barreja de sentiments. Si ja va ser emotiu l’últim dia amb l’acomiadament de l’obra a l’Auditori de Girona ara ho serà encara més perquè tot ha anat molt bé, perquè estem contents, tindrem temps per respirar, descansar i assimilar tot allò que ens ha passat aquest temps. D’altra banda, hi haurà cert punt de nostàlgia. Fins ara tot ha estat molt guapo, ens han passat milions de coses i moltes de bones en molt poc temps.
Quan vau començar esperàveu enregistrar 3 CD’s?
Quan vam gravar el primer disc només pensàvem en ell i la millor manera per fer-ho bé. Amb el segon i el tercer va passar el mateix i pel quart seguirem en la mateixa direcció. Mentre tinguem ganes de fer música seguirem fent i per ara en tenim moltes.
Qui us va recolzar més en els vostres inicis?
En el nostre cas, que vam tirar endavant el nostre primer disc en solitari sense discogràfica de pel mig, les xarxes socials ens van donar un gran impuls. Aquesta va ser una bona manera perquè el públic pogués veure el que estàvem fent sense que ningú ens conegués i la manera de fer camí en el món de la música. Veure a la gent dir que aquesta cançó està molt bé et dona molta força per continuar
Com és porta l’èxit?
L’èxit és una alegria molt gran. En tot allò que fem intentem posar tot el nostre esforç, el màxim de sentiment possible, tot el nostre coneixement perquè tot allò que fem a la vida ens queda marcat per sempre i veure que per la gent pot arriba a representar alguna cosa és una sensació molt maca.
Com s’encaixen les critiques?
Per sort, hem tingut poques crítiques fins ara, però a Oques Grasses som conscients que qualsevol dia en pot haver moltes més i hem de tenir present que tots tenim una opinió, una manera determinada de veure les coses, i també de dir-les, i per això cal respectar-les ens agradin o no. Quan intenten ser destructives o anar fer mal hem de sentir ploure.
Quin ha estat el millor record que guardes d’Oques Grasses?
No sabria dir-te cap en especial. Et diria que tot en global perquè en aquests quatre anys ens han passat en conjunt coses molt maques. Després d’aquesta aturada hi haurà una continuació, serà diferent, però quan ens adonem realment de tot el que estem fent ho veurem com un record important que ens marcarà per tota la vida.
I el pitjor?
Crec que és tot allò que comporta anar de gira perquè són períodes molt intensos, de dormir poc, de viatjar molt, de sentir pressió i cansament i saber que has de donar la cara siguin quines siguin les circumstàncies. Per això, ara volem reciclar-nos i buscar la manera d’organitzar-nos millor per continuar vivint de la música però sense morir en el intent.
TEST RÀPID
1. Un referent musical: Bob Marley
2. Una cançó: Santiago, del grup Tunng
3. Un lloc on tocar: Al bosc
4. Reggaeton o música clàssica: Per descomptat, música clàssica
5. Un llibre: El petit princep, que diuen que mola molt
6. Una pel·lícula: La vida de Pi
7. Un equip: El Roda de Ter
8. L’últim que has cuinat: Avui mateix he fet arròs a la cubana de primer i de segon llonzat.
9. Amb qui prendries una cervesa? Amb vosaltres. I no la faries amb? Inés Arrimadas
{{ comment.text }}