Tomas Barril i Carlos Cayuela. Vic
El passat 2 de febrer el Ministeri d’Igualtat va fer públic dos projectes de llei: la llei per a la Igualtat de les persones LGTBI i per la no discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o característiques sexuals, i la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans.
Antonia Durán Ayago, professora de Dret Internacional Privat a la Universitat de Salamanca, parla sobre aquests projectes a The Conversation. Primer de tot, explica que aquesta llei està inspirada en una proposta del 2007 iniciada pel PSOE: “La sol·licitud de rectificació registral de l’esment de sexe no requereix més requisits que declaració expressa de la persona interessada del nom propi i sexe registral amb els quals se sent identificat/a, que s’expressarà en una declaració que deixi acreditada la voluntat, així com les dades necessàries de la inscripció”.
Durán Ayago també opina que aquest text mereix una valoració positiva pel necessari que és per les persones trans, també afegint que “no és només per elles, aquesta llei és necessària per a un país com Espanya, que s’ha caracteritzat per estar a l’avantguarda de la protecció dels drets humans i per reconèixer la diversitat sexual i familiar”.
L’esport, un tema regulat
En el tema de l’esport la situació és bastant confusa perquè, primer de tot, no s’ha donat el cas de molts esportistes trans arribant a competicions professionals al país, i segon, perquè la nova llei xoca amb la normativa olímpica. Al Capítol VI Article 39 d’aquest nou projecte de llei, s’expliquen les mesures en l’àmbit esportiu, de les quals detallarem les importants per entendre aquest tema:
“En les pràctiques, esdeveniments i competicions esportius es considerarà a les persones que participin atenent el seu sexe registral, sense que puguin realitzar-se en cap cas proves de verificació del sexe”
“Les persones trans menors de setze anys, encara quan no hagin rectificat l’esment relatiu al sexe, així com les persones trans estrangeres que no compleixin els requisits per a interessar la rectificació de l’esment del sexe i el canvi del nom en els seus documents identificatius, tindran dret a participar en les pràctiques, esdeveniments i competicions esportius d’acord amb la seva identitat de gènere“
Aquestes mesures proposen una llibertat cap als esportistes trans que vulguin participar en les competicions. Però, hi ha un últim punt d’aquest projecte de llei que s’ha de tenir molt en compte: “El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici de l’oportú compliment de les normes que regeixin les competicions internacionals”. Això s’explica així perquè els organismes internacionals de l’esport, seguint les indicacions del COI (Comitè Olímpic Internacional) fixen unes condicions als esportistes trans per poder participar en els tornejos.
Terapies de canvi de sexe
Encara que no obliguen sotmetre’s a una operació per participar en els Jocs Olímpics perquè “no és necessari per assegurar una competició justa i va en contra dels drets humans” i sí que aproven que els homes trans puguin participar sense cap problema a competicions masculines, estableixen una sèrie de condicions a les dones trans per tal d’evitar competir amb avantatge. Una de les normes assenyala que el nivell de testosterona en sèrum ha de ser inferior a 10 nano grams per litre durant almenys els 12 mesos anteriors a la competició en què es desitgi competir, és a dir, una mesura que obliga a les dones trans a passar per teràpies hormonals.
Les teràpies hormonals necessàries pel canvi de sexe, no de gènere, consisteixen en bloquejar la testosterona i augmentar els nivells d’estrògens. Alba Palacios, jugadora de futbol a l’equip femení de Las Rozas CF i transgènere passa per aquest procés i en una entrevista amb La Vanguardia es queixava de què “diran que faig trampes i que jugo amb avantatge. Qui pensi això ignora l’efecte de les cinc pastilles diàries que m’he de prendre (dues per bloquejar la testosterona i tres d’estrògens). Marejos, cansament, rampes, sufoc… Jo mai tindré la menstruació, però semblo una senyora amb menopausa”.
Molts es preguntaran si realment existeix un aventatge entre homes i dónes a l’hora de competir si es mesuren els nivells d’estrògens i de testosterona. Res més lluny de la realitat. Un cas molt sonat va ser el de l’atleta sud-africana Caster Semenya, dos cops campiona olímpica i tres cops campiona mundial en els 800 metres llisos. Semenya va néixer com a dona, però a causa d’una anomalia genètica el seu cos produeix molta més testosterona del que és habitual en una dóna. A finals de la dècada del 2000, es va fer molt coneguda per guanyar de manera indiscutible, gràcies a, segons es creu, la seva avantatja en el desequilibri hormonal. De vegades, aquest avantatge que ofereix la testosterona s’ha utilitzat com a dopatge com va ser el cas a l’Alemanya Oriental dels anys vuitanta.
Quina és la solució?
Des d’alguns sectors de la població s’advoca per una solució intermèdia. Queda clar que sigui quina sigui la resposta, algun col·lectiu o sector de la població se sentirà perjudicat. En el cas de no permetre que les persones trans participin a la categoria del seu registre de sexe, no tindrien la llibertat que demanen. Si participen indiscriminadament, moltes dónes partirien d’una clara desaventatge. Si es crea una tercera categoria de persones intersexuals o en procés de canvi de sexe, alguns podrien considerar-ho segregació o marginació perquè no competiràn on volen.
{{ comment.text }}