Queralt Arias i Patricia Moral. Vic
La incertesa per l’evolució de la pandèmia i les restriccions de mobilitat que han imposat els diferents països a nivell mundial, com també les mateixes universitats receptores, han provocat que molts estudiants universitaris hagin desestimat o, fins i tot, no hagin tingut l’opció de marxar a l’estranger en el marc dels diferents programes d’intercanvi internacional. En el curs 2019-20, entre el programa de mobilitat internacional d’estudis i el de pràctiques, es van rebre a la UVic-UCC 256 estudiants, mentre que en van marxar 572, dels quals el 74% correspon a mobilitat per pràctiques. A més, cal sumar-hi 175 estudiants que van arribar a la UVic-UCC pels programes study abroad, gestionats des de Formació Contínua. Pel que fa a la previsió del curs actual, encara no hi ha les dades tancades, malgrat l’interès dels estudiants per mantenir la mobilitat.
El vicerector de Relacions Internacionals, Josep Bau, explica que l’experiència internacional, en qualsevol de les seves modalitats, és un element imprescindible per a una formació integral com a estudiant i persona: “és un element que aporta molt a la competitivitat professional, en l’amplitud de mirades i en la capacitat de respondre a la realitat del territori en un context global”. També, la directora de l’Àrea de Relacions Internacionals (ARI), Mercè Prat, opina que el fet de sortir de la teva zona de confort és clau i que, donat que actualment es contemplen diferents modalitats de mobilitat i de tipus d’estades, potser s’hauria de contemplar la possibilitat de fer-ho obligatori en totes i cada una de les carreres i que és un enriquiment en tots els aspectes personals de l’estudiant. Josep Bau comenta que la UVic-UCC vol fer que tota la comunitat universitària senti que està en una universitat internacional. Això implica que no només els estudiants que participen en una mobilitat internacional puguin viure aquesta internacionalització, sinó que el professorat, l’alumnat o el PAS tinguin una visió que no és una universitat local.
“La UVic-UCC és una universitat arrelada al territori, però que també té una obertura en l’àmbit internacional amb els seus contactes internacionals”, afirma Bau. Per portar a terme aquesta internacionalització, la UVic-UCC fa anys que organitza el programa Mentors, que té la intenció d’adaptar a l’estudiant estranger a la universitat i que se senti part de la comunitat. Com explica Prat, també “és una manera de donar l’oportunitat d’experimentar la internacionalització pels estudiants que per alguna raó no poder marxar”. Potenciar aquesta classe d’activitats fa que, encara que no tothom faci una mobilitat a l’estranger, tothom tingui aquest contacte internacional i d’aquesta manera pugui enriquir la seva formació tant a escala professional com personal.
Els contractes d’ERASMUS són de períodes de sis anys. Aquest any, precisament, s’està en transició i el curs que ve comença una nova etapa de sis anys. En aquesta nova etapa s’aposta perquè hi hagi una experiència internacional per a la major part dels estudiants. Els projectes de grans consorcis en l’àmbit d’universitats europees promouen que hi hagi més d’un 50% dels estudiants que tinguin una experiència internacional. “Arribar al 100% penso que és el més ideal, aportaria moltíssim i hem d’anar caminant cap aquest objectiu”, conclou Josep Bau. Pel que fa a les pràctiques internacionals, la UVic-UCC és una de les universitats catalanes que més en mou. “Ha anat augmentant en els últims anys de manera progressiva el nombre d’alumnes que participen en aquests programes”, expliquen des del Servei de Carreres Professionals (SCP). Hi ha programes de pràctiques ERASMUS amb la possibilitat de fer pràctiques un cop l’alumne ja està titulat. Són estudiants que han sol·licitat les pràctiques a quart curs i que fan les pràctiques quan estan titulats.
Al març va començar la crisi de la pandèmia de la Covid-19 i, tant des de l’ARI com el SCP, van contactar amb tots els estudiants per tal de saber quina era la seva idea de futur: si volien continuar amb la mobilitat al país estranger o tornar cap aquí. La responsable de Pràctiques Internacionals, Núria Costa, diu que “els estudiants van agrair les gestions que es van fer des de la UVic-UCC per tal que poguessin tornar a casa” i que “les institucions, les empreses i els governs català i espanyol van mostrar molta predisposició per ajudar-los”. La percepció de la pandèmia des dels països on estaven els estudiants era molt diferent, ja que en alguns encara no havia arribat la pandèmia i els estudiants van agrair molt tota la informació de primera mà. “Des de la Universitat es va recomanar als estudiants de tornar, ja que davant la incertesa provocada per la pandèmia era molt probable que si decidien quedar-se en el país on estaven fent la mobilitat hauria de ser un temps llarg”, comenta Imma Casaramona, directora del SCP.
Com explica Josep Bau, la gestió de la pandèmia que s’ha portat a terme a curt termini és totalment extraordinària, no només en la internacionalització, sinó que tota la Universitat ha hagut de respondre. “S’ha respost d’una manera exemplar. Hem tingut capacitat de lideratge per solucionar els temes de relacions internacionals i això ha mostrat la capacitat de coordinació de la Universitat en moments crítics”, afegeix. També van contactar amb les ambaixades de diferents països i amb tots els socis internacionals i això va facilitar molt que no hi hagués incidències importants, expliquen des del vicerectorat. Segons Bau, “pel que fa a la visió, hi ha coses molt positives, no en la situació que ha generat per la Covid-19, sinó en la resposta acadèmica i social que ha permès treballar amb una sèrie d’eines que ens donen més capacitats“.
La Mercè Prat també valora positivament la reacció per part de la UVic-UCC, ja que com diu ella, “la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repte professional gairebé a nivell diari i la incertesa d’aquesta situació fa que prenguis decisions que no sàpigues quina repercussió tindran”. La pandèmia també ha ajudat a implementar de manera més accelerada la gestió més tecnico-administrativa de les mobilitats, ajustant-la en la línia del nou projecte de la Unió Europea, Erasmus Without Paper. La UE vol impulsar una la mobilitat internacional en línia i híbrida amb un component important virtual. Pel que fa a la Imma Casaramona, la directora del SCP, apunta que malgrat la situació actual hi ha molt interès per part dels estudiants de marxar fora. Però, hi ha institucions de fora que els costa obrir les portes d’estudiants estrangers, ja que moltes institucions fan teletreball i ara tot és molt més complex i aconseguir una plaça té molt més mèrit. Tot i això, Casaramona diu que hi ha ganes i interès per part dels estudiants que volen participar en programes de mobilitats internacionals.
Tot i la bona gestió per part de la UVic-UCC, amb el suport d’institucions, empreses i governs, va haver-hi algunes incidències per alguns alumnes locals en tornar dels altres països. El primer cas va ser de les estudiants que estaven a Pistoia, Itàlia, fent pràctiques a unes llars d’infants i van tenir problemes per tornar a Espanya. Itàlia va ser un dels primers països a prendre decisions per la pandèmia i després que la UVic-UCC contactés amb el govern de la Generalitat, consolats i ambaixades, van poder aconseguir que la Núria Ylla i la Clàudia Serrat tornessin d’Itàlia amb vaixell el 24 de març. També hi ha el cas d’una estudiant d’infermeria que estava fent pràctiques a un hospital de Dinamarca, i va decidir quedar-se al país de destí, malgrat la pandèmia. Li va agradar tant l’experiència que va viure amb les pràctiques que actualment està treballant allà com a infermera.
La UVic-UCC compta actualment amb 345 acords amb universitats de 41 països diferents, i més de 700 convenis de pràctiques amb empreses i institucions. La UVic-UCC té una activitat molt gran i especialment ara que entrarà en vigor en nou contracte ERASMUS amb pràcticament el triple de finançament. Per tant, l’aposta de la UE per aquest tema és molt clara i, fins i tot, és una aposta clara per mantenir-ho i potenciar-ho. “Fets com aquests fan que es pugui gaudir d’un futur estable i fer una societat europea més capaç de respondre tecnològicament, acadèmicament i professionalment en els reptes de futur que ja veiem que semblin molt estables”, explica el vicerector. Totes les universitats catalanes aposten per la internacionalització i tenen una política de promoció de la internacionalització clara. En el cas de la UVic-UCC, hi ha una vocació especial i en les properes línies estratègiques es fa èmfasi en aquest aspecte, com un element de diferenciació de qualitat. En aquests moments es troba en la posició 13a de les primeres universitats amb millor mobilitat internacional d’un total de 72 universitats.
4 històries de 4 estudiants
En Ramon Vilardell, estudiant de 21 anys de Multimèdia, Aplicacions i Videojocs ha decidit fer una mobilitat internacional a la Hosei University al Japó, ja que assegura que li agrada molt la cultura i la societat japonesa. Ell volia marxar a fer la mobilitat a principis de setembre, però el Japó tenia les fronteres tancades i és per això que no va poder marxar abans i encara no ha fet més d’un mes al país. Un cop han obert les fronteres, qualsevol estranger que visita el país ha de fer-se la prova de la Covid-19 i encara que dongui negatiu, ha d’estar 15 dies confinat. És obligatori l’ús de la mascareta, però tots els establiments estan oberts i hi ha llibertat de moviment per tot el país. Quan estan confinats només es poden moure en una àrea restringida. Tot i la situació actual, ell creu que podrà acabar la seva estança al Japó. La universitat en la qual està fent la mobilitat en Ramon està al centre de la ciutat de Tòquio, totes les classes es fan en línia i, tot i que fa molt poc temps que està a l’Àsia, creu que podria haver conegut a més persones i visitar més llocs i d’aquesta manera adaptar-se en aquesta cultura més ràpidament. “És molt difícil poder parlar o tenir una relació amb els companys de classe”, explica. Tot i el poc temps que porta al Japó i que no ha tingut temps de gaudir del país pel confinament, ell explica que és un país tranquil i silenciós i que les persones sempre diuen “gràcies” i “perdó”. En Ramon tindrà nou mesos més per adaptar-se al país i a la mobilitat, que la recomana a altres estudiant dient que “tenir els paraigües de la universitat et facilita molt les coses i és més econòmic”.
En Ferran Junyent és un estudiant de 21 anys que fa Periodisme i que va decidir a principis d’aquest any fer una mobilitat internacional durant sis mesos a la Fontys University of Applied Sciences, a Holanda. Ell feia temps que volia marxar i viure l’experiència de viure a un altre país, de conèixer gent nova, noves cultures, nous idiomes… per això i, perquè és molt enriquidor, recomana fer una mobilitat internacional. Fer una mobilitat internacional en aquest temps de pandèmia és una mica difícil, ja que evidentment es pateixen les restriccions molt de prop. Però, igualment, va decidir tirar endavant amb la decisió que havia pres a principis d’aquest any perquè va veure que la mobilitat es podia fer malgrat la situació i, que la UVic-UCC l’ajudava molt amb els tràmits. Les restriccions a Holanda són molt més laxes que a Espanya, cosa que li deixa més llibertat per poder portar una vida més independent i que li dóna l’oportunitat de poder visitar i de conèixer més gent. Però, això no impedeix que li hagués agradat conèixer millor als companys de classe, ja que assegura que només fa vida amb el grup d’amics que va fer el primer dia de curs. Les classes a Fontys són en línia, menys quan hi ha una presentació o una tutoria amb el professor. En Ferran tindrà sis mesos més per poder seguir gaudint, en la mesura del possible, d’Holanda i de la vida que viu allà, ja que segons ell, “crec que no hi ha problema amb el fet de poder acabar la mobilitat a Holanda, perquè he vingut per a estudiar i no per a oci”.
La Isabella Decolin, de 24 anys, és estudiant de Periodisme de la Universitat Catòlica Pontifícia de Paranà. Fa un període de més de 10 mesos a Vic per tenir la doble titulació de Periodisme, tant a Brasil com aquí. En arribar al gener, va viure tot el confinament total a Osona i comenta que a partir del mes de març ja li va començar a ser més difícil acostumar-se a les classes en línia. “Amb la pandèmia han canviat molt les expectatives que tenia respecte a la mobilitat”, explica l’Isabella, però afegeix que està molt contenta amb el que està vivint. La UVic-UCC fa les classes teòriques en línia i les pràctiques presencials i l’estudiant ho valora dient que per a ella és millor això que fer-ho tot des de casa. La Isabella tornarà al seu país quan finalitzi aquest primer semestre a inicis del 2021, ja que quan va haver-hi el problema de la pandèmia ella va decidir que volia quedar-se aquí i acabar la mobilitat. Quan a la seva adaptació a la UVic-UCC, ella comenta que ha sigut molt difícil pel fet de ser una persona d’un altre país i no parlar molt bé l’idioma i que tampoc va tenir molt de contacte amb els companys de classe. Però, amb aquesta arrencada complicada, explica que la situació ha millorat aquest inici de curs, ja que al tenir algunes classes presencials i els treballs en grup han fet que es pugui relacionar més amb els seus companys. Participar en una mobilitat internacional i que sigui fora del teu continent la brasilera diu que “és una cosa que canvia la teva vida i la teva manera de pensar per sempre”. Tot i ser un país que li agradi molt pel menjar, la cultura, la forma de viure i la tranquil·litat, no li agrada gaire que, com que no parla molt bé el castellà li sigui molt més difícil relacionar-se, ja que “a Catalunya si no parles el català és una mica complicat fer amics”, afegeix.
La polonesa Dominika Markowicz, estudiant de 23 anys de Business & Communication de la Universitat de Ciències Socials i Humanitats de Varsòvia, ha decidit estudiar a la UVic-UCC perquè l’oferta d’intercanvi de Vic era molt interessant pels seus plans futurs. Diu que Vic és una ciutat “càlida i acollidora” comparant amb el que ella coneix i està acostumada. La polonesa explica que comença el curs al setembre amb optimisme i que amb les restriccions de la UVic-UCC per la Covid-19, només visita el campus una vegada a la setmana, el que considera un “escenari perfecte” comparant amb la seva universitat d’origen, que durant tot el semestre d’hivern el va fer tot en línia. L’estudiant explica que tots els estudiants que han decidit participar en un programa ERASMUS tot i la pandèmia, han acceptat que la majoria de les classes que facin seran en línia. La Dominika va haver de reprogramar el seu vol a Espanya per culpa de les restriccions del govern polonès. Tot i això, assegura que ha tingut un bon suport per part de la universitat i va tenir una millor benvinguda del que s’esperava amb un estudiant com a mentor. La UVic-UCC és una elecció molt atractiva pels estudiants amants dels esports i les activitats a l’aire lliure. “Gaudeixo molt d’anar a fer un volt amb bicicleta per Vic quan el clima acompanya”, una activitat que es pot sumar en què la UVic-UCC ofereix la possibilitat pels alumnes estrangers de tenir una targeta esportiva a un preu baix per accedir a instal·lacions esportives durant el curs. L’estudiant diu que fer un ERASMUS a Vic pot aportar un canvi positiu a tots aquells que estudien i viuen en les grans ciutats perquè la vida a la capital d’Osona és més lenta, menys estressant i la qualitat de l’aire és bona.
{{ comment.text }}