Lorea Andrés, Mireia Marcó i Rebeca Molero. Vic
Goula. Projecte d’art, joc i memòria és la vigent exposició feta per Montsita Rierola i Jordi Lafon situada al Museu de l’Art de la Pell de Vic fins al 25 d’abril d’aquest mateix any. Goula és la fàbrica de joguines fundada a Vic l’any 1942 que després d’una llarga trajectòria, va decidir tancar les portes l’any 1996. Montsita Rierola, investigadora del grup de Recerca Coneixement i Didàctica (CODI) i professora del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC, extreu aquest projecte artístic de la seva tesi doctoral del treball: Goula. Art, joc i memòria. D’una aventura industrial a una experiència artística, que convida a la reflexió.
Malgrat ser ella una de les dones que aquest 2021 ha pogut exposar als museus d’Osona, hi ha poca participació artística femenina comparada amb la masculina. “Sense anar més lluny, aquest any 2021 -i només han passat dos mesos- he comissariat les exposicions de Mireia Tysoe al Temple Romà de Vic i de Montsita Rierola (conjuntament amb en Jordi Lafon) al Museu de l’Art de la Pell. Hi ha més exposicions d’homes, certament, sense que hi hagi una relació directa amb el nombre de creadors i creadores que probablement és similar” afegeix l’Ana M. Palomo Chinarro, historiadora d’art, comissària, crítica i professora de la UVic-UCC.
L’Anna Dot, artista i professora de la UVic-UCC, va poder exposar en la col·lectiva 10 coses impossibles abans d’esmorzar al Museu d’Art de la Pell de Vic, la sala d’exposicions del Casino de Vic i la sala d’exposicions de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. “Diria que als tres espais està bastant equilibrada l’exposició d’artistes homes i dones” diu l’artista.
Les exposicions es poden diferenciar segons la seva temporalitat a l’espai on es presenten, per tant, parlem d’exposicions temporals o permanents. Habitualment, les dones solen ser les protagonistes d’exposicions temporals i que tenen una durada determinada al museu. “Les exposicions temporals solen ser de més actualitat i, per tant, acostumen a respondre més al moment contemporani, de manera que poden estar més influenciades o sensibilitzades pel que fa a les qüestions de gènere” explica l’Anna Dot. Al llarg de la història, normalment s’ha donat més legitimitat i s’han aprovat més les obres que han estat fetes per artistes masculins i, per tant, al llarg del temps les col·leccions que conformen les exposicions permanents estan protagonitzades per aquestes obres fetes per l’home.
“Les dones hi som, hem estat sempre presents i ho estarem en el futur, però està clar que el nostre reconeixement no és sempre el mateix que el dels nostres companys homes (tot i que hi ha magnífiques excepcions)”
Ana M. Palomo Chinarro, comissària i professora a la UVic-UCC
Un fet que se’ns planteja és aconseguir visibilitzar les exposicions i obres de dones, o amb perspectiva de gènere, quan s’acosta el Dia Internacional de la Dona (8 de març). En aquesta data assenyalada hi sol haver més representació i “tothom pensa en exposicions de dones quan s’acosta el 8 de març, quan hi ha una llarga i interessantíssima llista de creadores plàstiques que podrien mostrar la seva obra durant tot l’any”, com ens diu l’Ana Palomo. Però tot i això, també sembla ser que cada vegada la participació és més paritària als centres d’arts i museus d’Osona gràcies a la feina tant de dones com d’homes.
“Hem de preguntar-nos, també, per la gent que està al darrere d’aquests espais, i pels que estan a les regidories de cultura dels ajuntaments. No estic tan convençuda que en aquests rols hi hagi tanta equitat”
Anna Dot, artista i professora a la UVic-UCC
No és només en l’àmbit artístic en què sembla que les dones també tenen menys representació. Resulta ser que la figura femenina se sol veure més discriminada que la masculina en molts aspectes socials, sobretot en l’àmbit laboral. “Cal arribar a l’equitat de dones als museus amb discriminació positiva com també s’hauria de fer a moltes altres branques del món laboral” argumenta la historiadora d’art.
Tot i que és evident que durant molts anys s’ha donat protagonisme a la figura dels homes, l’Anna Dot afegeix: “crec que són moltes les dones que exposen i que cada vegada en són més. En mirar els històrics d’exposicions en espais d’art, crec que es constata el fet que les dones cada vegada hi tenim més presència”. A més, culmina l’artista Anna Dot “exposar el treball d’homes és sols donar visibilitat a una part de la realitat i de què és viure”.
Finalment, Anna Palomo Chinarro, constata que no coneix cap altra dona que organitzi exposicions regularment a manera d’activitat professional a l’àrea d’Osona. Sí que reconeix el fet d’haver-hi companyes seves, artistes plàstiques, les quals es dediquen també a ser comissàries de manera esporàdica, però no com a principal professió.
A més, l’artista i professora de la UVic Anna Dot, anima a seguir amb la lluita: “hem d’insistir perquè ja no sigui com a resultat de la lluita feminista, sinó com a una sensibilitat que ja tenim incorporada. Una obvietat.”
{{ comment.text }}