Laura Llunell i Anna Tañà. Vic.
Tal com va passar el 2017 i el 2018, Carles Puigdemont ha rebut una tercera euroordre del jutge Llarena per iniciar la seva extradició. Per la justícia espanyola no són suficients els gairebé 100 anys de presó per als polítics jutjats pel Tribunal Suprem. Faran el possible perquè Puigdemont torni a Espanya i així poder donar el cop de gràcia al govern català. Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats de Puigdemont, ja va tornar a recordar en el col·loqui de dilluns passat a la Universitat de Vic que “és una sentència política i jurídicament insostenible”.
El jutge belga havia de decidir aquest dimarts si acceptava la petició de la justícia espanyola i, per tant, extradia a l’ex president. Tot i la decisió de la Fiscalia del mateix país de demanar l’extradició per sedició i malversació, el jutge ha acceptat la petició dels advocats de Carles Puigdemont, que han reclamat més temps per preparar la seva defensa. Així doncs, Llarena torna a començar amb mal peu la seva tercera euroordre que, de moment, ha quedat posposada pel pròxim 16 de desembre.
Puigdemont es va presentar voluntàriament a les dependències policials on se li va decretar llibertat sense fiança a l’espera de la decisió que es prendrà abans de Nadal. L’estratègia dels advocats era clara: demanar temps per buscar nous arguments contraris a l’extradició i esperar la resolució de la immunitat del candidat al Parlament Europeu. Sembla que el temps serà la clau en totes les decisions que es prendran per part de tots els implicats al procés.
Els arguments contraris a l’extradició
Puigdemont i el seu equip d’advocats, coordinats per Gonzalo Boye, defensen que els delictes de sedició i malversació no estan contemplats al codi penal belga. El delicte de sedició no existeix fora d’Espanya i el de malversació, en el país europeu, només serveix en situacions en què s’ha robat diners públics per interessos propis.
El fet que el magistrat Marchena hagi fallat amb el mètode del concurs medial de delicte, dificulta la viabilitat de l’extradició per malversació. Els polítics empresonats han sigut culpats només per sedició, ja que la malversació és només un agreujant de la pena. Això fa que l’euroordre de Puigdemont, que demana la seva tornada a Espanya per malversació, no concordi amb la sentència, ja ferma, dels seus companys empresonats.
La defensa també utilitzarà l’argument de la desproporció de la sentència i la vulneració dels drets fonamentals del seu representat i la resta de presos, fet que no assegura un judici just pel seu client. Hi ha un tercer argument que pot demostrar que Puigdemont ha patit vulneració del seu dret de defensa amb l’escorcoll que va patir la setmana passada el seu advocat, Gonzalo Boye. A ningú li va passar per alt que aquesta ordre es donés pocs dies abans de la decisió del Tribunal belga sobre la situació de Puigdemont. “Casualitat!” exclamava amb ironia Jaume Alonso-Cuevillas quan se li preguntava per aquest tema.
A més, amb la interlocutòria que ha enviat Llarena, no queda clar per quin delicte es podria jutjar a l’ex president en el cas que tornés a Espanya, si per rebel·lió o per sedició. Alonso-Cuevillas es mostrava ja dilluns molt convençut que no hi hauria entrega per rebel·lió ni per sedició, tampoc per malversació, ja que no es veu una garantia clara dels drets del seu representat. L’euroordre emesa només contra Puigdemont fa preveure que Llarena espera la seva resolució per decidir si segueix perseguint, també, a la resta de consellers exiliats. “Puigdemont és molt fort mentalment. Està preparat per tot”, defensava el seu advocat el dia abans de conèixer la decisió del jutge belga. A més, aquesta setmana ha rebut una mala notícia des del Canadà: les autoritats canadenques li deneguen l’asil.
El temps, element determinant per a totes les parts
Com bé explica Alonso-Cuevillas, en l’entorn de la defensa de l’ex president i dels polítics empresonats, es veu el judici com una cosa anòmala. “Primer han pensat els anys i després han mirat com justificar-ho”, sentenciava l’advocat davant el públic del col·loqui. Els anys de presó que ha dictaminat el Tribunal Suprem no han sigut envà. “El procés el tindran al calaix durant 3, 4 o 5 anys fins que passi al Tribunal Constitucional i, després, tres anys més al Tribunal d’Estrasburg”, argumentava per explicar que la justícia espanyola ha jugat amb el temps de les penes per provocar una resposta tardana d’Europa. D’aquesta manera s’asseguren el compliment d’una bona part de la condemna. El procés per arribar al Tribunal Europeu és llarg i els advocats tenen clar que passaran anys abans el Tribunal d’Estrasburg no es pronunciï.
Jugar amb el temps també ha sigut part de l’estratègia de la defensa. La petició de posposar la decisió de l’extradició els permet recopilar més arguments que puguin afavorir al seu client. L’ampliació del termini permetrà a la defensa dedicar-se a desmuntar la interlocutòria enviada per Llarena en què li reclama sedició a Carles Puigdemont mentre que se l’estava processant per rebel·lió. Els advocats, com bé diu Cuevillas, se centraran sobretot a obligar al jutge a modificar el procediment perquè hi ha contradiccions importants en els arguments que es presenten a favor de l’extradició. E
El futur del “procés”
“Serem independents sí o sí, però avui en dia no és intel·ligent enfrontar-nos a l’Estat espanyol amb la violència perquè no en podem sortir exitosos”, assegurava Cuevillas als oients de la Universitat de Vic. L’Estat, amb una sentència ferma i una euroordre emesa pendent de resposta no sembla aturar-se davant de cap inconvenient. La solució, segons l’advocat, passa per la Comunitat Econòmica Europea i no per la Unió Europea en si: “Estic segur que la solució vindrà pel Banc Europeu, per exemple”. Cuevillas es va mostrar convençut que Espanya serà intervinguda per motius econòmics: “El país està abocat a una crisi econòmica i aquesta intervenció arribarà abans que la sentència judicial d’Estrasburg”.
Observant més a curt termini, l’ombra del 155 segueix cada cop més present a Catalunya i ni els mateixos advocats de la defensa descarten que s’acabi aplicant de nou. Els resultats del 10-N seran clau en l’execució, o no, d’aquest article. L’advocat, que també es presenta com a independent a les llistes de Junts per Catalunya, no aposta per cap vencedor clar, però creu que Espanya seguirà amb un govern feble i, en el cas que pactin PSOE i PP, “serà una condemna al fracàs”.
{{ comment.text }}