Guillem Camps i Albert Gómez. Vic
L’amenaça del Reial Madrid amb abandonar l’ACB per l’arbitratge de l’última acció en la final de la Copa del Rei contra el Barça ha originat un sisme important entorn de la competició. Però si tirem enrere en el calendari, ens trobarem amb que darrerament ja ha hagut de fer front a diversos problemes que denoten un cert deteriorament del model. Però, fins a quin punt està en crisi l’ACB? És possible la seva desaparició en un futur no molt llunyà?
Potser el conflicte més polèmic que ha protagonitzat els darrers anys és el del cànon d’ascens. Els equips de la Lliga LEB que es guanyaven a la pista el dret a pujar a l’ACB havien d’abonar una quantitat que no podien assumir. De fet, de l’any 2012 al 2016, només dos equips, l’Iberostar Tenerife i el Morabanc Andorra, van aconseguir certificar l’ascens als despatxos. El canvi de dinàmica va venir de la mà de la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC), que ara fa poc menys de dos anys va interposar una multa de 400.000 euros a l’ACB “per imposar condicions econòmiques desproporcionades i discriminatòries per a l’ascens d’altres clubs”. Aleshores, l’ACB va rectificar i va substituir el cànon i el Fons de Regulació d’Ascensos i Descensos per una quota anomenada “Valor de participació”, de manera que alleugeria notablement les exigències econòmiques per accedir a la competició.
El pròxim conflicte que se li presenta ara és amb la FEB. I aquí és on entren en escena els equips espanyols amb llicència A d’Eurolliga: Madrid, Barça i Baskonia. Com si el calendari per aquests tres equips encara no fos prou estressant, ara l’Eurolliga es planteja seriosament l’opció d’ampliar la Lliga Regular a 18 equips. De fet, així ho assegurava el president Jordi Bertomeu fa pocs dies: “La meva opinió és que l’Eurolliga mantindrà 18 equips en els propers cinc anys. És un bon nombre perquè és una bona combinació de qualitat i distribució en el territori. I permet que els clubs competeixin a nivell de lligues nacionals”, asseverava. Els equips d’Eurolliga, però, demanen una reducció a 16 equips, o fins i tot a 14, de la competició domèstica. L’estiu del 2017 l’ACB ja va aprovar un full de ruta, amb dos descensos i un ascens durant les dues pròximes temporades, que hagués deixat una lliga de 16 equips a partir de la 2019-2020. Però la LEB s’hi va oposar frontalment, i de moment, l’acord sembla ben lluny.
Antonio Martín, entregant als àrbitres una rèplica | Marca
Així doncs, vist des d’aquesta darrera perspectiva, l’amenaça del Madrid, podria ser també una crida a Barça i Baskonia a revelar-se contra l’ACB. El professor de la UVIC, i àrbitre de la Federació Catalana de Bàsquet, Jordi de San Eugenio, ha qualificat “d’impropià i desproporcianada” l’amenaça de l’equip blanc, i ha recordat “que el 85-90% del matx va estar molt ben xiulat, i per tres àrbitres FIBA, d’alt nivell. Al mateix temps, tampoc ha descartat que el conjunt merenge “utilitzi la polèmica de la Copa del Rei per tornar a llançar un advertiment al’ACB amb la seva marxa, com ja havia fet anys enrere”.
De moment, Bertomeu ha obert la porta a que el Madrid pogués disputar nomes la Eurolliga: “Nosaltres tenim prevista la possibilitat que un equip pugui jugar la competició europea no jugant en el seu competició nacional”, ha assegurat. Caldrà veure si, en el cas que l’ACB no aconsegueix pactar amb la FEB aquesta reducció d’equips, Barça i Baskonia se sumen també a la pressió. Si finalment aquesta reducció no s’acabés concretant, una altra de les propostes que ha aparegut als mitjans els últims dies és la d’una lliga regular en què no juguessin tots contra tots, i amb play-off per la permanència. En aquest model, els dos conjunts ascendits no jugarien a fora contra els equips capdavanters, i aquests últims no jugarien a casa contra els darrers classificats en la temporada anterior i els dos ascendits.
L’altra crisi oberta que viu avui l’ACB és en el tema de les audiències televisives. La dada és demolidora: en poc més de vint anys ha perdut el 88% de la seva audiència. El 20 de maig de 1997, el cinquè partit de la final de Lliga entre el Reial Madrid i el Barça el van seguir per televisió 4,8 milions de persones. Dos anys després, Canal+ es va fer amb els drets de la lliga, i d’ençà d’aquell dia va començar a perdre audiència sense fre. Fins avui, que només la segueixen uns 100.000 espectadors. També hi ha influenciat el canvi de sistema de l’Eurolliga, que ha fet que l’ACB passi a un segon pla, o a un tercer, si en l’equació també hi afegim l’NBA.
{{ comment.text }}